Prosa Catalana Anys 20 i 30: Autors Clau i Obres Destacades

Prosa Catalana dels Anys 20 i 30

Aquesta secció explora la rica producció de prosa catalana durant les dècades dels anys 20 i 30, un període de gran efervescència cultural i literària. A continuació, es presenten alguns dels autors més rellevants d'aquesta època.

Carles Soldevila i Zubiburu

Carles Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1892-1967) fou germà de l'historiador Ferran Soldevila. Va ser poeta, periodista, novel·lista i dramaturg català. El 1915 fou lletrat de la Mancomunitat de Catalunya, però va deixar el càrrec el 1923 com a protesta per la dictadura de Miguel Primo de Rivera i es dedicà plenament a la literatura. Va col·laborar a La Publicitat i a Revista de Catalunya i dirigí les publicacions D'Ací i d'Allà (1924-1936), Quaderns Blaus (1925-1933) i Biblioteca Univers (1928). Durant la Guerra Civil Espanyola va viure a París i no va tornar a Catalunya fins al 1942.

Va començar la seva carrera literària dins del Noucentisme i després en va ser un reformador, sobretot de la novel·la, que anava dirigida a afinar els costums de la burgesia, a contribuir a la seva catalanització cultural i a desvetllar-li l'ambició d'europeïtzar-se. D'entre la seva obra narrativa destaca la seva primera trilogia: Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933), centrada en tres personatges femenins i les seves peripècies interiors.

El 1967 apareixen publicades les seves Obres completes.

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894 - 27 de setembre de 1961) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Provenia d'una família de la petita aristocràcia barcelonina, amb profundes arrels pallareses i tarragonines per part de mare, Filomena de Castellarnau i de Lleopart; el seu pare, Ferran de Sagarra i de Siscar, va consagrar la seva vida a la investigació històrica i sigil·logràfica, matèria aquesta de la qual és un referent mundial.

De la seva infantesa en destaca la casa senyorial del carrer de Mercaders, amb una biblioteca antiga de quatre segles, i sobretot la finca de Santa Coloma de Gramenet, on va entrar en contacte per primer cop amb la natura, de la qual n'era un apassionat, cosa que queda palesa en una de les seves primeres proses: Els ocells amics (1922). Va començar el batxillerat a l'institut de Reus i el va acabar als Jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on va donar a conèixer els seus versos de tema religiós o de tema històric, escrits indistintament en català i castellà. Només tenia quinze anys quan va publicar un sonet a La Il·lustració Catalana i uns poemes a La Revista Universitària. En aquesta època ja era lector del teatre de William Shakespeare, de les Vides paral·leles de Plutarc, dels poemes homèrics, del poeta renaixentista italià Ludovico Ariosto i de La Divina Comèdia de Dante; va adquirir, doncs, ben aviat una formació cultural sòlida.

Miquel Llor i Forcada

Miquel Llor i Forcada (Barcelona, 3 de maig de 1894 - Tossa de Mar, 2 de maig de 1966) fou un traductor de l'italià i francès (d'Alberto Moravia i André Gide, entre d'altres), contista i novel·lista català de l'època anterior a la Guerra Civil. Llor és una figura clau per entendre la recuperació i l'evolució de la novel·la en la literatura catalana de principis del segle XX (anys 20 i 30) que havia estat minimitzada per moviments essencialment poètics com el Noucentisme. En la seva prosa destaca la influència de les noves experimentacions europees com Proust, Freud, Dostoievski i Joyce. La seva obra més important és Laura a la ciutat dels sants, ambientada a Vic.

Josep Pla

• Va néixer a Palafrugell el 8 de març de 1897.
• Va estudiar el batxillerat a Girona.
• Va començar estudiant ciències a la Universitat de Barcelona, però es va canviar a lletres, cursant Dret, carrera de la qual es va llicenciar.
• El 1917 va iniciar la publicació de les primeres obres literàries (en diaris, revistes...).
• El 1921 va marxar a Mallorca i va publicar les seves cròniques en forma de diari.
• El 1923 es va establir a Berlín com a corresponsal.
• El 1925 va publicar el seu primer llibre important: Coses vistes.
• Va tornar a Catalunya el 1927 i va col·laborar en La Nau, La Nova Revista, L'Opinió i La Veu de Catalunya.
• A l'inici de la Guerra Civil, es va exiliar a França.
• El 1938 va entrar a l'Espanya franquista i va col·laborar en"El Diario Vasco".
• Quan la guerra va acabar, va ser un dels directors provisionals de La Vanguardia.
• El 1940 va iniciar la seva col·laboració setmanal a la revista Destino i va publicar moltes obres en castellà.
• El 1943 va iniciar una col·laboració setmanal en el Diari de Barcelona.