Programes Lingüístics i Bilingüisme a l'Educació Valenciana

Models de Programes Educatius Lingüístics (PEL)

PEV (Programa d'Ensenyament en Valencià)

• S'aplica en les poblacions de predomini lingüístic valencià (PLV).
• Comporta l'ús del valencià com a llengua vehicular de l'aprenentatge.
• La major part de les àrees curriculars no lingüístiques utilitzen el valencià com a llengua d'aprenentatge.
• Dirigit a alumnat majoritàriament valencianoparlant.

PIL (Programa d'Immersió Lingüística)

• Dirigit a alumnat majoritàriament castellanoparlant.
• S'aplica en les poblacions de predomini lingüístic valencià (PLV).
• Comporta l'ús del valencià com a llengua vehicular de l'aprenentatge (a Infantil i Primària).
• Centres on la majoria de l'alumnat és castellanoparlant en territoris de predomini lingüístic valencià.

PIP (Programa d'Incorporació Progressiva)

Als centres situats en zones lingüístiques valencianoparlants que no apliquen PEV ni PIL, tenen l'obligació legal de, com a mínim, aplicar el PIP.

• La llengua vehicular és el castellà en la majoria de les matèries.
• Han d'incloure, com a mínim, l'àrea de Coneixement del Medi Social i Cultural en valencià a partir de 1r de Primària.
• A l'ESO, tindran almenys dues àrees no lingüístiques en valencià (normalment Socials i Naturals).

PEBE (Programa d'Educació Plurilingüe i Bilingüe)

Objectius del PEBE

• Ús vehicular d'una llengua estrangera en alguna matèria.
• Aconseguir que l'alumnat tingui una competència lingüística plena en les tres llengües (Estrangera, Valencià, Castellà).

Característiques del PEBE

• Des de l'any 2008 es pot impartir a partir del segon cicle d'Educació Infantil durant unes hores.
• A partir de 1r de Primària s'impartirà la llengua estrangera en alguna matèria que normalment és en castellà o valencià (excepte les assignatures de Castellà, Valencià i Coneixement del Medi) i a l'assignatura d'Anglès.
• A mesura que s'avança en els cicles de Primària, les assignatures en anglès aniran augmentant progressivament (sense superar un percentatge màxim d'assignatures).

Objectiu de la Classe de Llengua

En primer lloc, cal tenir en compte unes idees principals. Si llengua és el mateix que comunicació, aleshores, ensenyar una llengua és ensenyar a comunicar-se en aquesta llengua. Això comporta un enfocament comunicatiu en la didàctica de les llengües.

Per tant, l'objectiu fonamental és la competència lingüística. Els objectius de la classe de llengua són treballar les competències de l'ús lingüístic, és a dir, cal treballar les 4 habilitats bàsiques:

• Escoltar i parlar
• Llegir i escriure

El Conflicte Lingüístic

El conflicte lingüístic és un terme de la sociolingüística que expressa la tensió entre grups en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l'antagonisme.

L'evolució d'un conflicte d'aquest tipus pot abocar a dues solucions possibles:

1. La substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant.
2. El reconeixement de la situació cultural del grup en desavantatge i la normalització lingüística.

Solucions possibles al Conflicte Lingüístic

• Substitució Lingüística: La L2 (castellà) omple tots els àmbits d'ús de la llengua i desplaça definitivament la L1 (valencià). Això provoca finalment el monolingüisme en castellà.
• Normalització Lingüística: És un procés de recuperació de tots els àmbits d'ús i d'augment del nombre d'usuaris de la L1 que retorna el valencià a una posició estable, al mateix nivell de presència social i d'ús real de la llengua.

El paper de l'escola en la Normalització

L'escola té un paper fonamental en la normalització lingüística, ja que:

• Permet un ús adequat i correcte de la llengua.
• Crea actituds favorables cap a l'ús del valencià en tots els àmbits.
• Contribueix a la recuperació del valencià.

És lògic apostar pels models d'ensenyament bilingüe d'enriquiment que permeten a l'alumnat aconseguir una competència plena en l'ús de les dues llengües.

Els Avantatges de Ser Bilingüe

El bilingüisme és el fet pel qual una persona parla dues llengües. Aquest fet pot ser un avantatge davant d'una persona monolingüe a l’hora d’aprendre un nou idioma. A banda d’això, hi ha dos tipus de bilingüisme que cal diferenciar:

Tipus de Bilingüisme

Bilingüisme Territorial

Es produeix quan una zona geogràfica queda delimitadament separada per l’ús de dues llengües. En aquest cas, no té per què aparèixer un conflicte lingüístic, ja que cap de les dues llengües es veu minoritzada per l’altra, encara que una d’elles tingui més parlants.

Bilingüisme Social

Aquest tipus sí que pot crear un conflicte lingüístic. Es dona a les regions bilingües on dues llengües han entrat en contacte i una es veu minoritzada davant de l’altra. Això passa perquè la llengua majoritzada ocupa la majoria d’àmbits d’ús de la zona, deixant la minoritzada per a l’ús personal.

La Comunitat Valenciana és un exemple clar de bilingüisme social, on als col·legis està implantat un sistema bilingüe d’educació. D’aquesta manera s’aconsegueix que les noves generacions tinguin una competència lingüística en les dues llengües i que la llengua materna de la zona no es perdi, i amb ella tota la cultura en què se submergeix.

Beneficis Cognitius del Bilingüisme

Ser una persona bilingüe desenvolupa algunes capacitats beneficioses per a l'aprenentatge d’una tercera llengua:

• Posseeix estratègies avançades d’aprenentatge lingüístic adquirides en l'experiència d’aprenentatge de més d’una llengua.
• És capaç d’utilitzar destreses interlingüístiques (interpretar i traduir) a més de les intralingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure).
• Experimenta influències cross-lingüístiques entre les llengües que coneix.

L’educació bilingüe és un factor potent d’estimulació intel·lectual, ja que afavoreix:

• La conceptualització.
• La simbolització.
• La flexibilitat ideatòria.
• La facilitat d’abstracció.
• La capacitat de resoldre problemes.