Producció i Procés Productiu: Tipus, Tecnologia i Eficiència

1. PRODUCCIÓ I PROCÉS PRODUCTIU

1.1 Concepte de producció:

• Produir → crear utilitat o aumentar-la per poder satisfer les necessitats de les persones
• Producció → la quantitat final de béns o serveis que obté l’empresa en un període determinat/l’etapa de l’empresa on es transformen recursos bàsics a través d’un procés determinat

1.2 Procés productiu: És la seqüència d’activitats necessàries per elaborar un producte.

1.3. Tipus de processos productius:

• Segons la participació de la persona en el procés productiu (intensitat de la mà d’obra):
  • Producció manual → Procés artesanal on la participació de les persones és molt gran, tota la feina la fa la persona. Ex: ceramista (cerámica).
  • Producció mecanitzada → Proporció similar de persona i màquina. Ex: fabricació de mobles
  • Producció automatitzada → Pràcticament tot ho fan les màquines, el home només supervisa o controla.
• Segons l'extensió temporal:
  • Producció continua → no hi ha interrumpcions (centrals elèctriques)
  • Producció intermitent → pauses al llarg del procés productiu (fàbrica tèxtil)
• Segons la diferenciació del producte:
  • Procés productiu de producció simple → un únic producte (fàbrica que només fabrica ciment)
  • Procés productiu de producció multiple → diferentes productes (fàbrica de làctics, fa formatge, iogurt)
• Segons la configuració del procés
  • Producció per procés → el bé es va desplaçant per diferents llocs de l’empresa segons la fase del procés en la que estigui (fabricació d’un cotxe)
  • Producció posició fixa→ les persones es desplacen, tot es fabrica en el mateix lloc de l’empresa (construcció d’un edifici)
• Segons la satisfacció de la demanda
  • Producció per a magatzem → és l’empresa la que decideix quins béns fabrica, quan, quant, la qualitat (producció massiva, Bershka)
  • Producció sota comanda →el client decideix quan, quant i com ho vol (producció personalitzada, la mare de Shadia)

2. LA TECNOLOGIA I LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA (R +D + I)

2.1 Concepte de tecnologia: conjunt de coneixements i procediments que ajuden a aconseguir un resultat (producte o servei).

2.2 Tipus de processos productius:

• - Tradicional → la producció que tinc es reduïda s’adapta més a les preferències del consumidor, els productes són més homogenis
• - Automatitzada
• 2.3. millorar la competitividad → respecte als productes de la competéncia el meu producte és millor.
• millorar la productivitat → fer que amb la mateixa quantitat de producte obtingui més quantitat de producte, així reduiria el cost unitari

R + D + I

• R = recerca és fer una investigació que es planifica per obtenir nous coneixements científics o tecnològics.
• D = desenvolupament és quan apliquem els resultats de la recerca per tal de fabricar nous productes, nous materials o nous procesos.
• I = innovació tecnològica és quan allò que obtenim és millor tecnològicament del que tenia abans.
• - De producte: millorar la competitivitat quan el nostre producte amb respecte dels altres és millor
• - De procés: millorar la productivitat amb els mateixos productes perquè sigui millor que ell de la competencia.

3. LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ: PRODUCTIVITAT I EFICIENCIA

3.1 La funció de producció /Q= (L (treball),K (capital))

Relaciona la quantitat produïda d’un bé amb factors de producció que s’han utilitzat per fer-la. Ex: fàbrica de sabates

3.2 Productivitat

Mesura el rendiment de la producció.

• Productivitat d’un factor de producció: mesura la quantitat de producció d’un bé que s'atribueix a una unitat de factors de producció.
• - Productivitat del factor treball
• - Productivitat de capital: divideix la producció pero amb el número de
• - Productivitat global de l’empresa: És la relació que hi ha entre la quantitat total produïda per preu i la quantitat total de factors de producció utilitzats a nivell econòmic.
• - Taxa de productivitat: Per poder calcular-la prèviament es calcula la productivitat global.

3.2 Eficiència de la producció

La funció de producció expressa la quantitat màxima que puc obtenir amb una determinada combinació de factor productius.

• Eficiència tècnica → una tecnologia A és més eficient tecnologicament que una tecnologia B, si amb la mateixa quantitat de recursos obtinc més producció o si amb menys recursos obtinc més producció. (cas del B i C en el exemple)
• Eficiència econòmica → quan tenim dues tecnologies que no podem comparar tecnològicament, direm que una tecnología és més eficient economicament que un altre si obtenim la mateixa quantitat amb menys cost. (cas de A i D en el exemple)

4. Els costos de l’empresa

• 4.1 Costos fixos → aquell cost que és independent a la quantitat produïda, no varia amb la quantitat. Ex: el lloguer
• Costos variables → varien amb el nivell de producció. Ex: fill
• Costos totals → costos fixes + costos variables
• Cost mitjà total/unitari → cost total divit producció (nombre unitats produïdes)
• Cost mitjà fixe → cost fixe dividit producció (nombre unitats produïdes)
• Cost mitjà variable → cost variable dividit producció (nombre unitats produïdes)
• Cost marginal → és el que incrementa el cost total, quan incrementa la producció una unitat. Increment de cost total dividit increment de producció (nombre unitats produïdes)
• 4.2 Costos directes i indirectes
• Quan l’empresa fabrica diferents productes i costa assignar a cada producte quins costos associar el cost corresponent.
• Els costos directes →  associats directament a la producció i que es poden assignar a cada producte. Ex: la quantitat de matèries primeres, hores que cada persona treballa per cada producte,etc
• Costos indirectes→ son aquells que afecten el procés productiu en general o  son comuns en diferents productes, i per tant se habrà de donar un criteri d'assignació. Ex: les administratives

5. PUNT MORT O LLINDAR DE RENDIBILITAT

El punt mort és la resposta a la pregunta “sobre quina és la quantitat mínima de producte que s’ha de fabricar i vendre a l’empresa per no perdre diners”, a partir de la qual guanyo diners. Nivell de producció.

IT = CT : Punt mort Q*

Q* = CF/(p - CVu)

Q*: IT (ingressos totals) = CT ; BF (benefici) = 0

IT - CT = beneficis o pèrdues

p - CVu també es coneix com marge de contribució unitari

1. La logística integral

És l’activitat de l’empresa que gestiona, planifica i controla els fluxos de materials i  l’emmagatzematge de forma eficaç i eficient per tal de que l’empresa pugui produir béns  i serveis que satisfacin les necessitats dels clients. Procés comença i acaba al client:

Client - desenvolupament de nous productes - previsions de vendes - planificació - fabricació - compres/aprovisionament - emmagatzematge i distrubució - client

3. La qualitat a l’empresa

És el conjunt de característiques i especificacions tècniques que defineixen un producte.  Té en compte la capacitat de satisfer les necessitats dels clients. La qualitat dels productes determina la seva competitivitat al mercat.  No es tracta d’aconseguir la qualitat màxima sinó la necessària, per això es parla de  gestió de la qualitat. S’apliquen tècniques d’inspecció, control de processos, gestió integral de la qualitat i  s’analitza la qualitat total de l’empresa.

3.2 La certificació de la qualitat

El sistema de qualitat ha d’estar reconegut per tal d’assegurar i especificar la qualitat  dels productes, D’aquesta manera els clients poden identificar si el producte té la qualitat  demanada. Hi ha una institució ISO (International Standard Organization) que regula i marca les  condicions que ha de complir un sistema de qualitat per tal de ser reconeguda.  A Espanya hi ha un organisme oficial AENOR (Associació Espanyola de Normalització)  amb competències similars.

4.1 Externalitats i cost social de la producció

Els costos derivats de la producció i que l’empresa assumeix i intenta recuperar amb la  seva activitat són costos interns o privats.

Els costos que genera l’activitat productiva i que no assumeix l’empresa són cosots externs o socials. Es produeixen per l’existència d’externalitat negatives (contaminació, soroll,...). També hi ha externalitats positives (efectes  beneficiosos per altres empreses o particulars a causa de l’activitat econòmica).

4.2 La indústria del medi ambient:

oportunitats empresarials

El medi ambient i la seva protecció són molt importants actualment.

Les empreses que  ho inclouen dins dels seus objectius obtenen avantatges de competitivitat global (eficiència de producció, prestigi, bona posició de mercat i imatge social). 

L’activitat de protecció al medi ambient ha fet sorgir una nova indústria en dues vessants:

• Reducció de l’impacte ecològic (ex: empreses depuradores, de tractament de  residus...)
• Protecció del medi ambient (empreses de tecnologies menys contaminants, que  redueixin el consum de recursos, o emprin altres fonts....).

1. LA FUNCIÓ D’APROVISIONAMENT

L’objectiu de l'aprovisionament es subministrar al departament de producció els materials necessaris per a la fabricació, proporcionar al departament de vendes els productes que ha de comercialitzar (acabar de vendre-ho), i organitza les existències.

Tres aspectes fonamentals:

• Les compres      - L’emmagatzematge          - La gestió dels inventaris

Tipus d’existències:

Les existències són aquells materials que una empresa té en els seus magatzem i que tenen una funció específica, també reben el nom de stocks o inventaris.

