El Projecte com a Eix de la Intervenció Social
Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en catalán con un tamaño de 24,52 KB
1. El Projecte com a Eix de la Intervenció Social De forma genèrica, podem dir que el projecte és un pla de treball que elaborem de manera racionalitzada per tal d’assolir uns objectius clars. 3.1.1. Característiques que ha de presentar un projecte:
- Flexible: La planificació s’ha de revisar i ajustar contínuament a la realitat canviant.
- Econòmic: Haurem d’aconseguir l’objectiu màxim amb els recursos mínims.
- Útil: Està al servei dels interessos i necessitats del grup a qui va dirigit.
- Coherent: Ha d’haver relació entre els elements que integren el projecte (activitats i objectius).
- Senzill: Ha de facilitar la participació de tots els agents implicats.
- Breu: S’intentarà assumir l’objectiu en el mínim temps possible.
- Clar: De fàcil comprensió i interpretació, ja que es tracta d’una eina per a la intervenció.
- Original i creatiu: Es tracta de donar solucions als problemes detectats, i que sovint existeixen, però no han funcionat altres solucions intentades.
❏ A Què Respon un Projecte?
- ➔ Què es vol fer? = naturalesa del projecte
- ➔ Per què es vol fer? = justificació
- ➔ Per a què es vol fer? = objectius del projecte
- ➔ Com es vol fer? = metodologia del projecte
- ➔ Quins són els seus continguts? = activitats del projecte
- ➔ A qui va dirigit? = destinataris
- ➔ On es farà? = ubicació espacial
- ➔ Quan es farà? = temporalització
- ➔ Qui ho farà? = recursos humans del disseny i la implementació
- ➔ Amb què es farà? = recursos materials i financers
3.2. La Definició del Projecte
Apartat introductori on s’exposen els aspectes més importants. ➢ Títol o denominació: facilita les primeres pistes sobre allò que es vol fer, pot incloure un eslògan que acompanyi el títol.
Recomanacions per triar el títol:
- Ha de fer clara referència a l’objecte del projecte.
- És convenient una redacció que eviti tecnicismes o paraules massa complexes.
- Precisió: cal evitar títols massa concrets (que es limitin a enunciar un problema o solucionar-lo), o tan excessius que dificultin la comprensió.
- És convenient que el títol faci referència a la institució, associació, entitat o organisme del qual parteix el projecte.
- Presentació: Resum que permet situar qualsevol persona en els aspectes fonamentals del projecte.
➔ Com, què, amb què, quan i qui l’avaluarà? = avaluació
3.3. Fase I:
Diagnòstic (Anàlisi i diagnòstic de necessitats) Intentarem conèixer de forma exhaustiva la realitat objecte d’estudi, l’entorn, les persones i la situació relacionada amb el desenvolupament del projecte per actuar de forma eficaç. Respon al què i al per què del projecte. En aquesta fase haurem de dur a terme:
3.3.1. La Recollida i Anàlisi d’Informació, en 4 àmbits concrets:
- La teoria de partida: Els plans, programes i projectes sorgeixen d’una concepció o idea determinada de l’ésser humà, la societat, l’educació, etc. S’evita l’actuació no fonamentada o irreflexiva.
- El marc jurídic o normatiu: Qualsevol projecte s’inicia i es desenvolupa d’acord amb un marc organitzatiu o institucional concret. L’àmbit normatiu delimita el marc on se situa el projecte i condiciona la seva posada en marxa, facilitant-la o perjudicant-la.
- L’anàlisi de les necessitats: És necessari dur a terme una anàlisi exhaustiva de les necessitats de la població que és objecte d’estudi. Aquesta anàlisi serà determinant per delimitar i definir el problema que origina el projecte. Inclou informació sobre:
- L’entorn físic i ambiental.
- La demografia i la població.
- L’estudi històric.
- L’anàlisi socioeconòmica de l’entorn.
- La previsió dels procediments i recursos disponibles: Aquesta primera previsió permetrà valorar la viabilitat de la intervenció, ja que considera si els mitjans i els recursos de què es disposa són adequats o no per aconseguir els objectius desitjats.
3.3.2. Establiment de Prioritats
De la diversitat de necessitats detectades es donarà prioritat a aquelles en què es consideri que la intervenció pot proporcionar els millors resultats.
