Propietats del Text: Adequació, Coherència, Cohesió i Estructures

Adequació

És la propietat gràcies a la qual un discurs s'adapta a un context comunicatiu determinat.

Varietats Lingüístiques

Varietat Geogràfica o Diatòpica

Modalitats que presenta una llengua en determinades zones del seu domini.

Varietats Històriques i Generacionals

Canvis de la llengua a través dels anys (exemple: avis parlen diferent a nosaltres).

Varietats Socials o Diastràtiques

Diferències lingüístiques relacionades amb el grup o la classe social a què pertany el parlant.

Registres Lingüístics

Nivells d'ús de la llengua (de més formal a menys formal):

• Solemne
• Formal
• Estàndard
• Col·loquial
• Vulgar

Factors que Defineixen el Context Comunicatiu

Tema del Text

La realitat a la qual fa referència el text. Els textos poden tractar d’un tema general o d’un tema específic.

El Canal de Producció (Mode)

Transmissió i recepció del text. Mitjà a través del qual s’emet el missatge; pot ser oral o escrit.

La Relació Interpersonal dels Interlocutors (Tenor Interpersonal)

El nivell de formalitat entre l’emissor i el receptor (pot anar des del grau de formalitat més alt fins a la familiaritat).

Propòsit o Intenció (Tenor Funcional)

La intenció amb la qual es produeix el text (convèncer, exposar, informar, divertir, criticar, etc.).

Coherència

La coherència és la propietat gràcies a la qual un text té una unitat de sentit.

Aspectes Bàsics de la Coherència

• El tema de la informació: Desenvolupar un tema amb què ha d’estar relacionada la informació.
• La quantitat d’informació: Cal incloure la informació necessària.
• La qualitat de la informació: Ha de ser clara, completa i precisa.
• L’estructura de la informació: La informació ha d’estar estructurada segons el tipus de text.

Regles de Coherència

• Regla de la relació: Tots els enunciats han de tenir relació amb el tema central.
• Regla de la progressió: La informació nova s’ha de relacionar amb la informació ja coneguda.
• Regla de no contradicció: Cap enunciat no pot contradir el contingut expressat pels enunciats anteriors.

Estructures Textuals

Estructura Narrativa

Plantejament, nus i desenllaç.

Estructura Descriptiva

1. Tema (personatge, objecte, paisatge, etc.).
2. Caracterització (detalls).
3. Situació (relació amb l’entorn).

Estructura Expositiva

• Introducció: Presentació del tema.
• Desenvolupament: De forma ordenada, es presenten diversos aspectes del tema enunciat.
• Conclusió: Síntesi de les principals idees exposades.

Estructura Argumentativa

Tesi, argumentació i conclusió.

Cohesió

Propietat gràcies a la qual les diverses parts del text estan lligades entre si. La cohesió utilitza una sèrie de mecanismes de referència (que poden ser lèxics o gramaticals) i de marques de connexió (connectors).

Tipologies Textuals

El Text Expositiu

És aquell text que informa sobre un tema determinat de forma ordenada i objectiva. Els textos expositius poden incloure seqüències descriptives o narratives, però sempre cal tenir present que la seva finalitat és explicar. Alguns exemples els trobem tant en les instruccions d'ús d'un aparell electrònic com en un manual d’una assignatura.

El Text Descriptiu

És aquell que explica o il·lustra les característiques de persones, objectes, animals, ambients o espais.

Processos de la Descripció

• Ancoratge: És el punt de partida de la descripció i sol coincidir amb el tema.
• Aspectualització: És el procediment a partir del qual s’expliquen les diverses parts de l’objecte o de l’espai descrit.
• Posada en relació: Consisteix a posar en relació l’objecte descrit amb l’entorn, ja sigui físic o mental.
• Tematització: Generació de noves idees o impressions a partir de les proposicions anteriors sobre l’objecte descrit.

Tipus de Descripcions

• Topografia: Descripció de llocs.
• Prosopografia: Descripció de característiques físiques d’un personatge.
• Etopeia: Descripció de les característiques psicològiques o morals d’un personatge.