La producció literària de Mercé Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges.
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,09 KB
La novel•la psicològica sorgeix com a refús al Realisme i al naturalime, els escriptor es disposen a seguir un corrent psicològic-filósòfic que dominarà gran part del pensament europeu. Aquesta novel•la psicològica es basa en la descripció de la intimitat d’un o de diversos personatges i de les seves reaccions davant d’un fets determinats. Els pares d’aquest nou corrent literari son Freud, Bergson i W. James.En la novel•la psicològica contemporània sorgeixen innovacions on es veu un desplaçament del narrador que tendirà a no intervenir en el curs del relat. És a dir, mostra uns fets que han de ser jutjats per el lector. Destaquen la investigacions de Freud, qui, mitjançant la psicoanàlisi, demostrà que el subconscient és un element essencial per entendre el comportament humà. Freud igual que Marcel Proust són introduïts a Catalunya en la preguerra per D’Ors.La narració en primera persona, es basa en associacions d’idees i sensacions d’arrel freudiana que culminen en el monòleg interior. Això es pot comprovar a l’Ulisses de James Joyce on el narrador desapareix per donar pas al fluir de la consciència dels personatges. Aquest monòleg interior intenta entendre l’estat interior de la consciència per mitjà del llenguatge, reproduir el pensament dels personatges en el mateix moment de la seva formació. En conseqüència el discurs verbal queda ple de contradiccions, reiteracions, exclamacions, frases inacabades i s’altera el temps de la novel•la. Joyce i V. Wolf prengueren les bases del subconscient de Freud i les aplicaren a les seves tècniques literàries.Cal dir que la novel•la psicològica ha gaudit durant aquest segle de gran prestigi i ha trobat conreu en la nostra literatura amb autors com Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.
Mercè Rodoreda i Gurguí Nascuda al barri de St Gervasi (Barcelona) el 10 d'Octubre de 1908, va ser una escriptora catalana, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. La seva obra ha estat traduïda a vint-i-nou idiomes.Es considerada per molts, l'escriptora contemporània més important en llengua catalana. Al llarg de la seva vida cultivà principalment la novel•la i el conte; nogensmenys, cultivà la poesia, el teatre, i fins i tot, la pintura. La seva infància segons ella explica va ser solitària i aviat va conèixer Verdaguer, Guimerà i Víctor Català, i va profundir en les tendències literàries del Segle XX. Les seves primeres narracions són publicades com a col•laboracions en diverses revistes. Aquesta etapa de primeres temptatives culmina el 1937 quan guanya el premi Crexells. Llavors, la seva obra evoluciona al mateix ritme que la seva vida. El seu corpus narratiu és una reflexió constant sobre el pas del temps. Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d’un home (1934) i Crim (1936).Durant la seva adolescència centra la narrativa en un adolescent que es diu Aloma, una persona marginada, arran de les seves relacions amoroses i del fill que espera. A partir d’aquesta òrfena, solitària i marginada començarem a veure el que seran les característiques i la temàtica de la seva novel•lística. D’entrada, planteja les relacions home-dona com a irreconciliables, ja que el lligam que s’estableix entre ells parteix d’una subjugació de la dona respecte a l’home. Al darrera, s’hi amaga una sexualitat traumàtica. D’altra banda, les seves Heróïnes (Aloma, Colometa) tenen una visió falsa de la realitat, ja que l’han bastida a partir de l’enlluernament del cinema i de la literatura. És per això que quan diuen que la vida no és aquell somni fascinador i veuen abocades al fracàs. Aquí comença l’elaboració de símbols com la casa, el jardí, els coloms, les flors... Elements que es van embellint i allunyant del món i que esdevenen els símbols de la infantesa, la felicitat i la innocència perdudes. Aloma (1937)La joventut i la maduresa Acabada la Guerra Civil es veu obligada a exiliar-se i s’instal•la a Ginebra, França. Tot i que han canviat alguns dels seus pressupòsits Mercè accentua la visió pessimista que hem trobat a Aloma. Situa els seus personatges en situacions límit, si cal, al suïcidi. A partir d’aquí ja no és l’autor omniscient qui narra l’acció, sinó que cedeix la paraula als personatges i elimina així la distància amb el lector. Així Colometa explica en primera persona la seva història, la vida marcada per la submissió, la passivitat i l’abúlia, la despersonalització, la guerra, el naixement dels fills, la mort del marit... Fins que aconsegueix l’esperança d’una nova vida al costat d’Antoní, més proper a la figura de para que a la d’amant. Vint-i-dos contes (1958), La plaça del diamant (1962, El carrer de les Camèlies (1966)La vellessa i la mort Amb un recull de contes Mercè provoca el trencament amb la seva narrativa anterior, a partir d’ara, el que l’interessa no és la problemàtica d’una dona marginada en un context històric i social determinat, sinó el de la persona humana com a ésser existencial enfrontat a la natura. La meva Cristian i altres contes (1967), La gallina, El riu i la barca, La Salamandra, Mirall trencat (1974).Cap al simbolisme total Mercè busca darrera el mirall i diu: Darrera el mirall hi ha el somni, tots voldríem atènyer el somni que és la nostra profunda realitat. Sense trencar el mirall. Els referents reals desapareixen i es dóna importància a l’obscuritat i al misteri. Viatge i flors (1980), Quanta, quanta guerra (1980) i La mort i la primavera (1986).L’obra de Mercè es centra en l’anàlisi íntima dels seus personatges que arriben a descobrir el significat de la vida i la seva pròpia identitat. La seva obra es basa en un seguit d’imatges-símbol que evolucionen fins a convertir-se en elements mitificadors. Flors i el jardí ? La infantesa i la felicitat (el record i la nostàlgia). Els coloms ? La vida reclosa del protagonista, vistos com a àngels. L’aigua ? Element purificador i regenerador. Els e lements simbòlics que trava Mercè són molts més, però tots estan en relació amb la essencialització progressiva que va dels símbols al mite: del record nostàlgic al mite de la infantesa.El simbolisme és un recurs literari molt comú en les obres de Mercè Rodoreda, especialment en la seva obra narrativa. En farà ús per a expressar els constants pensaments interiors dels seus personatges; Rodoreda aconsegueix transformar al lector en un confident involuntari que viu l'angoixa i agonia dels personatges amb només la paraula, els símbols i les imatges. Els símbols presentats no són d'una gran complexitat a l'hora de localitzar-los, encara que no sempre és així. Els referents de la realitat que utilitzà en els seus símbols provenen de la seva imaginació a partir dels seus coneixements culturals adquirits al llarg de la seva vida, en alguns casos, del català com és el cas de les Encantades. Sense abandonar aquest referents verdaders, crea un llenguatge simbòlic per a que pugui ser interpretat pel lector sense gaires dificultats i presenta un alt grau de fabulació en moltes de les seves obres, especialment en les seves últimes obres com Viatges i flors. Segons Pere Gimferrer a Dietari 1979-80, fruit de la recerca d'una perfecció tant formal com lingüística, Rodoreda tingué una cura meticulosa alhora de fer ús d'imatges i símbols conceptuals. L'obra literària de Mercè Rodoreda es caracteritza per l'ús de personatges principals femenins en les seves novel•les, exceptuant Un dia de la vida d'un home i Quanta, quanta guerra.... Aquest fet provocà que erròniament s’associés a Rodoreda amb el moviment feminista, encara que Rodoreda en diverses entrevistes ho desmentí. Els àngels apareixen curiosament en bona part de les seves obres de manera involuntària. Ens recordà que el seu avi li explicà que ella tenia un àngel de la guarda del qual se'n acabà enamorant. Segons ens explicà, podria ser que fou producte d'aquest record el que l'induí a fer aparèixer àngels en les seves obres sense tenir-ne consciència.
Mercè Rodoreda i Gurguí Nascuda al barri de St Gervasi (Barcelona) el 10 d'Octubre de 1908, va ser una escriptora catalana, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. La seva obra ha estat traduïda a vint-i-nou idiomes.Es considerada per molts, l'escriptora contemporània més important en llengua catalana. Al llarg de la seva vida cultivà principalment la novel•la i el conte; nogensmenys, cultivà la poesia, el teatre, i fins i tot, la pintura. La seva infància segons ella explica va ser solitària i aviat va conèixer Verdaguer, Guimerà i Víctor Català, i va profundir en les tendències literàries del Segle XX. Les seves primeres narracions són publicades com a col•laboracions en diverses revistes. Aquesta etapa de primeres temptatives culmina el 1937 quan guanya el premi Crexells. Llavors, la seva obra evoluciona al mateix ritme que la seva vida. El seu corpus narratiu és una reflexió constant sobre el pas del temps. Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d’un home (1934) i Crim (1936).Durant la seva adolescència centra la narrativa en un adolescent que es diu Aloma, una persona marginada, arran de les seves relacions amoroses i del fill que espera. A partir d’aquesta òrfena, solitària i marginada començarem a veure el que seran les característiques i la temàtica de la seva novel•lística. D’entrada, planteja les relacions home-dona com a irreconciliables, ja que el lligam que s’estableix entre ells parteix d’una subjugació de la dona respecte a l’home. Al darrera, s’hi amaga una sexualitat traumàtica. D’altra banda, les seves Heróïnes (Aloma, Colometa) tenen una visió falsa de la realitat, ja que l’han bastida a partir de l’enlluernament del cinema i de la literatura. És per això que quan diuen que la vida no és aquell somni fascinador i veuen abocades al fracàs. Aquí comença l’elaboració de símbols com la casa, el jardí, els coloms, les flors... Elements que es van embellint i allunyant del món i que esdevenen els símbols de la infantesa, la felicitat i la innocència perdudes. Aloma (1937)La joventut i la maduresa Acabada la Guerra Civil es veu obligada a exiliar-se i s’instal•la a Ginebra, França. Tot i que han canviat alguns dels seus pressupòsits Mercè accentua la visió pessimista que hem trobat a Aloma. Situa els seus personatges en situacions límit, si cal, al suïcidi. A partir d’aquí ja no és l’autor omniscient qui narra l’acció, sinó que cedeix la paraula als personatges i elimina així la distància amb el lector. Així Colometa explica en primera persona la seva història, la vida marcada per la submissió, la passivitat i l’abúlia, la despersonalització, la guerra, el naixement dels fills, la mort del marit... Fins que aconsegueix l’esperança d’una nova vida al costat d’Antoní, més proper a la figura de para que a la d’amant. Vint-i-dos contes (1958), La plaça del diamant (1962, El carrer de les Camèlies (1966)La vellessa i la mort Amb un recull de contes Mercè provoca el trencament amb la seva narrativa anterior, a partir d’ara, el que l’interessa no és la problemàtica d’una dona marginada en un context històric i social determinat, sinó el de la persona humana com a ésser existencial enfrontat a la natura. La meva Cristian i altres contes (1967), La gallina, El riu i la barca, La Salamandra, Mirall trencat (1974).Cap al simbolisme total Mercè busca darrera el mirall i diu: Darrera el mirall hi ha el somni, tots voldríem atènyer el somni que és la nostra profunda realitat. Sense trencar el mirall. Els referents reals desapareixen i es dóna importància a l’obscuritat i al misteri. Viatge i flors (1980), Quanta, quanta guerra (1980) i La mort i la primavera (1986).L’obra de Mercè es centra en l’anàlisi íntima dels seus personatges que arriben a descobrir el significat de la vida i la seva pròpia identitat. La seva obra es basa en un seguit d’imatges-símbol que evolucionen fins a convertir-se en elements mitificadors. Flors i el jardí ? La infantesa i la felicitat (el record i la nostàlgia). Els coloms ? La vida reclosa del protagonista, vistos com a àngels. L’aigua ? Element purificador i regenerador. Els e lements simbòlics que trava Mercè són molts més, però tots estan en relació amb la essencialització progressiva que va dels símbols al mite: del record nostàlgic al mite de la infantesa.El simbolisme és un recurs literari molt comú en les obres de Mercè Rodoreda, especialment en la seva obra narrativa. En farà ús per a expressar els constants pensaments interiors dels seus personatges; Rodoreda aconsegueix transformar al lector en un confident involuntari que viu l'angoixa i agonia dels personatges amb només la paraula, els símbols i les imatges. Els símbols presentats no són d'una gran complexitat a l'hora de localitzar-los, encara que no sempre és així. Els referents de la realitat que utilitzà en els seus símbols provenen de la seva imaginació a partir dels seus coneixements culturals adquirits al llarg de la seva vida, en alguns casos, del català com és el cas de les Encantades. Sense abandonar aquest referents verdaders, crea un llenguatge simbòlic per a que pugui ser interpretat pel lector sense gaires dificultats i presenta un alt grau de fabulació en moltes de les seves obres, especialment en les seves últimes obres com Viatges i flors. Segons Pere Gimferrer a Dietari 1979-80, fruit de la recerca d'una perfecció tant formal com lingüística, Rodoreda tingué una cura meticulosa alhora de fer ús d'imatges i símbols conceptuals. L'obra literària de Mercè Rodoreda es caracteritza per l'ús de personatges principals femenins en les seves novel•les, exceptuant Un dia de la vida d'un home i Quanta, quanta guerra.... Aquest fet provocà que erròniament s’associés a Rodoreda amb el moviment feminista, encara que Rodoreda en diverses entrevistes ho desmentí. Els àngels apareixen curiosament en bona part de les seves obres de manera involuntària. Ens recordà que el seu avi li explicà que ella tenia un àngel de la guarda del qual se'n acabà enamorant. Segons ens explicà, podria ser que fou producte d'aquest record el que l'induí a fer aparèixer àngels en les seves obres sense tenir-ne consciència.