Projectes d'Inserció Sociolaboral: Clau per a l'Ocupabilitat

Què és un projecte d'inserció sociolaboral?

Un projecte d’inserció sociolaboral reuneix un conjunt d’accions planificades amb l’objectiu d’afavorir processos d’inserció de persones, normalment en situació de vulnerabilitat, en una ocupació.

Disseny d'un projecte d'inserció

El disseny d’un projecte ha de tenir sempre en compte que la inserció suposa un procés d’intermediació entre la part que demanda feina i la part que l'ofereix:

• A les parts demandants d’ocupació: Amb actuacions dirigides a potenciar el seu desenvolupament (personal, social i laboral), per millorar-ne les possibilitats d’inserció, per aconseguir i mantenir un lloc de treball.
• A les entitats oferents d’ocupació: Amb actuacions destinades a implicar-se a facilitar l’accés a llocs de treball de persones en situació de més vulnerabilitat. L’objectiu empresarial és cobrir un lloc que s’ajusti al perfil professional.

Objectius del projecte

• L’objectiu principal de la demanda: inserció laboral de qualitat, mitjançant el desenvolupament de l’empleabilitat de la persona per aconseguir i mantenir un lloc de treball ajustat al seu perfil i que duri en el temps.
• L’objectiu principal de l’oferta: cobrir un lloc de treball amb el candidat que s’ajusti el màxim possible al perfil professional d’aquesta feina o ocupació.

Aspectes clau d'un projecte d'inserció

• La metodologia utilitzada per al desenvolupament de l’empleabilitat seran els itineraris individualitzats i personalitzats (des de les necessitats).
• S’establiran mecanismes d’actuació per fomentar la igualtat d’oportunitats i tenir en compte la perspectiva de gènere (així es garanteix la igualtat de condicions).
• S’efectuarà un seguiment i avaluació sistemàtica.
• Serà imprescindible un bon coneixement de la xarxa empresarial (mercat laboral).
• Serà necessària una difusió eficient (per a aquells fora dels circuits d’informació).
• S’establiran accions destinades al desenvolupament de l’empleabilitat de col·lectius vulnerables.

Diferències entre empleabilitat i ocupabilitat

• L’empleabilitat és el conjunt de competències, tant personals com professionals, que permeten a les persones aconseguir i mantenir un lloc de treball.
• L’ocupabilitat és la possibilitat que té una persona per trobar feina segons les ofertes de l’entorn sociolaboral.

Cadascun d’aquests conceptes, empleabilitat i ocupabilitat, ve definit per una sèrie de factors que influeixen més o menys en les possibilitats laborals de les persones. Segons el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), es poden classificar en:

Factors que influeixen en l'ocupabilitat

Factors estructurals

Els factors estructurals són aquells que estan relacionats amb l’estructura, les característiques i les tendències del mercat laboral, és a dir, són els que depenen del context socioeconòmic i de la situació del mercat laboral en general.

• La conjuntura econòmica del moment i la seva repercussió en el mercat de treball (època de bonança, de crisi, etc.).
• Els índexs econòmics: taxes d’atur, de contractació, de formació, etc.
• Les tendències demogràfiques, tant pel que fa al creixement vegetatiu com a les migracions.
• Les tendències del mercat de treball: sectors en expansió, en decadència, en què s’introdueixen les noves tecnologies, etc.
• La política laboral vigent: legislació, programes de protecció per a la desocupació, mesures de foment de l’ocupació, etc.
• L’entorn relacionat amb el mercat de treball en general: oferta d’ocupació (en nombre, sectors i qualificació...), demanda d’ocupació (mà d’obra disponible, qualificació, etc.).

Factors personals

Els factors personals inclouen l'edat, el sexe i qüestions socials.

Factors competencials

Els factors competencials fan referència a la formació, la titulació i l'experiència laboral.

Competències transversals

Les competències transversals són les capacitats i habilitats necessàries per donar resposta a diferents situacions laborals.

• La capacitat de resolució de problemes: enfrontar-se a una situació i resoldre-la.
• La capacitat d’organització de la feina: habilitat per crear les condicions adequades d’utilització dels recursos de la manera més eficaç i eficient.
• La capacitat de responsabilitat a la feina: implicar-se en la feina.
• La capacitat de treball en equip: disposició i habilitat per col·laborar.
• La capacitat d’autonomia: capacitat per dur a terme una tasca de manera independent sense dependre d’una ajuda o un suport.
• La capacitat de relació interpersonal: disposició i habilitat per comunicar-se amb els altres amb un tracte adequat, amb atenció i empatia.
• La capacitat d’iniciativa: disposició i habilitat per prendre decisions sobre propostes o accions.

Factors psicosocials

Els factors psicosocials són aquells que estan influïts o determinats per la realitat social i cultural que envolta la persona.

• La importància que es concedeix a la feina. Es concreta en el valor que té la feina per a la persona.
• L’interès per treballar i buscar feina.
• L’autoestima personal-professional. Les persones vulnerables acostumen a tenir-la baixa.
• El locus (lloc) de control i atribució dels èxits i fracassos. L’atribució que la persona fa de les causes de la seva desocupació (causes externes o pròpies).

Necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat

• Necessitats bàsiques.
• Necessitats d’orientació i informació sociolaboral.
• Necessitats d’intermediació laboral.
• Necessitats de formació per al desenvolupament de les competències personals i professionals.
• Necessitats de formació per al desenvolupament d’habilitats sociolaborals per a l’ocupació.
• Necessitats per motivar i fomentar l’autoocupació.
• Necessitats de suport continuat i seguiment.