La Prosa al Segle XV: Llegendes, Cavalleries i Decadència

La Prosa del Segle XV

Durant el segle XIV i començaments del XV va predominar la prosa didàctica de caràcter religiós. A les obres narratives, s'agafa com a referència el prototip de cavaller errant.

La Llegenda Artúrica

La llegenda del rei Artús i dels seus cavallers, i de tots els personatges, formen un corpus que s’anomena Matèria de Bretanya.

Chrétien de Troyes és un escriptor francès que recull aquestes històries i crea un prototip del tipus de cavaller de l’època. Va enriquir les llegendes bretones amb la seva ideologia de l’amor cortès.

Llibres de Cavalleries

Es caracteritzen per la presència d’elements meravellosos i inversemblants. L’acció passa a terres exòtiques i moments intemporals. La més famosa és l'Amadís de Gaula, que va fixar el model i les característiques del gènere.

Novel·les Cavalleresques

No intervenen elements meravellosos. Els protagonistes són forts i valents dins la mesura humana. Els llocs on passa l’acció són concrets i l’època correspon a la de l’autor. Una obra és Tirant lo Blanc.

Novel·les Cavalleresques en Català

S’han conservat dues obres que són el Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, de les quals podem trobar elements artúrics. Al segle XV, la influència dels humanistes italians va introduir a la narració els pensaments psicològics dels personatges, un fet que acabarà caracteritzant la novel·la moderna. Aquestes dues obres són considerades novel·les cavalleresques perquè són realistes, tenen pensaments psicològics i reflecteixen la societat.

Tirant lo Blanc

És una obra de Joanot Martorell. L’autor va deixar l’obra inacabada i la va acabar Martí Joan de Galba. La novel·la narra la història d’un home que és introduït en la cavalleria per un ermità. Després de defensar Sicília i Rodes, Tirant és cridat per l’emperador de Constantinoble perquè l’ajudi a lluitar contra els turcs. Allà s’enamora de la princesa Carmesina. Tirant lo Blanc presenta la crisi i la desaparició del prototip cavalleresc. La classe social que era important en aquell moment era la burgesia i la llengua que s’utilitza és la que es parlava a la València del segle XV. Tirant lo Blanc és una obra que s’inspira en Roger de Flor.

La Decadència

Anomenem Decadència al període que comprèn els segles XVI, XVII i XVIII, en què la producció d’obres en llengua catalana va davallar clarament. Les causes són: la unió de Castella amb la Corona d’Aragó, gràcies al descobriment d’Amèrica Castella es va convertir en una gran potència, el gran desenvolupament de la literatura castellana i el davallament de la literatura catalana (aquest fet rep el nom de Segle d’Or), la Guerra de les Germanies i la falta d’autors que destaquéssin en català.

El Renaixement

És el canvi de mentalitat en tots els aspectes de la vida humana. L’home del Renaixement rep el nom d’home universal. Hi va haver dues novetats: la renovació poètica com el sonet i un nou tipus de prosa com l’assaig.