El Profeta de Gargallo: Escultura Cubista en Bronze

El Profeta de Pablo Gargallo: Una Obra Mestra del Cubisme

Context Històric

El començament del segle XX va quedar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial, que va comportar canvis polítics, econòmics i socials. Després de la guerra, els Estats Units van viure una etapa d'optimisme econòmic i social anomenats "feliços anys vint", que van acabar de forma sobtada amb el crac de la Borsa de Nova York l'any 1929. Aquesta crisi va comportar problemes socioeconòmics mundialment, amb conseqüències com la Gran Depressió nord-americana o el nazisme a Europa.

En l'àmbit artístic, els principals centres de la primera meitat del segle XX van estar relacionats amb l'aparició dels diversos "ismes" anomenats Primeres Avantguardes artístiques. França (concretament París), Alemanya, Rússia, Suïssa, Holanda i Nova York van ser els principals centres de creació artística. Les Primeres Avantguardes van començar el 1905 amb dos moviments artístics: el Fauvisme i l'Expressionisme. Després van sorgir el Cubisme, el Futurisme, l'Abstracció, el Dadaisme i el Surrealisme, que van continuar la ruptura dels sistemes de representació consolidats per la tradició fins aquell moment.

Aquesta obra en concret està dins del Cubisme, moviment que té com a característiques la fragmentació geomètrica de l'espai i la configuració de la figura en plans interrelacionats. Els temes, a més del retrat, en la producció del Cubisme es poden reconèixer taules amb objectes quotidians. Finalment, cal destacar que aquest moviment es divideix en dues etapes:

• Fase analítica: ús de colors càlids i tonalitats fredes.
• Fase sintètica: apareix el collage (diversos elements quotidians enganxats a la pintura).

Biografia de l'Autor

Pau Gargallo va emigrar amb la seva família l'any 1888 a Barcelona, on es va instal·lar. Allà va estudiar a l'Escola de Llotja i es va relacionar amb grups d'artistes i arquitectes modernistes que freqüentaven el cafè "Els Quatre Gats". El Modernisme va influir fortament en les seves primeres escultures. L'any 1903 va viatjar per primera vegada a París, on es va instal·lar finalment l'any 1923. El contacte amb les avantguardes parisenques i, més concretament, amb Picasso, va propiciar un canvi d'orientació en la seva obra. L'escultor es va aproximar al Cubisme i a l'Expressionisme i es va mostrar sensible també a la influència de l'art primitiu. En aquesta línia, a partir de làmines primes de metall, va crear escultures caracteritzades pel joc entre el volum i el buit.

Descripció Formal

El Profeta es considera l'obra més important de l'autor aragonès. L'escultura és la representació d'una figura humana, formada de planxes metàl·liques retallades, estructurades al voltant d'un eix central, format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra, amb el qual s'aconsegueix un equilibri perfecte. Els peus, de grans dimensions, com les mans, estan fortament arrelats a terra. A més, la gestualitat de la figura reforça el missatge que s'intenta transmetre. A partir de l'eix, es poden veure les diferents parts del cos, elaborades totes per mitjà de lleugeres plaques metàl·liques torsades entre si que es desenvolupen en el buit, de manera que l'aire passa a ser una part essencial de l'escultura.

Aquest buit crea un joc de formes còncaves i convexes, una combinació d'espais buits i plens que aporta a l'escultura una gran expressivitat i causa un fort impacte emocional. Pel que fa a l'espectador, les línies i plans condueixen la mirada al cap, i des d'aquest, a la boca, ja que confereix el punt culminant d'expressivitat gràcies al buit que reforça el crit del profeta. En aquesta mateixa línia, la presència de les diferents planxes dentades que donen forma als cabells i a les robes confereix tensió al conjunt i un gran dinamisme formal.

Finalment, també cal destacar com els contrastos de llum i ombra que s'originen del joc de corbes formen allò que l'escultor va anomenar volum virtual, és a dir, que pot ser envoltat per l'espectador.

Temàtica

La mística és representada per Gargallo amb tota la força, derivada d'una expressivitat gestual extraordinària. La figura, coberta amb una pell, aixeca enlaire amb fermesa el braç dret, mentre que a la mà esquerra aguanta amb autoritat un bàcul. La seva actitud de repte convida a seguir-lo a causa de la intensa força que desprèn, tant físicament com espiritualment. El tema de l'obra és el profeta, un element clàssic de la iconografia cristiana, però més que un tema religiós, la imatge representa la força de la paraula, el valor de la veritat com a camí a seguir. Un camí que, de manera poderosa, el personatge assenyala amb l'energia del seu gest. Aquesta és l'escultura més gran de Gargallo i, alhora, també la més coneguda. L'autor, però, mai no la va poder veure en bronze per manca de recursos econòmics.

Models i Influències

Gargallo, en aquestes obres, rep influències del Cubisme de Picasso, en la superposició de diferents plans en la mateixa figura per crear formes personals, com per exemple en el rostre. En segon lloc, rep influències dels Expressionistes, per la força i sensibilitat del personatge. I en tercer lloc, es poden descobrir influències de l'art primitiu presents en artistes com l'escultor Brancusi i el pintor Modigliani.

Alhora, l'obra de Gargallo és un dels millors exemples de l'escultura contemporània i influirà sobre escultors contemporanis com Henri Moore, o els espanyols Alfaro o Chillida, que utilitzaran els mateixos contrastos entre el volum i el buit com a element volumètric per dotar d'expressivitat les seves escultures.