El Profeta de Pablo Gargallo: Anàlisi i Context Històric

EL PROFETA

Autor: Pablo Gargallo

Títol: El profeta

Cronologia: 1933

Estil: Cubista

Material: Ferro

Forma: Exempta

Tipologia: Dempeus

Tècnica: Forja

Cromatisme: Monocrom

Localització: Museu Nacional Reina Sofía (Madrid)

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Pintada durant el bienni progressista de la 2a República (1931-1933) caracteritzat per un gran nombre de reformes on destacava la agrària, la educativa, i la militar, malgrat l'oposició de les forces conservadores.

Cultural: A inicis del segle XX apareixen les primeres avantguardes, els dos principals centres artístics: París i Nova York. Així sorgiran el fauvisme, l'expressionisme, cubisme, futurisme, l'abstracció i el surrealisme.

DESCRIPCIÓ:

Es tracta d'un profeta originari, un Il·luminat que vol comunicar la seva veritat a un auditori. Manté un gest desafiant amb el braç dret alçat mentre que la mà esquerra sosté una barra amb autoritat. La seva expressió és vehemente, molt enèrgic concentrant-se en el crit que ha emès.

L'escultura s'estructura al voltant d'un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra i a partir d'aquest eix es superposa un conjunt de corbes i contracorbes, la matèria i la seva absència, aconseguint perspectiva.

La figura està coberta amb una esquematitzada pell de xai i lleugerament inclinada cap endavant. La llum tractament és divers en funció de: les formes convexes (que deixen relliscar la llum), còncaves (que la reflecteixen) i l'aire (que deixa passar la llum). Destacar l'ús que fa Gargallo del buit per expressar volum i per accentuar l'expressivitat (com la galta esquerra de la cara).

ESTIL

Aquesta obra pertanyia al cubisme que es caracteritza per:

1. Els propulsors del cubisme els trobem a Cezanne i als postimpressionistes, representaven els objectes des de diversos punts de vista mostrant simultàniament totes les cares.
2. El gran teòric del cubisme és el poeta Guillaume Apollinaire que defensava que la geometria és a les belles arts allò que la gramàtica a l'escriptura.
3. Els cubistes criticaven als impressionistes i postimpressionistes dient que els seus quadres eren només retina sense cervell.
4. Pablo Gargallo se'l considera el propulsor de l'escultura amb ferro.
5. Feia servir dos tipus de tècniques: la forja colpejava varetes de ferro incandescents aconseguint les formes desitjades. El ferro retallat li permetia obtenir multiplicitat de plans com es veu en la seva ballarina.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ:

Era un dirigent espiritual que comunicava la seva veritat i incitava a l'acció, perquè creguéssiu el que deia o el seguíssim físicament. Acostumava a ser una persona al·lèrgica i vehemente, molt carismàtica i utilitzava la mare com a símbol d'autoritat.

Funció: Concebuda per a ser exposada en galeries d'art o espais públics.