❖ Criteris de selecció o priorització de necessitats:
- ➔ El temps necessari per a la resolució de la problemàtica.
- ➔ L’interès mostrat per la població.
- ➔ La importància i urgència quant a la satisfacció de les necessitats detectades.
- ➔ La viabilitat, previsió que es pugui dur a terme de forma real.
- ➔ L’impacte que pot tenir.
- ➔ L’extensió i amplitud de la demanda.
- ➔ La despesa econòmica que suposa.
- ➔ La utilitat de la resolució del problema.
- ➔ Les expectatives d’èxit en la resolució d’aquestes necessitats.
- ➔ La possibilitat de potenciar la participació de tots els agents implicats.
3.3.3. Delimitació del Problema
➢ Implica la formulació de manera clara i concreta el problema objecte d’estudi o diagnòstic. Sobre la base d’aquest diagnòstic es construirà el disseny del projecte.
➢ Es tracta d’una decisió molt important, que se sol desenvolupar àmpliament, ha d’estar basada en el convenciment que es podran accionar les necessitats que s’han seleccionat i prioritzat, o es corre el risc de plantejar projectes massa ambiciosos, que no es poden dur a la pràctica o que, si es duen, no proporcionen resultats satisfactoris.
3.3.4. Justificació del Projecte
És l’exposició dels motius o les raons fonamentals per dur a terme el projecte i se sustenta en el diagnòstic.
El plantejament dels motius ha d’incloure:
- La fonamentació teòrica, pel que fa al marc de referència: normatiu, jurídic, contextual, etc.
- L’argumentació del projecte, síntesi de tot el procés de recollida, anàlisi i interpretació de la informació que justifica el plantejament del projecte.
- La viabilitat del projecte o previsió de les possibilitats de ser portat a la pràctica per aconseguir els resultats que s’esperen.
- La previsió dels resultats, quantitatius i qualitatius, que s’esperen aconseguir.
3.4. Fase II: La Planificació (o programació de la intervenció) S’ha de decidir què és el que es vol aconseguir amb el projecte d’intervenció social i què es farà per aconseguir-ho. Respon a les preguntes què, com, quan i amb què.
- Què es vol aconseguir?: Objectius generals i específics del projecte.
- Com s’aconseguirà?: Actuacions i metodologia.
- Quan s’aconseguirà?: Temporalització i seqüència d’accions.
- Amb què es vol aconseguir?: Recursos materials, humans i econòmics.
3.4.1. Els Objectius del Projecte
Són les metes que es volen aconseguir a través de la intervenció. Segons el nivell de concreció podem diferenciar objectius generals i específics. En ambdós casos s’han de formular de manera clara i realista.
- Els objectius generals són els propòsits principals del projecte, per tant, tenen un baix nivell de concreció. No fan referència a una conducta observable o mesurable a través d’indicadors, per la qual cosa es formulen utilitzant verbs que admeten diverses interpretacions, com comprendre, afavorir, conèixer, conscienciar, analitzar, consolidar, estimular, avaluar, facilitar, orientar, col·laborar, potenciar, contribuir, etc.
- Els objectius específics són concrecions o especificacions dels objectius generals i es caracteritzen per:
- - Indicar metes realitzables i avaluables.
- - Permetre una única interpretació.
- - Representar opcions de l’amplitud d’interpretacions dels objectius generals.
- - Permetre establir indicadors per a l’avaluació.
★ En la redacció s’utilitzen verbs d’acció en infinitiu, com desenvolupar, dissenyar, augmentar, identificar, disminuir, classificar, organitzar, comparar, obtenir, decidir, fer, calcular, participar, resoldre, aconseguir, iniciar, etc.
★ Cal tenir en compte:
- - Començar amb un verb infinitiu d’acció perquè facilita el sentit de la meta, realitzable i mesurable.
- - Expressar una única acció en cada objectiu per evitar confusió en la seva interpretació.
- - Redactar de forma clara i expressant comportaments avaluables, incloent:
- - La temporalització en què es pretén aconseguir l’objectiu.
- - L’àmbit, entorn o espai físic en què es durà a terme.
