Proposta de Millora en la Regulació Normativa

BETTER REGULATION; SMART REGULATION: proposta per racionalitzar l'elaboració de les lleis i defensa que no es tracta de regular més, sinó de fer-ho de manera més intel·ligent, considerant sempre la importància de mantenir un entorn econòmic atractiu i flexible per a l'activitat del sector privat. En base a cinc principis: transparència, responsabilitat, orientació, coherència, proporcionalitat.

ESTRUCTURA DE LA NORMA

1. Títol de la disposició: permet la seva identificació, interpretació i cita. Ha d’evitar l’ús de sigles i abreviatures.

2. Preàmbul o exposició de motius:

• a. Inserció d’índex:
• b. Contingut:
  • i. Justificatiu: explicació de la causa. Justifica el compliment dels principis de bona regulació; i justifica la possibilitat per dictar la norma.
  • ii. Descriptiu: descripció del contingut de la norma, del seu objecte i finalitat.
• c. Referència a la tramitació: referència a aspectes de la tramitació de la norma.
• d. Divisió: l’extensió de la part expositiva justifica la divisió en diferents apartats.

Part dispositiva

a. Estructura:

• i. Llibres: numerats amb números romans. Títols: amb normes extenses que tinguin parts diferenciades.
• ii. Capítols: cada capítol tindrà contingut homogeni, numerat amb números romans i amb títol.
• iii. Seccions i subseccions: es numeren amb números ordinals aràbics.
• iv. Articles: numerats amb cardinals aràbics, des d’inici amb número correlatiu, amb títol. Un article es pot dividir en apartats (que es numeren amb cardinal aràbic); no és aconsellable més de 4 apartats.

b. Contingut:

• i. Claredat: cada article, un tema. Cada paràgraf, un enunciat; cada enunciat, una idea.

Part final

Disposicions transitòries, addicionals i finals incorporen les regles que no puguin situar-se en l’articulat sense perjudicar la seva coherència i unitat internes.

Disposicions transitòries: faciliten el trànsit al règim jurídic previst per a la nova regulació. Pel que fa a la regulació de situacions jurídiques iniciades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la nova norma. Poden:

• ● Establir una regulació autònoma i diferent de l’establerta per les normes nova i antiga.
• ● Declarar la pervivència o ultraactivitat de la norma antiga.
• ● Declarar l’aplicació retroactiva o immediata de la norma nova.

d. Disposicions derogatòries: clàusules de derogació del dret vigent. Indicar les normes derogades totalment o parcialment, i les que es mantenen en vigor. Evitar el manteniment de diverses normes al mateix àmbit d’aplicació.

Disposicions finals

Concepte: calaix de sastre. Preceptes que modifiquin el dret vigent, quan la modificació no sigui objecte principal de la disposició.

• ii. Clàusules de salvaguarda del rang de certes disposicions, de disposicions normatives o de competències alienes.
• iii. Les regles de supletorietat, en el seu cas.
• iv. La incorporació del dret comunitari al dret estatal.
• v. Les autoritzacions i mandats adreçats a la producció de normes jurídiques.

Annexes

Concepte: llistats de supòsits o documents d’ordre tècnic, que figuren a continuació de la signatura i data; contenen:

• a. Regles i requisits tècnics que no puguin expressar-se amb l’escriptura.
• b. Relacions de béns, persones, llocs, etc., respecte dels quals s’hagi de concretar l’aplicació de les disposicions del text.
• c. Acords o convenis als quals el text dota de valor normatiu.
• d. Altres documents que, per la seva naturalesa i contingut, hagin d’integrar-se en la disposició com a annex.

Criteris de redacció

1. Ordenació del contingut.
2. Precisió del contingut: es procurarà que cada disposició tingui un únic objecte, tot el contingut de l’objecte.
3. Complerts: els reglaments d’execució d’una llei es procurarà que siguin complets i no parcials.
4. Prescindir d’elements no necessaris o confusos: no és correcta la reproducció de preceptes legals en les normes reglamentàries ni la seva inclusió amb algunes modificacions concretes, ja que poden crear confusió.

Remissions i cites

a. Remissió:

• i. Concepte: quan una disposició es refereix a una altra o altres, de manera que el contingut d’aquestes darreres hagi de considerar-se part integrant dels preceptes inclosos en la primera.

