El Profeta — Pau Gargallo (1933–36) · Anàlisi i context

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,45 KB

El Profeta. Pau Gargallo (1933–36)

Documentació general

El Profeta. Pau Gargallo, 1933–36.

Museus i procedència: Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía (Madrid) i Museu Gargallo (Saragossa).

Material i tècnica: Bronze (originalment en guix). Fosa.

Característiques estilístiques: Estil cubista. Religiós. Monocroma. Escultura exempta.

Dimensions: 235 cm x 65 cm x 50 cm.

Context històric

Dècada dels anys trenta del segle XX. A Espanya, la proclamació de la Segona República polaritza el país en dos bàndols irreconciliables. A Europa, després de la Primera Guerra Mundial, es pateixen les conseqüències de la gran depressió americana, provocant una situació social i política inestable en la qual la democràcia perd terreny en favor de règims totalitaris com el nazisme i el feixisme. El segle XX s'inicia amb l'esclat de les primeres avantguardes artístiques que es desenvolupen al continent europeu.

Des de 1905 fins gairebé 1924, París s'esdevé, conjuntament amb Dresde i Munic, un dels nuclis de moviments artístics com el fauvisme, l'expressionisme, el cubisme, l'abstracció i el surrealisme, entre d'altres. Precisament durant la seva estada a París, Gargallo va conèixer les primeres avantguardes artístiques i també va entrar en contacte amb Picasso, Julio González i altres artistes avantguardistes que influenciaren de manera determinant la seva obra.

Anàlisi formal

Escultura masculina, exempta, realitzada en bronze (fet amb planxes de metall retallades), dempeus, sense policromar i en posició frontal. Els braços apareixen representats en posició de contrapposto: el braç esquerre sosté un bastó, mentre que l'altre s'aixeca i, amb la mà oberta, realitza un gest d'advertiment.

El cos, construït amb pocs elements essencials, sembla estar cobert amb una capa o túnica de pell de xai. Les cames, robustes i fornides, estan separades i transmeten una forta sensació de solidesa i estabilitat, amb els peus fermament arrelats al terra.

Hi ha un contrast entre l'espai i la matèria: el buit passa a formar part de l'escultura i així s'aconsegueix donar més expressivitat: el forat de la galta esquerra, el buit de la boca que expressa el crit, els espais del cos i de les cames. Amb El Profeta, l'escultura es transforma en l'escultura del buit o del forat, tot el contrari del que havia estat la norma fins aquell moment, quan es donava primacia a la forma del volum. L'obra pot ser contemplada des de diferents angles de visió (multifacialitat).

La llum penetra a l'interior de les planxes de metall de la figura, accentuant els contrastos de llum i ombra i formant allò que Gargallo va anomenar volum virtual. El contrast entre corbes i rectes, entre formes còncaves i convexes, entre massa i buit, confereix a l'obra un gran dinamisme.

Detalls formals

  • Construcció: planxes de metall retallades i cosides visualment.
  • Gest: braç dret o esquerre en l'acció d'advertir o cridar segons la lectura del gest.
  • Superfície: textura sobria, sense policromia.
  • Espai i buit: ús deliberat del buit com a element compositiu i volumètric.

Voluntat d'eternitat i composició

L'obra no mostra un moment instantani; va més enllà d'un fet concret i busca una certa atemporalitat. L'obra s'estructura al voltant d'un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. D'aquest eix surten les altres parts del cos, formant línies corbes còncaves i convexes que creen jocs de llum.

Hi ha una marcada verticalitat: l'eix central, el bastó que duu a la mà i la cama dreta lleugerament inclinada. Aquestes rectes contrasten amb les línies corbes de l'espatlla, els braços i la pell de xai que cobreix la figura. La composició és equilibrada entre línies rectes i corbes i entre zones còncaves i convexes.

Interpretació: contingut i significat

És un tema clàssic de la iconografia cristiana. El Profeta representa un home que crida: una figura poderosa, amenaçant, amb el gest ferm del seu braç dret que ens convida a seguir-lo. La vara que sosté amb la mà esquerra és símbol del guia. Representa un home que transmet un missatge clar i decidit, i que incita a l'acció dels qui l'escolten, tant si és perquè el segueixin com si és perquè creguin allò que els diu. Té l'actitud de l'orador, en el moment culminant del seu discurs, ple de passió. Representa la força de la paraula i la veritat com a camí a seguir.

El significat cal relacionar-lo amb el context històric i amb l'any en què es va fer l'obra. L'any 1933 els feixismes ja s'havien instal·lat en alguns països europeus i la societat espanyola començava a polaritzar-se. L'obra es podria interpretar com un avís profètic sobre el futur, una advertència sobre les dictadures.

Funció

Va ser concebuda per voluntat pròpia de l'artista, per a la seva exposició en galeries d'art o museus, o per decorar espais públics, com per exemple el parc Middelheim d'Anvers. En estar feta en bronze, es van poder obtenir diverses còpies d'idèntica qualitat.

També hi ha autors que afirmen que té una funció simbòlica i propagandística de les idees pacifistes i democràtiques contra els totalitarismes polítics europeus del moment.

Models i influències

A Gargallo se'l considera un dels artistes més significatius de l'avantguarda espanyola internacional, juntament amb Julio González. Va experimentar amb la desintegració de l'espai, concepte que aplicà en el cap i el cos del Profeta. La introducció del buit va lligada a l'ús del ferro i el bronze com a materials escultòrics.

Aquesta solució artística (introducció del buit) també està present en altres escultors contemporanis com Henry Moore. L'estructura compositiva del Profeta recorda elements clàssics: frontalitat, predomini de línies verticals, contrapposto dels braços i relació harmònica entre les parts del cos, però el tractament dels volums és clarament innovador. Gargallo afirmava que el volum no surt de la massa, sinó del buit. L'espai circumdant no solament penetra la peça, sinó que assumeix el paper de volum. Les escultures estan fetes d'aire; hi ha un diàleg permanent entre el ple i el buit, una fusió de la matèria i l'espai.

Entradas relacionadas: