Propietats del Sòl, Degradació i Estratègies de Recuperació

Propietats del sòl

• Porositat: Volum no ocupat per la fase sòlida (porus) (%). Depèn de la textura, l'estructura, l'activitat biològica i les tècniques de conreu. És diferent de la permeabilitat.
• Quantitat d'aigua: Fase líquida que el sòl pot retenir (aigua edàfica). Depèn de la porositat, les precipitacions, el cicle hidrològic i el pendent.
• Color:
  • Fosc: Alt contingut en matèria orgànica (humus elaborat).
  • Clar: Falta de matèria orgànica.
  • Vermellós: Presència d'òxids i hidròxids de ferro i manganès.
  • Blanquinós: Presència de sulfurs, sulfats, guixos i carbonats.
• Profunditat: Lligada al desenvolupament del sòl. Un sòl ben desenvolupat sol ser profund; la poca profunditat dificulta el creixement d'arbres en limitar les arrels.
• Salinitat: Concentració de sals (clorurs de sodi, magnesi, potassi i calci). Una concentració molt alta augmenta l'estrès osmòtic dels vegetals (dificultat per absorbir aigua i mort de teixits), pot augmentar l'acidesa i destruir l'estructura del sòl.

Formació del calitx

L'aigua de pluja dissol petites quantitats de carbonat càlcic del sòl o de la roca calcària. Quan l'aigua s'evapora, el carbonat precipita de nou formant una crosta calcària. Amb el temps, aquesta precipitació repetida cimenta les partícules del sòl.

Processos que afavoreixen terrenys desèrtics

• Degradació física: Pèrdua de l'estructura del sòl (compactació, pèrdua de permeabilitat i porositat) per l'ús de maquinària agrícola i el pasturatge intensiu.
• Degradació química: Pèrdua de la riquesa i la fertilitat del sòl per l'abocament d'elements contaminants, l'acidificació, el rentatge de nutrients o la salinització/alcalinització.
• Degradació biològica: Pèrdua d'éssers vius per la desaparició de matèria orgànica i mineralització de l'humus, fet que provoca la desestructuració del sòl.

Desertificació a Espanya

Espanya és l'únic estat europeu que té un alt risc de desertificació. Les causes principals són:

• Agricultura intensiva (mala gestió).
• Pasturatge intensiu (mala gestió).
• Incendis (negligències).
• Tala indiscriminada (mala gestió).

Mesures preventives

• Fer una gestió forestal i agrícola sostenible.
• Tala d'arbres controlada i equilibrada.
• Rotació de cultius.

Mesures correctores

• Repoblació forestal.
• Bioremediació: Ús de microorganismes que degraden contaminants tòxics per a organismes que habiten el sòl. Es pot fer in situ o ex situ.

A Catalunya, disposem de la Guia de bioremediació de sòls contaminats per hidrocarburs del petroli (Agència Catalana de Residus), que detalla els microorganismes que es poden utilitzar i els efectes que tenen.