Classes:

• ● Remissió al supòsit de fet: Rechtsgrundverweisung: no solament es remet a la conseqüència jurídica d’una altra norma, sinó també als seus pressupostos d’aplicació.
• ● Remissió a les conseqüències jurídiques: Rechtsfolgenverweisung: estableix un determinat supòsit de fet però remet a una altra norma en quant a la conseqüència jurídica.

b. Cita:

• i. Concepte: quan una disposició es refereix a una altra o altres però sense integrar el seu contingut normatiu.
• ii. Tècnica normativa: evitar la proliferació de cites, innecessarietat d’esment al diari oficial, extensió curta.

La Planificació normativa: PAM

Conjunt d'iniciatives legals o reglamentàries que han de ser elevades per a la seva aprovació l’any següent. Determina “les normes que hauran de sotmetre’s a un anàlisi sobre els resultats de la seva aplicació, atenent fonamentalment al cost que suposen per a l’Administració o els destinataris i les càrregues administratives imposades a aquests últims.”

Regulació

a. 132 L 39/2015; STC 55/2018: no aplicable a CCAA en la regulació de qüestions de detall que cal remetre a normativa pròpia.

b. No hi ha regulació a L Cat; però existeix PAN 21-23.

c. AE: RD 286/2017, de 24 de març: regula l’ “Informe Anual d’Avaluació Normativa de l’Administració General de l’Estat”; RD 1081/2017, de 29 de desembre, regula la Oficina de Coordinació i Qualitat Normativa.

Finalitat

Programació de les noves normes, per evitar improvisació. Si es vol tramitar una norma que no figuri al PAN, caldrà justificar-ho amb una Memòria d’Anàlisi d’Impacte Normatiu.

Periodicitat

Anual.

Publicitat

Al portal de transparència.

ELS PRINCIPIS DE BONA REGULACIÓ

Art. 129 L 39/2015: En l'exercici de la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària, les Administracions Públiques actuaran d'acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, i eficiència. En l'exposició de motius o en el preàmbul, segons es tracti, respectivament, d'anteprojectes de llei o de projectes de reglament, quedarà suficientment justificada la seva adequació a aquests principis.

• ● Els principis s’han de justificar en l’EM.
• ● Els principis de bona regulació es despleguen en una llista de principis específics: necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència (tots ells amb significat propi).

1. Necessitat: art. 129.2: “la iniciativa normativa ha de estar justificada per una raó d’interès general”.
2. Eficàcia: ídem: cal justificar la “identificació clara dels fins perseguits i ser l'instrument més adequat per garantir la seva consecució”.
3. Proporcionalitat: 129.3: contingut indispensable i menys onerós; especialment s’evitaran restriccions injustificades o desproporcionades a l’activitat econòmica (130.3).
4. Seguretat jurídica: art. 129.4: coherència de la norma amb la resta de l’ordenament; evitar antinòmies i reiteracions; predictibilitat i certesa comprensible.
5. Transparència: 129.5: cal facilitar accés senzill, universal i actualitzat a la normativa en vigor i els documents del procés d’elaboració; participació ciutadana en l’elaboració normativa.
6. Eficiència: art. 129.6: “la iniciativa normativa ha de evitar càrregues administratives innecessàries o accessòries i racionalitzar, en la seva aplicació, la gestió dels recursos públics”.
7. Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera: art. 129.7: quan la norma afecti a despeses o ingressos.

L’AVALUACIÓ EX ANTE

La “redacció estarà precedida de quants estudis i consultes es considerin convenients per garantir l'encert i la legalitat”.

1. Autor: Direcció General competent.
2. Contingut: oportunitat i necessitat de la proposta, i impacte sobre el dret vigent.
3. Competència: anàlisi de la competència de l’autor de la norma.
4. Anàlisi econòmica: conseqüències sobre els sectors, col·lectius o agents afectats.
5. Anàlisi de càrregues administratives: quantificar el cost del compliment (per a l’Administració i pels obligats).
6. Impacte de gènere: anàlisi dels resultats que es puguin seguir des de la perspectiva de l’eliminació de desigualtats a partir dels indicadors de situació de partida, de previsió de resultats i de previsió d'impacte.
7. Resum de principals aportacions.
8. Impacte sobre el canvi climàtic.

LA PARTICIPACIÓ EN L’ELABORACIÓ DE DISPOSICIONS GENERALS

1. Consulta prèvia:

• a. Regulació 133 L 29/2015 (STC 55/2018); 26.2. L 50/1997; 66bis 1 Llei 26/2010.
• b. Naturalesa: preceptiva; excepcions: normes pressupostàries o organitzatives; concurrència de raons greus d’interès públic, les que no imposin obligacions rellevants, les que regulen aspectes parcials d’una matèria, i normes en casos d’especial urgència.
• c. Moment en què s’efectua: amb anterioritat a l’elaboració de la proposta, i durant un mínim de 15 dies.
• d. Contingut: cal elaborar un document sobre allò que serà objecte de consulta; però no és la proposta de la nova norma, sinó un document previ.
• e. Forma: a través del portal web del Departament corresponent.
• f. Destinatari: subjectes potencialment afectats; possibilitat de participació de públic general.
• g. Objecte: saber el parer dels possibles afectats (individuals o organitzacions més representatives) sobre:
  • i. Problemes que es pretenen solucionar amb la nova norma.
  • ii. Necessitat i l'oportunitat de la reforma.
  • iii. Objectius de la norma.
  • iv. Possibles solucions alternatives (regulatòries i no regulatòries).

Informació pública i audiència:

• a. Naturalesa: preceptiva si la proposta normativa afecta a drets i interessos legítims; excepcions: concurrència de raons greus d’interès públic.
• b. Moment en què s’efectua: un cop aprovada la proposta, i durant un mínim de 15 dies (pot reduir-se a 7).
• c. Contingut: proposta de text de la norma.
• d. Forma: a través del portal web del Departament corresponent.
• e. Destinatari:
  • i. Persones potencialment afectades: si no opera una de les excepcions és tràmit preceptiu; citació per edictes.
  • ii. Associacions que els representin: notificació individual.
• g. Objecte: saber el parer afectats i fomentar la seva participació, per formular les al·legacions que creguin.
• h. Portal AE: reiteració del tràmit si s’introdueixen modificacions essencials.

TRÀMITS POSTERIORS

Aprovació de la Comissió General de Secretaris d'Estat i Subsecretaris. Finalitat: assegurar la coordinació i qualitat normativa.

1. Contingut: examina:

• a. Qualitat tècnica i el rang de la proposta normativa.
• b. Congruència amb la resta de l'ordenament jurídic.
• c. Necessitat d'incloure la derogació expressa o refondre d'altres normes.
• d. Contingut preceptiu del MAIN i, en particular, la inclusió d'una sistemàtica avaluació posterior de l'aplicació de la norma.
• e. Compliment dels principis i les regles que vinculen en el procediment de tramitació.
• f. Compliment/congruència de la iniciativa amb els projectes de reducció de càrregues administratives o bona regulació.
• g. Possible extralimitació de la iniciativa normativa respecte del contingut de la norma comunitària que es transposi al dret intern.

AVALUACIÓ EX POST

Informe Anual d’Avaluació (IAA)

1. Concepte: adaptació de la norma vigent als principis de bona regulació.
2. Abast: fa referència a tota la normativa.
3. Periodicitat: anual (amb anterioritat a 30 d'abril).
4. Regulació:

• a. 130 L 39/2019.
• b. AE: 28 L 50/1997; RD 286/2017, de 24 de març: regula l’ “Informe Anual d’Avaluació Normativa de l’Administració General de l’Estat”.

Contingut: analitza:

• a. Grau de compliment del Pla Anual Normatiu de l'any anterior.
• b. Iniciatives adoptades no previstes al PAN.
• c. Iniciatives incloses amb objectius plurianuals que hagin produït almenys part dels seus efectes.
• d. Conclusions de l'anàlisi de l'aplicació de les normes en allò que fa referència a cost d’aplicació i càrregues associades, contemplant:

i. Allò referent a l’eficàcia de la norma: si s’han aconseguit o no les finalitats preteses.

ii. Allò referent a l’eficiència de la norma: identificant càrregues que poguessin ser no necessàries.

iii. Allò referent a la sostenibilitat de la norma: anàlisi de la transcendència de l’aplicació de la norma sobre objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

6. Publicitat: és un document públic.

7. Organisme: titular de la potestat reglamentària ordinària (CM, CE CCAA, plenari).

8. Efectes: limitats: pot preveure recomanacions específiques de modificacions.