- - Què es vol aconseguir a través dels complements necessaris.
- - L’especificació del grau o la quantitat en què es vol aconseguir l’objectiu.
3.4.2. La Metodologia
Respon a com volem realitzar el projecte: caldrà establir les accions que realitzarem per dur endavant el projecte.
La metodologia implica una sèrie d’activitats i tasques, degudament temporalitzades: És el camí que cal recórrer per aconseguir els objectius. Les activitats són el conjunt d’actuacions que cal dur a terme per aconseguir els objectius proposats. Han d’estar seqüenciades en el temps d’acord amb la planificació. Les activitats vindran determinades per la seva finalitat, i les podem classificar en:
- Activitats per a la sensibilització i la conscienciació.
- Activitats per a la difusió i la comunicació.
- Activitats de formació i orientació.
- Activitats per a la implicació i la participació.
- Activitats per a la cooperació i col·laboració.
- Activitats assistencials.
- Activitats d’organització i gestió.
- Activitats per a l’avaluació i el seguiment.
Classificació d’Activitats:
■ Les Tasques: Són les accions concretes necessàries per realitzar una activitat.
■ La Temporalització: És l’ordenació i la distribució en el temps de les diferents actuacions, així com la durada de cadascuna.
Com a instruments utilitzarem el planning, el cronograma i l’horari.
- El planning és un calendari, com una agenda normal, on s’assenyalen totes les activitats que s’han de realitzar des del principi fins al final del projecte.
- El cronograma és la representació de les diverses activitats que componen un projecte o les tasques que es desenvolupen en una activitat. Poden figurar les persones encarregades de l’execució de cada actuació. El cronograma s’acostuma a construir per mesos o setmanes, però també pot referir-se a dies, en funció de la durada del projecte o l’activitat.
Presenta una doble característica:
- Seqüència: Ordre que segueixen les activitats i tasques en el temps.
- Sincronia: Si es realitzen activitats o tasques de manera simultània, també queda reflectit.
■ L’Horari: És l’instrument que serveix per representar la planificació diària o setmanal.
3.4.3. Els Recursos
■ Recursos Humans
Són les persones necessàries per dur a terme qualsevol tipus d’intervenció. La descripció inclou:
- L’organigrama: reflecteix funcions i responsabilitats, així com la coordinació dels equips de treball.
- El perfil professional: Funcions, tasques i nombre de persones que es preveu. Tipologia del contracte, si és remunerat o no, i la dedicació. La formació o reciclatge necessaris.
- Les dades personals.
❖ A més dels professionals, en el nostre sector és molt important l’existència del voluntariat, que són aquelles persones que presten la seva col·laboració de manera desinteressada.
■ Recursos Materials
Són els espais, instal·lacions, equips tècnics, instruments o objectes necessaris per desenvolupar les activitats.
- Recursos fungibles, que s’esgoten amb el seu ús (paper, sobres, pintures...).
- Recursos inventariables, que es poden utilitzar en múltiples ocasions i que es queden a la institució (ordinadors, eines...).
- Recursos espacials, espais, locals, instal·lacions on es desenvolupa el projecte, i es poden diferenciar en:
- Mitjans naturals (bosc, parc natural) i espais urbans (plaça, carrer...).
- Infraestructures: biblioteca, col·legi, museus...
- Equipaments: mobiliari, equipaments, instal·lacions necessàries...
■ Recursos Econòmics
Engloben els costos del projecte i la forma de finançament. El finançament del projecte es basa en el pressupost, que és el càlcul anticipat de les despeses i ingressos en un període concret. El finançament es desenvolupa en dos nivells:
- Nivell Macro: En un primer moment s’ha de planificar de forma global, establint les fonts de finançament i les despeses.
- Nivell Micro: Planificació concreta, on s’assenyalen detalladament els recursos necessaris per a cada activitat i tasca.
Components del Pressupost:
- Despeses o recursos econòmics:
- Despeses derivades del personal, d’acord amb la seva categoria, dedicació, etc.
- Despeses de dietes, desplaçaments, allotjaments, alimentació, etc.
- Despeses en recursos materials i tècnics, fungibles i no fungibles, formació, assessorament, etc.
- Despeses en recursos espacials, infraestructura, manteniment, lloguer o compra, mobiliari, instal·lacions, aigua i llum, impostos, assegurances, etc.
- Despeses per imprevistos, s’acostuma a reservar entre el 5 i el 10% de la suma del pressupost.
- Ingressos:
- Subvencions del projecte, des de les institucions o entitats.
- Ingressos procedents d’empreses que actuen com a patrocinadors del projecte.
- Donacions, si n’hi ha.
- Ingressos procedents de la venda o serveis a partir del propi projecte.
- Quotes fixes o puntuals que paguin els destinataris.
- Aportacions financeres de la pròpia institució o associació de la qual sorgeix el projecte.
- Ingressos atípics procedents de diferents fonts (rifes, loteria).
- Altres formes de finançament com les microdonacions, cadenes d’ajuda, etc.
- Saldo: És la diferència entre ingressos i despeses.
3.4.4. La Planificació d’una Activitat
Components d’una Activitat:
- Denominació o títol de l’activitat, que permeti identificar-la.
- El públic destinatari de l’activitat, tenint en compte el nombre de participants previst, el perfil i les agrupacions necessàries.
- L’objectiu o objectius específics del que sorgeix.
- El desenvolupament o la descripció del contingut i el procés de l’activitat.
- L’horari i la durada, d’acord amb el calendari del projecte.
- L’organització, temporalització i distribució de tasques, i el responsable de cadascuna d’elles.
- Els recursos necessaris: humans, materials i econòmics.
- Les pautes d’avaluació.
3.5. Fase III: Execució o Implementació del Projecte
❏ Suposa la implementació o posada en marxa del projecte.
L’execució del projecte consisteix en la implementació de les activitats planificades en l’ordre i de la manera previstos.
❏ Té en compte 3 tipus d’activitats:
- Activitats de difusió, sensibilització, negociació i implicació amb els agents implicats.
- Activitats i tasques necessàries per a la consecució dels objectius previstos.
- Activitats d’avaluació, seguiment i control.
Condicionants en l’Execució del Projecte
❏ La planificació flexible i l’execució
- ➔ La flexibilitat és útil per respondre davant diferents situacions:
- ◆ Si les circumstàncies són diferents de les previstes. Per exemple, si l’activitat programada és divertida, però ens adonem que l’estat d’ànim de les persones usuàries és molt baix i no sembla aconsellable dur-la a terme.
- ◆ Si sorgeix qualsevol imprevist. Per exemple, si una activitat estava programada per desenvolupar-la a l’aire lliure i ens trobem que plou.
- ◆ Si es detecten errors o problemes en el plantejament de l’activitat que poden impedir que es desenvolupi correctament.
- ◆ Si el o la professional considera oportú fer-hi alguna modificació, per exemple, per facilitar la consecució dels objectius o per adaptar-se millor a les necessitats que presenten les persones usuàries.
Formació | Afavoreix l’adquisició de coneixements i desenvolupament de la raó |
Difusió | Del patrimoni heretat, monuments històrics, art, ciència, museus, tradicions, biblioteques. De la cultura viva |
Artístiques (no professionals) | Artesanies, arts visuals, escèniques, dansa, música i cant, llenguatge i literatura. |
Lúdiques | Esplai, a l’aire lliure, recreació, activitats esportives |
Socials | Festes, organització i realització de reunions i trobades, mobilització de barris → accions conjuntes |
➢ Per actuar en aquests casos, cal haver previst les alternatives per dur a terme l’adaptació.
❏ El desenvolupament de les activitats
De vegades, les activitats es desenvolupen mitjançant sessions.
La sessió és una unitat temporal bàsica de la programació en la qual es duu a terme l’execució de les actuacions programades.
➢ Algunes activitats es desenvolupen en una única sessió, amb una durada determinada, però unes altres es fan en diverses sessions.
➢ També podem trobar que en una mateixa sessió es facin diverses activitats.
➢ El que és important és que les sessions de treball estiguin perfectament organitzades i que quedi clar què cal fer en cadascuna.
➢ La implementació de les activitats se sol dur a terme en aquestes fases:
- La preparació de l’activitat. Implica tots els processos que es desenvolupen abans de començar la sessió.
