Propietat Privada, Poder i Llei Natural en Locke

Propietat Privada segons Locke

Segons Locke, la legitimitat de la propietat privada es basa en el treball. Mitjançant el treball, l'ésser humà treu les coses del seu estat natural i les transforma en propietat seva (com amb una bellota, per exemple). Això no implica que una persona pugui acumular totes les possessions que desitgi; només es pot apropiar allò que és utilitzable, allò que pot ser utilitzat abans que es perdi. Així, allò que excedeixi les necessitats personals hauria de ser de domini compartit. A més, no es pot apropiar res que sigui únic; per exemple, si només hi ha una font d'aigua al món, aquest bé no es pot reclamar com a propietat privada.

Pel que fa a la riquesa, Locke no la legitima com un dret inherent, sinó com un resultat legítim del treball i l'ús adequat dels recursos. Considera que la riquesa no és inherentment dolenta, però adverteix que l'acumulació excessiva de recursos pot privar altres persones de l'accés a aquests béns, cosa que és contrària als principis de justícia i equitat.

Divisió de Poders segons Locke

Locke estableix que el poder de l’Estat s’ha de fomentar en la divisió de poders per assegurar la imparcialitat i protegir els drets dels ciutadans. El poder, doncs, s’ha de dividir en:

• Poder legislatiu: És la base de l'estat, escollit pel poble i elabora lleis que responen a la demanda dels ciutadans.
• Poder executiu: Té la responsabilitat d'aplicar i fer complir les lleis aprovades pel poder legislatiu.
• Poder federatiu: És l'encarregat de la seguretat de l’Estat i les relacions internacionals.

Cada branca de l'estat ha de funcionar independentment, però també ha de ser subjecta a controls i equilibris.

Dret de Resistència segons Locke

Segons Locke, si el govern no compleix els seus objectius i imposa la seva voluntat de manera il·legítima, els ciutadans tenen el dret de resistir-se (mitjançant la insurrecció) i dissoldre el govern. Un cop dissolt, el poble és lliure per escollir un nou govern. No obstant això, Locke precisa que les insurreccions no són legítimes quan les faltes dels governants són menors, afirmant que els pobles han de tolerar aquestes faltes sense protestar o rebel·lar-se, sempre que no hi hagi un abús excessiu de poder. Quan el govern viola les lleis, es declara un estat de guerra contra el poble, que té el dret de destituir aquest govern.

L'Estat Natural i el Pacte Social

Locke, criticant l'absolutisme, analitza el govern i creu que en un Estat o Societat civil és essencial un poder polític que dicti lleis, protegeixi la propietat privada, executi aquestes lleis i defensi l'estat. Per explicar l'origen del poder polític, Locke invoca l'Estat de Natura, on els homes són lliures, basant-se en la Llei Natural. Aquesta llei sosté que, malgrat la seva llibertat i igualtat, ningú pot actuar contra la vida, la salut, la llibertat o la propietat privada dels altres.

Locke planteja un Estat de Natura on els individus col·laboren, tot i les dificultats per aplicar la llei natural. Per evitar l'Estat de Guerra, els homes abandonen l'Estat de Natura i formen l'Estat Civil mitjançant un pacte per protegir els seus drets i assegurar l'ordre. La societat civil opera sota la llei de la majoria, garantint l'ordre natural i protegint els drets individuals. La transició de l'estat de naturalesa a la societat civil requereix el consentiment de la majoria, implicant renunciar a certs drets per obtenir-ne més avantatges.

Concepció de la Llei Natural segons Locke

John Locke entén la llei natural com una norma moral universal que emergeix de la raó. Sosté que ningú pot actuar en detriment de la vida, la salut, la llibertat o la propietat privada d'altres. Desafiar aquesta llei equival a viure sense raó, i els individus tenen el dret de castigar els crims i rebre reparació. Si algú atempta contra la vida d'un altre, es produeix l'Estat de Guerra, on la víctima ha de defensar-se, ja que la protecció dels innocents és prioritària.

Ètica kantiana i el Deure Moral

Des d'una perspectiva kantiana, valoritzo fer el que és correcte per deure moral, en lloc de ser impulsat per sentiments. Una acció moralment correcta no depèn dels sentiments, sinó de seguir un principi moral. Actuar motivat per sentiments com l'amor o la compassió pot ser subjectiu. Actuar per deure moral implica decisions racionals i desinteressades. Prioritzo la raó pràctica i la universalitat dels principis morals, per sobre dels sentiments personals.