Prosa Didàctica Medieval Catalana: Autors Clau i Gèneres

Prosa Didàctica, Religiosa i Moralitzant Medieval

Durant l'Edat Mitjana, els temes literaris predominants són Déu (la religió) i el Rei (la nació). Tota la literatura que es fa té com a intenció donar pautes cíviques i religioses de conducta moral. La conversió al cristianisme de musulmans i jueus, el control ideològic dels cristians... són les causes que motiven aquesta literatura. És per tot això que hi ha més literatura religiosa que profana.

Gèneres i Recursos de la Prosa Medieval

La prosa medieval té la finalitat de moralitzar, a partir dels valors cristians més ortodoxos, una població majoritàriament analfabeta. Per assolir aquest objectiu, els moralistes medievals feien servir diferents gèneres didàctics:

1. La faula o narració protagonitzada per animals personificats que transmet una lliçó moral.
2. L'exemple o conte que il·lustra una lliçó moral.
3. El sermó o exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals.
4. El poema didàctic o poesia destinada a memoritzar preceptes morals i doctrinals.

Finalment, cal destacar que l'analfabetisme generalitzat i la inaccesibilitat del llibre obligaven els moralistes a fer servir recursos retòrics:

• Per cridar l'atenció i convidar a la meditació, com la interrogació retòrica, la sentència, la lliçó moral i la graduació.
• Per facilitar la memorització del missatge, com les anàfores, les bimembracions, els paral·lelismes, les enumeracions i les rimes.

Arnau de Vilanova: Metge i Crític Eclesiàstic

Fou un metge que va treballar al servei de Jaume I, Pere II, Alfons III i Jaume II, i va destacar pels seus discursos contra l'excessiva riquesa dels eclesiàstics.

Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament

Fill d'una família de cavallers establerta a Mallorca. Els primers trenta anys de la seva existència va tenir una vida cortesana. Aquest també va conrear la poesia trobadoresca en provençal. A partir dels trenta anys, sofreix un procés de conversió que transforma la seva vida turbulenta en la d'un arriscat missioner que viatja pel nord d'Àfrica i Orient Mitjà per tal de difondre el seu projecte de salvació universal. Les seves característiques són:

• Idealista i utòpic: Va concebre un pla de salvació universal, escrit en àrab per a la conversió dels musulmans, en llatí per a la seva difusió entre cristians i en català per als compatriotes.
• Tolerant i liberal: Concep una doctrina on conjuga les tres religions revelades: judaisme, cristianisme i islam.
• Temperament inquiet i depressiu: La seva vida transcorregué entre viatges missionals per predicar.

El Didactisme de Ramon Llull

El didactisme de Ramon Llull es caracteritza per:

1. La presència de personatges, sovint marginals, que representen la veritat i la raó.
2. Una estructura en cercles concèntrics, en la qual uns exemples s'insereixen dins d'altres, per tal d'apuntalar la idea central del seu discurs.
3. Finalment, fa que els personatges humans de les seves obres expliquin faules mentre que els personatges no humans de les faules expliquen exemples o contes sobre personatges humans.

Francesc Eiximenis: Frare, Intel·lectual i Moralista

Frare franciscà de gran formació intel·lectual, va estudiar i viatjar a París, Colònia, Oxford, Itàlia i Avinyó. L'obra més destacable és Lo Crestià, una gran enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals. Fou una obra inacabada en tretze llibres, de la qual només se'n conserven quatre. Alterna les llargues explicacions i argumentacions amb exemples i faules que en fan amena la lectura. Eiximenis es dirigia especialment als burgesos, classe social emergent i pròspera que vivia a les ciutats, amb consells pràctics i realistes. La seva misogínia, compartida amb la majoria dels moralistes de l'època, s'oposa al corrent feminista de la lírica trobadoresca.

Sant Vicent Ferrer: Predicador i Orador Renomenat

Frare dominicà (predicador), tingué molta fama com a orador i taumaturg. Va predicar per tot Europa i va participar el 1412 en el Compromís de Casp. Conservem bona part dels seus sermons gràcies als deportadors o taquígrafs que l'acompanyaven. Parlava per a grans multituds que el seguien allà on anava. Els seus sermons arribaven fàcilment al gran públic gràcies al seu estil, caracteritzat per:

• Un llenguatge col·loquial i popular.
• Escenificació i gesticulació en els seus discursos, ja que predicava en llocs on es parlaven idiomes diferents i vulgaritzava i actualitzava els passatges bíblics per fer-los més entretinguts.
• Ús de recursos retòrics repetitius per a facilitar la memorització de les principals idees dels seus sermons.
• Utilització d'exemples, comparacions i onomatopeies.
• El dramatisme d'alguns dels seus sermons l'aconseguia gràcies al seu especial talent per a l'escenificació i a l'ús de les hipèrboles, especialment quan explicava el martiri d'algun sant.