- Preparació de l’entorn. Inclou totes les tasques relacionades amb la preparació i el condicionament de l’espai, l’aprovisionament de materials, etc.
- Adaptació psicoemocional al context de l’activitat. Convé repassar mentalment tot el desenvolupament de l’activitat, anticipar possibles incidències, descartar perills potencials, etc.
➢ La Presentació de l’Activitat. Té un doble objectiu:
- Motivar les persones i implicar-les en la realització de l’activitat, procurant sintonitzar amb els seus interessos, explicant-los els beneficis que aporta, etc.
- Assegurar-se que totes les persones sàpiguen què han de fer. Cal explicar de manera comprensible el desenvolupament de l’activitat: els objectius que es persegueixen, els passos que se seguiran, les normes que cal complir, les ajudes del o de la professional, etc.
➢ La Conducció de l’Activitat. El o la professional exercirà un rol definit: vigilant, directiu, mediador, dinamitzador, participatiu, etc.
➢ Per a aquest exercici haurà d’exhibir un repertori ampli d’habilitats:
- Habilitats socials –comunicació efectiva, escolta activa, assertivitat, etc.–, per afavorir que hi hagi una relació interpersonal fluida i productiva.
- Aptituds personals, com credibilitat, autoritat –que no és el mateix que autoritarisme–, responsabilitat, etc.
- Habilitats tècniques o professionals en el desenvolupament de projectes, per guiar l’activitat pel camí adequat.
➢ El Control i Seguiment de l’Activitat per preveure i detectar si es desenvolupa d’acord al previst i per fer els ajustos necessaris en el cas que s’identifiqui alguna anomalia o irregularitat.
➢ El Tancament. Les activitats, una vegada hagi acabat el temps programat o quan s’hagin assolit els objectius, s’hauran de tancar sense trigar.
● El tancament dependrà del tipus d’activitat i consistirà, per exemple, en la recollida dels materials, el resum dels assoliments, el repàs de les conclusions, la proposta de tasques per a la propera sessió, etc.
3.6. Fase IV: Avaluació, fase transversal que s’aplica a totes les etapes o fases del procés.
- Avaluació de l’anàlisi i diagnòstic.
- Avaluació de la planificació.
- Avaluació de l’execució.
- Avaluació de la pròpia avaluació.
- Informe final, que s’elaborarà amb tota la informació.
3.7. La Perspectiva de Gènere en el Disseny de Projectes d’Intervenció Social Per tenir en compte les diferències de gènere en els programes i projectes d’intervenció social i promoure la igualtat entre homes i dones, haurem de tenir en compte la perspectiva de gènere en totes les fases de la intervenció.
3.7.1. Fase d’Anàlisi i Diagnòstic
L’Anàlisi de gènere és l’estratègia que permet detectar desigualtats entre homes i dones, que poden ser rellevants en la intervenció. Pot incloure:
- L’anàlisi de la construcció social i cultural del masculí i el femení. Constitució d’estereotips, percepció de la sexualitat i reproducció i la comunicació.
- L’anàlisi de la distribució de rols i espais. Es dona en la divisió dels espais públic i privat, en l’entorn professional i els problemes de conciliació de la vida familiar i laboral.
- L’anàlisi de la distribució desigual d’oportunitats, com l’accés als recursos disponibles i al seu control.
3.7.2. Fase de la Planificació d’Estratègies d’Acció
❏ La planificació de la intervenció inclou la previsió dels possibles conflictes que poden sorgir i les estratègies per superar-los. La valoració duta a terme ens permetrà planificar estratègies d’acció.
❏ Són exemples d’estratègies que faciliten transformar les relacions de gènere:
- L’impuls de programes que permetin aplicar la perspectiva de gènere, com la revisió de la política de gènere en l'organització, així com formació, sensibilització, seguiment i avaluació de la política de gènere.
- El desenvolupament de projectes i programes que promoguin la participació paritària i que reflecteixin la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
- L’atenció als interessos estratègics de gènere més que als símptomes concrets de la desigualtat.
- Les accions positives, entenent per aquestes els mitjans concrets a través dels quals suprimeixen els obstacles de les dones per a la participació i es materialitza la promoció de la igualtat d'oportunitats en el context del projecte.