Profetisme i Previsió: Anàlisi de Visions de Futur

Profetisme

1. Punt de partida: Visió crítica de la societat present.

2. Idees i valors: Parteix d'unes idees, valors i creences de les quals es deriva la religió que dóna lloc a la visió profètica. Reflexió filosòfica sobre l'ésser humà i la societat. No s'inspira en els principis de la investigació científica.

3. Voluntarisme: Anunciació d'un futur i desig d'influir en el transcurs de la història.

4. Seguretat: Anuncia amb certesa una direcció de la història.

5. Optimisme o pessimisme: Dominant per l'optimisme o el pessimisme.

Previsió

1. Descripció: Descriu la realitat social amb mentalitat científica del passat per derivar una visió de futur.

2. Neutralitat: La previsió científica pretén no inspirar-se en valors.

3. No propositiva: No té pretensions de proposar una alternativa.

4. Relativisme: És més relativista i probabilista.

5. Neutralitat emocional: No dominada per l'optimisme ni pel pessimisme.

Nicholas Negroponte

1. Món virtual: La nostra vida es desenvolupa cada cop més en un món virtual que no pas en un món físic.

2. Innovacions: Presenta un catàleg de les innovacions que es podien esperar de les tecnologies i com transformaran la societat.

3. Optimisme científic:

4. Progrés imparable: La revolució informàtica representa un progrés imparable de la ciència i la tecnologia.

Giovanni Sartori

Crítica a les noves tecnologies:

1. Desastre cultural: La paraula es transforma en imatge o imatge fragmentària.

2. Empobriment cultural: Innovació tecnològica en els mitjans de comunicació de masses com un nou empobriment i pèrdua del sentit de la cultura.

3. Dificultat per a l'abstracció: L'alumnat té dificultats per a l'abstracció i el raonament, ja que està acostumat a imatges.

4. Control i manipulació: Les noves tecnologies causen el control i la manipulació del poder.

Michael L. Dertouzos

Anàlisi de les innovacions tecnològiques:

1. Canvis en la vida quotidiana: Estudia com canvien la nostra vida quotidiana: el plaer, l'aprenentatge, els negocis, l'organització, el govern...

2. Reunificació de tecnologia i humanitat: Assumeix una actitud profètica. Reunificació de tecnologia i humanitat, en què la tecnologia estigui al servei de la societat.

3. Valor de la informació: Alt valor econòmic que adquireix la informació.

4. Augment de la productivitat: Alt augment de la productivitat pel desenvolupament tecnològic.

5. Proximitat virtual: L'alta productivitat electrònica ens acosta més virtualment els uns als altres.

6. Humanització de la tecnologia: Cal una humanització de la tecnologia per evitar un món dominat per ella.

J. Rifkin: El Fin del Treball

1. Nova etapa històrica: Som a l'inici d'una nova etapa de la història. Decadència del treball que sembla permanent i inevitable. El nombre de persones que no tenen feina augmenta, víctimes d'una nova revolució tecnològica.

2. Desaparició de llocs de treball: La gran majoria de llocs de treball desapareixeran. La societat serà planificada per dues forces:

• a) Èlit ben informada que controla i gestiona l'economia global d'alta tecnologia.
• b) Un gran nombre de treballadors desplaçats amb poques perspectives de futur i de feina acceptable en un món cada vegada més automatitzat.

3. Actitud profètica: Plantejament de l'existència del postmercat.

4. Noves formes de generar ingressos: Posar en marxa noves maneres de generar diners, ingressos i de repartir el poder.

5. Mercantilització de l'experiència cultural: Transformació de tota l'experiència cultural i vital en una activitat mercantil.

Sociologia del Cinema i Literatura de Ciència-ficció

Al segle XIX apareix la novel·la de ciència-ficció, que al segle XX té una gran projecció al cinema. És un gènere literari i cinematogràfic amb ingredients que s'escapen de la realitat present i intenten presentar de manera imaginativa un món futur. Intenta ser una projecció fantasiosa del futur. Tenen certa categoria filosòfica o intel·lectual, mentre que altres tenen l'objectiu d'entretenir. Són característiques de la preocupació de l'ésser humà pel futur.

El Pensament Utopista

La paraula utopia vol dir lloc que no existeix. Però aplicada a la realitat social fa referència a un tipus de societat que no s'ha realitzat enlloc. Una utopia és una construcció mental. El concepte d'utopia té un gran interès, ja que reflecteix no tan sols el pensament de l'autor sobre la política, etc., sinó que indirectament serveix per diagnosticar la societat i l'època en què va ser concebuda. Les utopies són i han estat projectes a llarg termini, però amb el pas del temps es pot observar que han constituït la guia o expressió d'anhels que han arribat a ser una realitat social. Totes les utopies produïdes en l'antiguitat, l'edat mitjana i el Renaixement són optimistes.

Thomas More presenta un estat concebut en el marc d'un humanisme cristià amb un règim mig patriarcalista i comunista.

Campanella ens presenta una societat gairebé pitagòrica amb pinzellades de comunisme; aquesta ciutat és un cercle perfecte i els seus fets i costums es regeixen per les constel·lacions.

Bacon s'adapta més als cànons de la ciència-ficció actual, ja que intervé una tecnologia inexistent al segle XVI.

A principis del segle XIX també són optimistes. Fourier proposava la regeneració de la humanitat.

Al segle XX seran pessimistes les utopies.

Un Món Feliç de Huxley presenta una societat que abasta tot el planeta excepte Àfrica. Aquesta societat viu en un món plàcid, etc., tot està controlat.

1984 de Orwell és més ferotge. Societat rígida, governada per quatre poderosos ministeris: el de la Veritat, el de la Pau, el de la Riquesa i el de l'Amor, qui controlarà tot serà el Gran Germà, sentit oposat al comunisme.

Fahrenheit 451 de Bradbury descriu una societat de malson. Aquestes utopies mostren un terror al progrés incontrolat i deshumanitzador, representen un gir copernicà a l'optimisme i volen ser el diagnòstic d'una malaltia futura.