El Profeta de Pablo Gargallo: Anàlisi de l'Obra

Fitxa tècnica: El Profeta

• Autor: Pablo Gargallo (1881-1934)
• Cronologia: 1933
• Estil: Cubisme / Expressionisme
• Tècnica: Forja
• Material: Bronze
• Formes: Escultura exempta
• Tipologia: Dempeus
• Cromatisme: Monocroma
• Dimensions: 235 cm (alt) x 65 cm x 50 cm
• Localització: Centre d'Art Reina Sofia, Museu Gargallo, entre d'altres.

Anàlisi formal de l'escultura

L'obra representa un orador parlant enèrgicament; aixeca el braç dret amb un gest desafiador i sosté un bastó amb el braç esquerre. El centre expressiu és la boca circular oberta. Un altre tret que destaca a la cara és el buit de la galta esquerra, envoltat d'elements corbats per donar sensació de volum. Els cabells llargs i la barba donen cert moviment al conjunt, així com el nas, la cella i l'ull.

El Profeta té el braç dret aixecat amb el palmell de la mà obert. L'autor aconsegueix donar sensació de volum a través del buit delimitat per unes línies corbes que representen la musculatura del personatge. El bastó ajuda a transmetre autoritat. El cos, creat mitjançant buits, aconsegueix un modelatge a partir de la pell de xai que porta a sobre, donant-li corporeïtat. Les cames constitueixen un sòlid puntal per al profeta; jugant amb els buits, s'aconsegueix donar una imatge corpulenta.

Composició i ús de l'espai

La figura s'organitza al voltant d'un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. D'aquest eix surten les altres parts del cos formant corbes i contracorbes. Es forma una recta que segueix, aproximadament, la lleugera diagonal de la cama dreta i el bastó que duu a la cama esquerra. Les corbes que predominen són les de la pell de xai que el cobreix, els dos braços i l'espatlla esquerra.

Es tracta d'una composició equilibrada entre zones còncaves i convexes, i entre línies rectes i corbes. Gargallo conjuga perfectament la línia, el pla i el buit: el buit és un múscul, l'aresta és expressió i el volum és planxa metàl·lica. L'espai penetra completament les formes, alleugerint els volums fins a buidar-los.

Context històric i innovació

Des de Rodin, Degas i altres escultors de finals del segle XIX, s'obre una via d'innovació amb nous recursos en el tractament i textura dels materials. Es pot dir que la gran conquesta de l'escultura del segle XX ha estat la introducció del buit. Fins a Rodin i Maillol, l'escultura era fonamentalment massa, volum i corporeïtat; en canvi, cap als anys vint del segle XX, es comença a dissenyar la forma escultòrica donant una importància cabdal al buit, al forat i a l'absència de massa. Aquesta conquesta va lligada a la introducció del ferro com a material escultòric.

Gargallo i el domini del buit

Gargallo és l'introductor del buit com a volum. El seu objectiu és esculpir el buit, seguint la norma escultòrica que consisteix a donar forma al volum. Hi ha dos elements que l'acosten al plantejament cubista:

• L'intent d'esculpir el buit: Gargallo plantejà un trencament amb la norma tradicional, aconseguint la màxima expressió d'unir l'exterior amb l'interior.
• Els diferents punts de vista: Si mirem l'obra des de plans diferents, el gest, el sentit i la persona es mantenen coherents.

Tot i que presenta formes que recorden el cubisme, l'obra es mou dins dels plantejaments espirituals de l'expressionisme, ja que la figura resultant mostra clarament duresa, agressivitat i caràcter.

Contingut, significat i funció

El Profeta convida a seguir-lo amb el gest ferm del seu braç dret, que és la part més alta de l'estàtua, i condensa en la seva acurada línia sinuosa una gran força expressiva. És un home amb passió, però amb els massissos peus sòlidament afermats a terra, en contrast amb la vehemència de la seva expressió. És un dirigent que comunica la seva decisió i incita a l'acció. La vara que aguanta amb la mà esquerra és el símbol del guia.

Funció de l'obra

L'obra va ser concebuda per a la seva exposició en galeries d'art o museus i per decorar espais públics, com per exemple el Parc Middelheim d'Anvers, on es troba una de les seves còpies.