 - Matèries primeres:

 * Són les que es transformen o formen part de l’elaboració d’un producte, i acaben incorporades en el producte final. Ej, fusta per la taula

 * Productes semielaborats: Són productes que ha elaborat l’empresa que generalment no són per vendre i que formen part del producte final. Ej, taulons per fer la taula

 * Productes acabats: Productes que están llestos per vendre. Ej, la taula

 * Existències comercials: Materials que l’empresa ha comprat per vendre. Ej, productes de supermercat

 * Altres aprovisionaments: Coses que l’empresa necessita per la producció. Ej, combustible, les eines, els envasos

 * Subproductes: Són productes de caràcter secundari o accessori per a el producte que jo esté fabricant. Ej, la nata quan es fabrica la llet desnatada

 * Residus: S’obtenen a la producció i acaba sent inservibles 

 * Material recuperable: Són materials que es reutilitzen després de la seva producció. Ej, una fàbrica de vidre que realitza malament un envàs i reutilitza el vidre per fer altres.

2. LA GESTIÓ DELS INVENTARIS

Tot el procés que fa l’empresa amb totes les existències, és a dir, la planificació, administració i control. Sempre s’han de tenir les existències que es necessiten, vigilant de minimitzar els costos. 

S’han de tenir les necessàries per diferents motius: 

- Evitar la ruptura d'estocs: exemple, no es pot quedar sense productes finals perquè si hi ha un augment de la demanda, els clients podrien marxar a la competència.

- Poden haver diferències entre el ritme de distribució i el de producció: exemple, sempre s’han de tenir productes al magatzem, perquè quan els clients em demanen aquest producte jo tingui.

- Obtenció de descomptes: quan es compren materials en gran quantitats, tinc menys costos (si compro només una bobina de fill m’han d’afegir el cost d’envio cada vegada, si compro una gran quantitat només he de pagar una vegada el cost d’envio)

2.1. CLASSIFICACIÓ DEL COSTOS DE LES EXISTENCIES: 

- Costos de comanda (CP): costos administratius que es fan o es generen quan es fan comandes.  

- Cost d’adquisició: el cost d'adquisició l’obtimdrem quan multipliquem el preu que ens cobra el proveïdor per la quantitat comprada

- Costos per la ruptura d’estocs: costos que té l’empresa si es queda sense existencia. 

- Costo de manteniment d'inventari: costos que té l’empresa per mantenir les existències dintre del magatzem.

2.2. El model de comanda óptima de Wilson: 

L'objectiu del model de wilson és determinar la quantitat de comanda que s’ha de fer i el moment en que s’ha de fer per minimitzar els costos de gestió d’inventari.

Per sota de l’estoc de seguretat tinc una ruptura d’estocs. No puc esperar a estar en l’estoc de seguretat per fer la comanda ja que aquesta dura x días en arribar (temps d’aprovisionament, temps que passa des de que faig la comanda fins que arriba), i llavors estaría més abaix de l’estoc de seguretat. La comanda óptima serà des de l’estoc màxim fins a l’estoc de seguretat

COST TOTAL DE GESTIÓ I COMANDA ÓPTIMA 

Punt de comanda ( és el nombre d'existències que hi ha d’haver-hi en l’emmagatzem per realitzar una nova comanda ) La divido en el número de días en el que esté trabajando, demanda diaria (360 días, 30 días)

El model abc de gestió d’inventari

S’utilitza per classificar la importància de les existències de les empreses quan té uns inventaris amb molta varietat de productes i no pot dedicar la mateixa quantitat de productes.

Classifica en tres categories:

A → existències més importants, representen un 20% dels articles dintre de  

l'emmagatzem però econòmicament representan un 60 i 80% del valor del inventari, 

per això són les que més s’han de controlar 

B → existències importants, representen un 30% dels articles dintre de 

l'emmagatzem però econòmicament representan un 10 i 20% del valor del inventari

C → existències menys importants, representen un 50% dels articles dintre de 

l'emmagatzem però econòmicament representan un 5 i 10% del valor del inventari

2.4 Sistema just in time (JIT)

És un doble sistema que apart de gestionar els inventaris també gestiona la provisió. Es basa en que l’empresa no fabrica cap producte fins que no el necessita (fins que no rep la comanda del client, o una ordre de producció) perquè els seu objectiu és reduir les existències dintre de l'inventari i que això s’acabi relacionant amb el nivell de satisfacció tant de clients com del departament de producció. Lo que volen implantar en aquest sistema es dedicar el mínim de recursos al gestionar els inventaris, reduir els terminis de producció i és molt important tindre un sistema que detecti ràpidament els problemes, el personal ha d’estar molt implicat. 

Resumido: per implementar el sistema JIT necessito una gran participació del personal (perquè identifiquen les problemes, busquen solucions…), tindre una bona maquinaria de producció i fabricació i un sistema de qualitat total (que contínuament s’estiguin millorant els processos). És un sistema de inventari mínim.