El Profeta de Gargallo: Anàlisi i Context Històric

El Profeta de Gargallo

Aquesta obra, datada de 1933, és de Pablo Gargallo (1881-1934). És una obra escultòrica (cubisme escultòric) fosa en bronze. La tècnica utilitzada és la fosa. Es troba al Museu Centre d’Art Reina Sofia de Madrid. És una de les seves obres més grans i hi va treballar-hi tota la vida.

Context històric

L'autor va néixer a un poble de Saragossa i de petit va anar a viure a Barcelona. Allà va estudiar i es va relacionar amb el moviment de l’època (modernisme) i més endavant va viatjar a París, on va conèixer totes les avantguardes del moment. El més característic de l’autor és el buit com a volum que aconsegueix en les seves representacions i el treball de làmines primes de metall.

Els nous corrents artístics del s.XX van ser el reflex d’un món cada vegada més canviant: a nivell científic, noves formes de pensament i canvis polítics. Innovacions físiques i matemàtiques com “la teoria de la relativitat”, teories òptiques que aporten noves visions del món a través de microscopis o telescopis, les fotografies aèries, el cinema, la gran velocitat del transport. Les noves teories de la Psicoanàlisi de S. Freud parlaven dels nous llenguatges del subconscient i dels somnis.

Políticament, la rivalitat dels estats europeus degut a les ambicions colonials va culminar en la I Guerra Mundial (1914-18). Acabada la guerra, la situació va empitjorar tant econòmicament (Crac del 29) com políticament, amb l’enfrontament entre els feixismes i el comunisme, que amenaçaven les democràcies liberals. La Guerra Civil espanyola (1936-39) i la II Guerra Mundial (1939-45) van demostrar que la destrucció humana no tenia límits.

Els artistes europeus, sensibilitzats amb la situació, busquen nous llenguatges creatius i expressius, fan un art combatiu per conscienciar la societat de la situació política del moment i animar-los a prendre partit.

Anàlisi formal

Trobem que és una obra de composició oberta amb el domini de línies diagonals i corbes. Aquesta obra representa un home que sembla que està fent un gest de desafiament i amb l’altra mà aguanta un bastó. Tot el gest del cos i la cara té una gran expressivitat. El seu cos està cobert per una peça de pell. Hi trobem un joc de corbes i contracorbes amb espais buits que aporten dinamisme a l’obra (és com si el buit formés part del volum de l’obra). Això ho aconsegueix gràcies al treball del ferro (trobem una combinació de làmines de ferro, tubs ondulants, etc. que és el que permetrà l’aire cubista). El buit aporta la transparència de la massa i de vegades és més expressiu que la massa en si. Aquesta escultura s’articula al voltant d’un eix: cap, columna vertebral i la cama esquerra. Trobem una sèrie de planxes dentades que aporten formes als cabells i la roba que també aporten dinamisme a l’obra. L’autor utilitzarà el buit per transmetre l’expressió que vol (és una de les característiques més significatives d’aquest). L’estil és cubista i en aquesta hi trobem una nova organització de l’espai. Cal destacar una influència mútua entre els primers escultors cubistes (Picasso, Gargallo i Julio González).

Interpretació i significació

Alguns autors creuen que l’autor aprofita l’episodi bíblic de Sant Joan Baptista (representa com si fos un profeta que ens està convidant a seguir-lo i transmet una gran força expressiva). Contemporàniament trobem grans enfrontaments ideològics i grans líders de totes aquestes ideologies i vol representar algun orador que comunica alguna cosa i està convidant a l’acció. Probablement, l’autor està pensant en la força de la paraula. La funció de l’obra és estètica per a l’exposició o la decoració d’algun lloc (trobem com s’han fet varies còpies).

Models precedents i consegüents

Trobem diferents autors que influiran en Gargallo com Archipenko, Brancusi, Picasso, etc. i l’art primitiu. Ell influenciarà en autors posteriors com autors bascos Chillida, Oteiza, etc. També trobem escultors similars a Gargallo com Julio González, Pablo Picasso, Henry Moore, etc. Altres obres de Gargallo com La Gran Ballarina, escultures del Palau de la Música, etc.