Propietats Textuals i Elements Gramaticals Essencials

Les Propietats Textuals i Gramaticals Essencials

1. Adequació

• Complir el propòsit comunicatiu previst (respondre al motiu o al tema que es pretén exposar, amb una estructura clara i sense desviar-se del tema).
• Mantenir el tractament personal adequat (p. ex., no començar amb "vostès" i acabar amb "vosaltres").
• Mantenir el nivell de formalitat triat (registres: col·loquial, vulgar, culte, científic...).
• Mantenir uniformitat en l'especificitat del llenguatge (emprant mots més generals o més específics segons els receptors i el seu coneixement del tema).

2. Coherència

• Clarificar la idea principal i ordenar lògicament les dades (segons la importància que es vulgui donar a les idees): Progressió temàtica. És fonamental controlar la progressió temàtica de l'exposició (d'una idea explicada, es passa a una altra que se'n deriva o que l'aclareix, i així successivament, marcant clarament les transicions).
• Explicar idees precises i ben delimitades (sense ambigüitats).
• Estructurar bé tota la informació en paràgrafs clars i delimitats (sobretot introducció, cos i conclusió).
• Cuidar l'aspecte visual.

3. Cohesió

• Clarificar les relacions connectives entre els diferents elements del text, assegurant que els pronoms tinguin referents clars.
• Avaluar la funció dels connectors per assegurar que transmeten la idea correcta en les connexions entre oracions i paràgrafs.
• Comprovar l'adequació dels signes de puntuació (amb una lectura pausada i atenta).
• Assegurar la sintaxi correcta, la concordança dels elements i l'absència d'oracions inacabades.

4. Variació

Aquesta propietat té en compte elements com:

• La riquesa i la variació del vocabulari (saber utilitzar diferents mots per dir una mateixa cosa).
• La precisió del vocabulari (els sinònims, de vegades, no són del tot purs i hi ha paraules més encertades per a una o altra situació).
• L'encert sintàctic (perquè la construcció de les oracions d'una manera o altra produeix una sensació d'agilitat i de frescor en un text o, contràriament, el fa pesat i monòton).
• Els recursos retòrics emprats (metàfores, comparacions, exageracions...).

També és molt important evitar l'ús de barbarismes.

Gramàtica Bàsica: Adjectius, Verbs i Adverbis

Adjectius

• Poden no canviar en el femení en la 1a persona del singular i 1a persona del plural (solen acabar en: -e, -l, -nt, -ista, -ble). Exemples: lliure/s, fidel/s, elegant/s.
• Adjectius que canvien en el femení però el plural no (acaben en -e). Exemples: pobre/pobra/pobres, agre/agra/agres.
• Adjectius que no canvien en el femení, però sí en el plural (acaben en -ç i el plural en -os, -es). Exemples: audàç/audaces/audaces, feliç/feliços/felices.
• Mots masculins acabats en vocal àtona: canvi de -e per -a. Exemple: sogre/sogra.
• Mots masculins acabats en vocal tònica: afegir -n. Exemple: germà/germana.

Adjectius Demostratius

Indiquen proximitat i llunyania. Exemples: aquest, aquell.

Adjectius Possessius

Indiquen possessió. Exemples: meu, teu, seu. La 3a persona del singular i plural és llur/llurs. No necessiten article.

Verbs

• Transitius: Requereixen un complement directe (CD).
• Intransitius: No requereixen un complement directe (CD).
• Verbs copulatius: Són ser, estar i semblar.
• Verbs sense subjecte (impersonals): Exemples: ploure, nevar.

Adverbis

• Afirmació: sí, també, prou.
• Dubte: potser, possiblement.
• Lloc: aquí, allà, dins.
• Negació: no, tampoc.
• Temps: ara, abans, sovint, mai.
• Quantitat: poc, molt, massa.
• Manera: bé, sobretot, així.

Adverbis que poden actuar com a Adjectius

Sobretot els quantitatius, acompanyen un substantiu i, per tant, actuen com a adjectius.

• Bastant: "T'estimo bastant" (adverbi).
• Massa i gaire: "He menjat massa" (adverbi), "He menjat massa macarrons" (adjectiu).
• Més i menys: "Més amor, menys brutícia" (adjectius).