Propietats Textuals i Variació Lingüística: Guia Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,76 KB
Propietats Textuals Fonamentals
Les propietats textuals són tres: l'adequació, la coherència i la cohesió.
- Adequació: És la propietat textual que dona compte de la relació del text amb el context comunicatiu. Indica si el registre de llengua utilitzat és l'adequat a la situació.
- Coherència: És la propietat textual que vetlla per la lògica del text. Aquest ha de complir principis de no contradicció, no repetició, etc.
- Cohesió: És la propietat textual que s'ocupa de l'adequada relació entre les parts del text i de l'ús correcte dels elements lingüístics que les connecten.
Elements del Procés Comunicatiu
El Tema
És allò de què tracta el text, l'assumpte de la conversa. Es pot tractar de manera general o especialitzada.
La Intenció
És el propòsit que dona lloc a l'acte comunicatiu. Els propòsits es classifiquen en objectius o subjectius.
El Canal
És el mitjà pel qual es transmet el missatge. Es classifica, fonamentalment, en oral i escrit.
El Context
El context inclou diversos factors que envolten l'acte comunicatiu:
- Físic: Informació explícita i implícita.
- D'ús: Àmbit privat o públic.
- Sociocultural.
La Dixi: Marcadors de l'Enunciació
La dixi és un fenomen comunicatiu relacionat fonamentalment amb el canal oral. És el conjunt de marques lingüístiques presents en un text que revelen la presència dels tres elements bàsics de l'acte comunicatiu: les persones, el temps i l'espai de l'enunciació.
- Dixi de persona.
- Dixi social: Les formes són les següents: els pronoms personals (tu, vostè...); vocatius i formes protocol·làries (senyor/a, excel·lentíssim/a...).
- Dixi d'espai.
- Dixi de temps.
La Variació Lingüística
La llengua varia segons diferents factors, que es poden agrupar en:
Variació segons els Grups Humans
- Varietats geogràfiques (dialectes): Depenen de l'espai.
- Varietats històriques: Depenen del temps.
- Varietats socials: Depenen del grup social, generacional, el sexe o la procedència.
Variació segons les Situacions (Registres)
- Registres formals: Especialitzat, estàndard.
- Registres informals: Col·loquial, vulgar, argots.
Registres Específics: Vulgar i Argots
El Registre Vulgar
Es parla de registre vulgar quan s'observa l'ús de vulgarismes, és a dir, d'expressions malsonants relacionades amb el sexe, la religió i les funcions fisiològiques.
Els Argots
Els argots són varietats que usen determinats grups socials relacionats amb les professions i els ambients marginals.
- Argot de professions: Es tracta de termes que denominen aspectes propis d'una determinada ocupació o feina (cate, mates, profe...).
- Argot de grups marginals: Es tracta de sectors socials que es troben fora de la legalitat com, per exemple, delinqüents o traficants de droga (camell, xocolata, farina...).
Criteris per a un Text Adequat
Un text es considera adequat si compleix les següents condicions:
- Respon a la finalitat per a la qual ha estat creat.
- Presenta un registre adequat a la formalitat o informalitat de la situació.
- Té en compte les característiques del receptor i usa el tractament que li correspon.
- S'adequa a les característiques del canal de comunicació.