Propietats Textuals Essencials: Adequació, Coherència i Cohesió

Enviado por maria esbri y clasificado en Francés

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,99 KB

Adequació Textual: Adaptació al Context i Comunicació

L'adequació és l'adaptació del text als elements de la comunicació externs al contingut. Es manifesta en diversos aspectes:

  • Adaptació als participants:
    • Emissor: impersonalització, modalització, deixis, polifonia.
    • Receptor.
    • Relació entre emissor i receptor: discurs formal/informal o monologat/dialogat.
  • Adaptació al canal:
    • Oral: espontaneïtat.
    • Escrit: formalitat.
  • Adaptació al codi:
    • Varietat de llengua: diatòpica, diastrática, diafàsica.
    • Varietat de parla: registres.
    • Varietat d'estil: recursos retòrics.
  • Adaptació al context:
    • Segons l'àmbit d'ús: acadèmic, periodístic, publicitari, etc., i diversos gèneres.
    • Segons la finalitat de l'emissor: tipus de text i gèneres (narratiu, descriptiu, conversacional, expositiu, argumentatiu).

Coherència Textual: Tema, Estructura i Sentit Unitari

La coherència assegura que el text tingui un sentit unitari i lògic.

  • El tema principal, l'eix temàtic i els secundaris, títol i tesi: Tots els textos tenen un fil temàtic que respon al motiu principal buscat per l'autor i dona un sentit unitari. L'eix temàtic és la idea principal del text que li dona sentit. Es pot reduir a un sintagma i no s'ha de confondre amb el resum de les idees.
  • L'estructura textual: Permet dividir el text en parts.
    • Estructura externa: capítols, estrofes, línies, etc.
    • Estructura interna: Es concreta en un esquema o mapa conceptual de les parts que el constitueixen: tema global, la idea del paràgraf i l'oració.

Tema del Text

El tema és el contingut d'un text reduït i sintetitzat. Es pot expressar mitjançant:

  • Un enunciat breu.
  • Mots clau.
  • Un títol.
  • Una tesi (d'acord amb la intenció de l'autor).

Selecció de la Informació

La selecció de la informació caracteritza els diferents tipus de textos i discursos. Implica:

  • Ordre i bona disposició de la informació.
  • Idees seleccionades segons la intencionalitat i la pertinença.

El Paràgraf

Les idees d'un text apareixen exposades en els paràgrafs que el formen. Són fragments que contenen paraules essencials per a exposar una idea i tenen la funció de fer visible l'estructura general. Podem distingir entre paràgrafs d'introducció, d'exposició i de conclusió. Les frases no han de ser molt llargues perquè el text sigui més directe i àgil. Un bon text ben estructurat en paràgrafs facilita la coherència.

El Resum

Resumir un text implica fer-ne una síntesi, reduir-ne l'extensió en termes breus i conservar les idees principals, evitant aspectes poc importants. Cal identificar la idea principal de cada paràgraf. El resum és la suma de les idees fonamentals. Per resumir-lo, cal:

  • Subratllar les dades essencials.
  • Observar l'estructura del text.
  • Identificar la tesi.
  • Redactar amb estil personal.
  • La presentació ha de ser com un text normal.

Cohesió Textual: Referència i Connectivitat

Cohesió per Referència

La cohesió per referència es manifesta a través de:

  1. La cohesió gramatical:
    • La deixis: senyals de qui parla, a qui, on i quan (deixis personal, social, espacial i temporal).
    • L'anàfora: pronoms, catàfora.
    • Els determinants: article, demostratiu, possessiu, etc.
    • Correcció temporal.
  2. Cohesió lexicosemàntica:
    • Mateix referent: repetició i sinonímia.
    • Referents pròxims: famílies lèxiques, camps semàntics (la hiperonímia i hiponímia), mots generals, relacions de contrast (metàfora i metonímia).

Cohesió per Connectivitat

La cohesió per connectivitat s'estableix mitjançant:

  1. Connectors d'ordenació: de distribució, etc.
  2. Connectors lògics: addició, contrast, reformulació, etc.
  3. Connectors gràfics: tipus de lletra, signes de puntuació.

Modalització i Impersonalització del Discurs

Modalització

La modalització és la manera com l'autor manifesta la seva actitud, el seu posicionament envers allò que diu. Això fa que el text sigui subjectiu i mostri l'opinió de l'emissor.

Impersonalització

La impersonalització és la forma que té l'autor de donar al text un caràcter objectiu.

Entradas relacionadas: