La Professionalitat i la Bioètica en la Salut

La Professionalitat com a Virtut. Camps, V. La voluntat de viure (2005)

1. Com definien virtut els filòsofs grecs?

La virtut definia les coses des d'un punt de vista instrumental. En infermeria: la de saber cuidar. Tenir un bon tacte. Tenir coneixement; implica cura, ser virtuós amb la tècnica.

2. Quina és la finalitat de l’home segons Aristòtil? Com l’home ho podia aconseguir?

La finalitat segons Aristòtil és que la felicitat és la fi de l’home. Es podia aconseguir a través de la política.

3. Quin és el model de societat moderna per la filòsofa Arendt?

És l’animal que treballa. Es busca donar valor a la productivitat, siguin molt materials.

4. Què ocorre quan s’imposa el positivisme?

Les que no poden aconseguir el rigor i la precisió de tal model són pira metafísica, no mereixen la consideració del científic.

5. A què es refereix Snow quan diu: “és perillós tenir dues cultures que no poden ni volen comunicar-se”?

Es refereix a que és perillós perquè el valor humà de les tecnologies no el podrà decidir cap ciència.

6. Què ha de fer el bon professional segons Gadamer?

Ha de tenir en compte no només la teoria, sinó també el context i les circumstàncies, mèdiques i no mèdiques, de cada cas.

7. La bioètica és propietat d’una disciplina?

No, la bioètica és interdisciplinar.

8. A què es refereix el sociòleg Irving Goffman amb el terme la fragmentació del jo?

La persona realitza a la vegada diferents papers i aquesta diversitat de papers el divideix i el fragmenta.

9. Per què la bioètica ens enfronta a una concepció nova de la vida i de la mort?

Perquè volem viure més i viure millor.

10. La figura del “bioeticista” ha de ser un expert?

No n’hi ha de ser un expert sinó una persona amb voluntat d’ocupar-se de qüestions que fins fa poc no comptaven com de la seva incumbència.

11. Per què s’ha de recuperar el valor de la comunicació amb el malalt?

Perquè si hi ha una bona comunicació, l’infermer podrà fer preguntes al pacient, el podrà informar a poc a poc sobre la seva malaltia i, com hi haurà més confiança, el pacient, si es dona el cas, podrà expressar el seu consentiment a rebre cures pal·liatives quan el dolor es faci impossible.

12. Quines condicions haurà de complir la medicina segons Daniel Callahan a False Hopes?

En primer lloc, haurà de proveir a la gent d’un nivell de salut pública i privada suficients perquè tinguin l’oportunitat de viure bé al llarg del seu cicle vital i funcionar amb un nivell decent de competència física.

TEXT COMITÈ BIOÈTICA

2. Què representa tenir decisions lúcides?

Que hi hagi llibertat, competència (poder prendre decisions), informació (per part dels professionals).

3. Què ha canviat en la demanda de la societat cap als professionals sanitaris?

Ha passat a demanar la màxima ajuda al ciutadà malalt, que inclou respecte i voluntat al coneixement de la seva necessitat. Hi ha una exigència important als professionals: eficàcia i voluntat.

4. Què ha d’atendre un equip de cures pal·liatives? Quines indicacions s’han de tenir en compte?

Atenen aspectes somàtics, emocionals, socials, espirituals, siguin religiosos o no, per tal d’evitar el sofriment a les persones que moren. Mitigar el sofriment, sigui quina sigui la causa que el produeix (físic, psicològic, espiritual).

6. Com ha de ser tractada la família del malalt?

Com un tot, com es transmet a la família perquè ajudarà al pacient, en cas que el pacient ho vulgui. Normalment, no serà així, però de vegades hi ha algun pacient que no vol comentar res a la família.

7. Què s’ha de tenir en compte perquè quedi clar que la persona és competent per prendre una decisió concreta?

Que es fa càrrec de la situació per la informació que se li dóna, reflexiona sobre les decisions que té al davant i decideix el que li convé segons els valors personals. El mitjà fonamental és la comunicació.

9. Quina diferència hi ha entre sedació i eutanàsia?

Es diferencien tant en l’objectiu, com en el procediment i en el resultat.

A quina dimensió de Knapp pertany la postura del cos?

Kinésica

Quina afirmació és correcta?

La relació assistencial comença abans que el pacient i el consultor es trobin. La fantasia tenyeix les relacions humanes.

Quina disposició bàsica té el pacient d’aquesta vinyeta clínica?

“Entra a la consulta un noi acompanyat de la seva mare, la infermera saluda, la mare respon i el noi no. La infermera pregunta al noi, què us ha portat a consultar? I el noi aixeca les espatlles i, sense mirar-la, contesta: la mare diu que no menjo.”

Indiferent

El pacient passiu: Es depèn emocionalment.

La empatia:

Es pot manifestar amb la comunicació no verbal. És una capacitat que es pot entrenar i desenvolupar.

Les manifestacions afectives de l’elaboració del dol en la vellesa són:

Menys intenses però no desapareixen.

Quan parlem d’una pèrdua ambigua ens referim:

Quan no s’ha trobat el cos del desaparegut.

Quins factors modulen la resposta cap a la malaltia i l’hospitalització?

Factors personals, factors socioculturals, factors relacionats amb la malaltia.

El pacient hospitalitzat que expressa les seves preocupacions i emocions es considera:

Una reacció adaptativa.

La definició de salut és ‘l’absència de malaltia’ pertany al model teòric:

Biologista.

Què representa per al pacient l’hospitalització?

Separació del marc social habitual. Supressió dels aspectes d’identitat personal. Limitació i control de la mobilitat.

Segons Taylor, es pot anticipar la forma de reacció de l’individu per ser hospitalitzat:

Segons el nivell d’expectatives que tingui.

Per què preocupa als polítics les malalties cròniques?

Perquè el percentatge de malaltia crònica va augmentant, perquè té un alt cost econòmic, perquè és un problema social.

Segons els articles treballats, l’adherència terapèutica:

La falta d’informació i la salut correlacionen amb la baixa adherència terapèutica. Els pacients diabètics tenen més adherència que els pacients hipertensos a causa de la seva simptomatologia. Una bona aliança terapèutica correlaciona amb l’adherència terapèutica.

Lazarus i Folkman introdueixen una nova dimensió per avaluar l’estrès:

La interacció entre la persona i el medi.

L’estrès afecta a la persona:

Conductualment, fisiològicament, cognitivament.

La definició “és un conjunt de processos psicològics que s’activen a partir de l’impacte afectiu i cognitiu i acceptar la realitat interna i externa” és:

L’elaboració del dol.

Les fases que es donen en la síndrome general d’adaptació que proposa Selye són:

Fase d’alarma, resistència i esgotament.

Els autors han consensuat que:

El dol és un procés que evoluciona en etapes. Les etapes del dol no sempre segueixen un ordre específic. A vegades les etapes del dol se superposen i es mostren de diferents formes segons cada persona.

La diferència entre fòbia i ansietat és:

La fòbia és reactiva i transitoria i l’ansietat duradora.

Les característiques principals de la síndrome de burnout són:

Despersonalització, esgotament emocional, falta de realització personal.

Kubler-Ross va ser una metgessa especialitzada en:

Cures pal·liatives.

Les malalties mentals es consideren:

Croniques.

Quina afirmació és més correcta?

La malaltia crònica és d’aparició insidiosa.

Quina afirmació és incorrecta?

La prevenció secundària fracassa quan fracassa la prevenció primària.

Els factors predictors d’un dol de risc són:

Circumstàncies al voltant de la mort.

Per ajustar i elaborar la pèrdua d’un progenitor en la infància és important:

Participar dels rituals socials, culturals i religiosos del comiat (despedida).

Segons l’autora Victoria Camps, per què la bioètica ens enfronta a una concepció nova de la vida o de la mort?

Perquè podem viure més però volem viure millor.

Quina afirmació és correcta?

Quan l’aprenentatge és significatiu, ens queda fixat a la memòria.

Quina afirmació és incorrecta?

La sedació és el mateix que l’eutanàsia passiva.

Per tal d’evitar el sofriment, els equips de cures pal·liatives:

Atenen als aspectes somàtics, socials i espirituals.

En l’estudi epidemiològic de les malalties cròniques es té en compte:

La transició demogràfica. Els canvis socioeconòmics.

Quines són les etapes del dol normal (Tizón)?

Impacte i crisi, pena, tristesa, negació, evocació dels records, elaboració, acceptació, reparació i organització.

Quina afirmació és correcta?

Quan disminuïm el dolor físic i psíquic es facilita la recuperació postoperatòria del pacient.

Qualsevol procés adaptatiu:

Té implícit l’elaboració del dol més o menys dolorosa. Fa que la persona tingui un conjunt de reaccions emocionals. Requereix un canvi petit o gran sobre la visió que té del món.

La resposta fisiològica de l’estrès predisposa el consum d’energia perquè:

La funció digestiva s’alenteix. Hi ha un increment de sensacions perceptives. Hi ha un increment de la freqüència cardíaca.

Segons la classificació d’estressors que fan Eliot i Eisdorfer:

Perdre el lloc de treball és un exemple de seqüència estressant.

En seqüència de la pel·lícula “The Doctor”:

El metge cap pretén que els metges residents experimentin què representa ser pacient.

Segons Victoria Camps, per què s’ha de recuperar el valor de la comunicació amb el malalt?

Perquè el pacient vol que el cuidin i no només que el curin.

Les malalties es poden estudiar:

Des d’un focus clínic i epidemiològic.

La resposta de l’organisme front alteracions que afecten a l’equilibri o homeòstasi de la persona és:

Una definició de salut.

Quina afirmació és certa?

Hi ha pèrdues en tot el cicle vital de la persona.