Propietats del text en català: registres, tipus i funcions

Propietats del text (Català T1)

Adequació: propietat del text d'adaptar-se a la situació comunicativa.

Situació de comunicació

• Tema: allò de què es parla. Pot tractar-se de forma general o especialitzada.
• Relació entre parlants: grau de familiaritat entre parlants.
• Intenció: finalitat de l'acte de comunicació.

Intencions:

• Intencions subjectives: expressar sentiments, opinions o percepcions personals.
• Intencions objectives: presentar informació verificable.

Canal

Canal: via per la qual s'estableix la comunicació.

• Oral: comunicació espontània.
• Escrit: llenguatge més elaborat.

Tipus de text: narratiu, descriptiu, conversacional, instructiu, predictiu, expositiu, argumentatiu i persuasiu.

Registres lingüístics

Els registres lingüístics són els diferents usos que fem del llenguatge segons el grau de formalitat de la situació.

1. Formals o cultes:

   Usos de la llengua que s'ajusten a la normativa i no tenen errors. Predominen en la comunicació escrita.

   • Estàndard: llengua de referència comuna; mitjans de comunicació i escola.
   • Científic i tècnic: tracten coneixements amb lèxic específic; també es diu registre acadèmic. Tracta l'especialització de temes; no gaire accessible per a la majoria de parlants. Objectivitat, claredat i precisió lèxica.
   • Literari: finalitat estètica; recursos retòrics. Ús creatiu del llenguatge des d'un punt de vista subjectiu.
2. Informals:

   Situacions quotidianes, espontànies, manca de formalitat. Predomina la comunicació oral.

   • Col·loquial: converses familiars; espontani i expressiu. Estructures d'oracions inacabades, repeticions...
   • Vulgar: ús abundant d'incorreccions, vulgarismes i paraules malsonants.

(Els registres també depenen de la finalitat o intenció comunicativa del tipus de text de què es tracti.)

Tipus de text (definicions)

• Narratiu: narrar fets reals o ficticis.
• Descriptiu: descriure.
• Conversacional: conversar, dialogar.
• Instructiu: donar consells o instruccions.
• Predictiu: anticipar fets futurs.
• Expositiu: informar, transmetre coneixements.
• Argumentatiu: convèncer el receptor amb arguments i opinions.
• Persuasiu: induir el receptor a fer alguna cosa.

Funcions del llenguatge

• Expressiva o emotiva (emissor): manifestar sentiments i emocions. Predominen formes verbals en 1a persona, oracions exclamatives i interrogatives. Ex.: cartes o diaris.
• Conativa o apel·lativa (receptor): convèncer; ús de la 2a persona; publicitat.
• Referencial o informativa (missatge): informar; ús de la 3a persona; rètols i cartells.
• Fàtica o de contacte (canal): iniciar o mantenir la comunicació; preguntes curtes; comunicacions telefòniques.
• Metalingüística o explicativa (codi): explicar i fer entendre el codi; missatges entenedors, diccionaris, normes.
• Poètica o estètica (context): embellir el missatge; lèxic acurat; obres literàries.

Coherència i cohesió

Coherència: permet que el text sigui interpretat com una unitat d'informació, percebut de manera clara i precisa.

Cohesió: relacions internes del text que en faciliten la comprensió: signes de puntuació, connectors, repeticions, sinònims, etc.

Estructura del text

Inici: breu; situa el tema i el presenta.

Desenvolupament: cos central on es desplega la informació.

Tancament: final breu que conclou el text.

Cohesió: elements com signes de puntuació i connectors que mantenen la coherència interior del text.