La producció narrativa a l'època de la dictadura franquista

Tema 1: Context sociopolític i producció narrativa

En quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època?

Al juliol del 1936, una part de l'exèrcit espanyol es va alçar contra el govern legítim de la II República. Va començar així la Guerra d'Espanya entre els republicans i els feixistes. L'1 d'abril del 1939 la Guerra d'Espanya es donava per acabada i començava així per al nostre país una nova etapa per a la vida política, socioeconòmica i cultural marcada per la repressió contra els vençuts i la imposició d'un règim no democràtic, d'ideologia fascista. Els nostres escriptors, en aquest context, no van tenir altres opcions que l'exili, el silenci o escriure en castellà, de forma que es va trencar la continuïtat de la literatura en la nostra llengua. La narrativa és la que més va acusar la forta censura franquista. En el 1946, any en què es van concedir els primers permisos per a publicar en català de manera restringida. En el 1947 es convocaren per primera vegada els premis Joanot Martorell, de novel·la, i el Víctor Català, de narrativa curta, que es proposaren fomentar-ne el conreu, recuperar el públic lector i crear-ne de nou. Però és realment en la dècada dels seixanta quan es creen empreses editores que aposten econòmicament per la publicació de novel·les en català i per la recuperació del contacte que s'havia perdut amb el públic. Els nostres narradors poden agrupar segons les influències literàries estrangeres que han rebut:

Narradors que incorporen experiències personals o col·lectives de la història recent i algunes innovacions narratives europees o americanes.

Situem en aquest grup a Mercè Rodoreda.

Narradors que escriuen obres realistes i que pretenen donar testimoniatge de la realitat i denunciar les injustícies socials.

Situem en aquest corrent Enric Valor.

Narradors que fan una narrativa imaginativa, hi destaca Pere Calders.

Narradors preocupats sobretot per assajar procediments innovadors.

És el cas de Manuel de Pedrolo.

Tema 2: Característiques de l'obra literària d'Enric Valor

Explica les característiques de l'obra literària d'Enric Valor.

Durant els anys de la dictadura franquista, la producció literària i narrativa d'Enric Valor (Castalla, 1911-2000) va quedar en un segon terme, ja que es va dedicar preferentment a difondre la gramàtica catalana normativa al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971) i La flexió verbal (1983). Durant aquests anys la seua tasca literària es concreta únicament amb l'aparició de la novel·la L'ambició d'Aleix (primer cesurada i després publicada definitivament el 1960) i la seua obra més coneguda, Rondalles Valencianes, on donà caràcter literari a les rondalles populars valencianes que es dedicà a recopilar. A Valor li interessà aquest gènere perquè representa una veritable manifestació cultural del seu país, del seu territori, i li permeté la creació d'un món literari fascinant. És a la dècada dels vuitanta on se situa l'obra novel·lística més important d'Enric Valor: les novel·les del “Cicle de Cassana” format per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991). Es tracta d’un conjunt novel·lístic de més de 1.200 pàgines, situat en un poble imaginari, Cassana, que constitueixen un extraordinari esforç per rescatar de l’oblit i reconstruir un món que desapareix de la memòria col·lectiva. Els protagonistes són la col·lectivitat, algunes famílies, la natura, la muntanya, el camp i la llengua. Des que es va publicar la seua primera novel·la, Enric Valor es va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa realista, que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literària. En general, les seues obres narren a la perfecció la vida social del sud del País Valencià, ja que vol deixar constància d’un món perdut (incloent-hi la llengua): el de finals del segle XIX i les tres primeres dècades del segle XX (fins a la desfeta de la Guerra Civil (1936-39), sense amagar els conflictes i tensions de classe. Descriuen la natura amb una gran riquesa lèxica i una frase elegant, sense lirisme, com a rerefons de la lluita d'uns homes per sobreviure dia a dia, a la manera de les velles novel·les realistes. Formalment, presenten un domini absolut del llenguatge, en tots els registres i en totes les variants dialectals. Tot i això, la seua gran tasca de rondallaire, gramàtic i el seu compromís polític, cultural i idiomàtic pot ser un factor que haja contribuït a 'tapar' la seua aportació com a novel·lista. En efecte, aquesta producció ha estat poc coneguda i injustament poc valorada, probablement per seguir els models narratius psicològics i realistes d'abans de la guerra. Però hem de dir que Enric Valor sí que es deixà influir per alguna de les innovacions de l'època, com ara l'ús del discurs indirecte lliure i la focalització múltiple.