Propietats textuals, registres lingüístics i literatura medieval catalana

Les propietats textuals

Adequació: Adaptar el text a la situació i destinatari.

Coherència: Que el text tingui sentit. Idees ben organitzades. Ordre.

Cohesió: Que les parts del text estiguin ben connectades. Ús de connectors. Repetir paraula, sinònims, pronoms, el·lipsi.

Correcció:

Registres lingüístics

SINÓ / SI NO

SINÓ: Contraposar una idea amb una altra.
Exemple: No vull això, sinó allò.
SI NO: Significa "si no passa una cosa".
Exemple: Si no estudies, suspendràs.

,SI NO,: En cas contrari
Exemple: Estudia, que, si no, suspendràs.

PERQUÈ: Causa o motiu d’alguna cosa.
Exemple: No ha vingut perquè estava cansada. (causa)
Estudia perquè vol aprovar. (finalitat)

PER QUÈ: És una pregunta sobre la causa d’alguna cosa.
Exemple: Per què no has vingut? (pregunta directa)

PER A QUÈ: Es refereix a la finalitat o l'objectiu d'alguna cosa.
Exemple: Per a què serveix aquest llibre? (Amb quina finalitat o per a quin ús és aquest llibre?).

Tan/Tant igual que en castellà

Viatge iniciàtic

Viatge: camí de creixement personal.

Atzucac: Situació sense sortida.
Dicotomia: Divisió en dues parts oposades.
Efímer: Alguna cosa que dura molt poc temps.

Figures retòriques

Sinestèsia: Barrejar sensacions de diferents sentits. Exemple: "El so de la llum."
Personificació: Atribuir qualitats humanes a coses no humanes. Exemple: "El vent xiulava entre els arbres."

Hipèrbole: Exageració. Exemple: "Tinc una fam que em menjo un elefant."

Símil: Comparació d'objectes utilitzant "com" o "semblant a". Exemple: "El seu cor era com el ferro."

Al·literació: Repetició de sons consonàntics en una frase. Exemple: "Set sisèntims sense sentir-se sèria."

La poesia trobadoresca (s. XI - XIII)

Composada en occità a les corts feudals del sud de França, Catalunya i el nord d'Itàlia.

- Cançó: Temàtica amorosa, amb música original.
- Alba: Cançó sobre la separació dels amants al matí.
- Pastorel·la: Diàleg amorós entre un cavaller i una pastora.
- Maldit o mal cançó: Poema de desamor i crítica a una dama ingrata.
- Sirventès: Temàtica no amorosa (reflexió moral, guerra, etc.).
- Cançó de croada: Sirventès per lluitar contra els musulmans.
- Plany: Lamentació per la mort d'un senyor.
- Tençó: Discussió en vers entre dos trobadors sobre qualsevol tema.

Amor Cortès
- Fingidor: No es declara.
- Pregador: Es declara.
- Mercè: La dama mostra pietat.
- Entenedor: La dama l'accepta.
- Drut: Relació entre tots dos.

-Estils:
- Trobar lleu: Senzill i clar (ex. Bernat de Ventadorn).
- Trobar ric: Més complex i formal (ex. Arnau Daniel).
- Trobar clus: Dens i difícil de comprendre (ex. Marcabrú).

- Trobadors destacats
- Alfons I: Únic rei trobador.
- Guillem de Berguedà: Compositor de sirventesos.
- Bernat de Ventadorn: Representant del trobar lleu.
- Marcabrú: Representant del trobar clus.
- Arnau Daniel: Mestre del trobar ric.

Ramon Llull (1232 - 1315):
Nascut a Mallorca, es va casar i va tenir dos fills. A l’edat de 31 anys, va tenir visions religioses i es va dedicar a la teologia, escrivint en diversos idiomes (català, àrab i llatí).
- Llibre d’Evast i Blaquerna: Història de Blanquerna, que es fa monjo i després papa.
- Llibre d’Amic i Amat: Reflexions sobre l’amor i Déu.
- Fèlix o llibre de meravelles: Fèlix aprèn sobre la natura i l’altre món.
- Libre de les bèsties: Faula política sobre traïció.

Cant de Ramon

1.son: Llull expressa que la seva creació i existència estan destinades a servir Déu, reconeixent la seva condició de pecador, però també el seu desig de ser estimat per Déu, qui el va salvar.

2:Matí Després de cometre pecats, Llull busca el perdó a través de la confessió i la penitència, mostrant un profund sentiment de contrició.

3: Lo Fa una reflexió sobre el seu monestir i el seu amor per Déu, destacant que enmig de la seva feina religiosa també experimenta dolor i amor intens.

4:Deus Llull evoca la imatge de la Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant) i el sacrifici de Jesucrist, destacant la dualitat de Crist com a Déu i home.

5: Lo mon Reflexiona sobre la mort de Crist per a la salvació del món i el seu ascens al cel. També menciona el judici final, on es determinarà el destí de les ànimes.

6. Novell: Llull expressa el coneixement nou que ha adquirit i la seva missió de convertir els sarraïns, jueus i altres infidels a la fe cristiana mitjançant la veritat.

7: Pres El poema continua amb l'èmfasi en l'amor de Déu, expressant com el cor de Llull està ple d'amor i el seu sentiment de dolor, acompanyat de llàgrimes, reflectint una llarga lluita espiritual.

8: son hòm Llull es descriu com a vell, pobre i menyspreat, lamentant que les seves bones accions no siguin reconegudes, tot i els esforços per fer el bé.

9. : vull Exposa la seva desídia per aconseguir fama terrenal i revela que, tot i la seva humilitat i lluita, es lamenta pel poc reconeixement que rep.

10. prech : Finalitza amb una súplica a Déu per enviar missatgers que difonguin la veritat del cristianisme, expressant la seva devoció i desig de ser exalçat.

11hon: Llull expressa la seva dificultat en acceptar la ignorància dels homes i el seu desig de comprendre la veritat divina per poder guiar a altres cap a Déu.

12 sanctetat: Reflexiona sobre la seva tasca de missioner i el sofriment que implica difondre la fe cristiana, però també el seu profund amor a Déu que el motiva a seguir endavant.

13 man : Acaba demanant la misericòrdia de Déu, reconeixent els seus pecats i la seva condició humana, però també la seva fe que el manté ferm en la seva missió.

Cansoneta lleu i plana

1. El trobador expressa un amor pur i sincer cap a la dama, destacant la senzillesa d’aquest sentiment. L’amor, tal com l’entén el trobador, no requereix cap complicació ni artifici. El vers és suau, amb un to amorós i natural.

2. Aquí, el trobador revela el sofriment que li provoca l’amor no correspost. Explica que el seu cor, ple d’amor, es veu ignorat per la dama, cosa que li provoca gran dolor. La senzillesa de la forma poètica reflecteix la claredat de les seves emocions.

3. Es lamenta de l’indiferent comportament de la dama, que no sembla percebre el seu sofriment. El trobador manifesta el seu amor no només amb paraules, sinó també amb accions, mostrant una devoció que no rep reconeixement. Aquí, el poema agafa un to més melancòlic.

4. Es reconeix com un servidor d’amor, sentint-se inferior a la dama, però amb l’esperança de què aquest amor sigui algun dia correspost. El trobador, malgrat tot, no renuncia a l’amor i continua oferint-se amb tota la seva dedicació.

5. El poema finalitza amb una reflexió sobre el seu patiment, però també amb un toc d’esperança. Tot i que l’amor que sent és dolorós i no correspost, el trobador manté la fe en l’amor cortès, que implica que els sacrificis del cor són dignes i purs, independentment de la resposta.