La Producció Literària de Mercè Rodoreda i el Context Sociopolític

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,14 KB

La Producció Literària de Mercè Rodoreda

Influència del Context Històric

La producció literària de Mercè Rodoreda va estar marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure, com la Guerra Civil i l'exili. La seva obra esdevé contemporània a partir de l'experiència d'aquests esdeveniments, convertint les seves novel·les en grans obres de la literatura catalana moderna.

L'exili amplia els límits del realisme literari en la seva obra. La guerra capgirà profundament la seva vida, que entre 1933 i 1934 es dedicava al periodisme polític, publicava entrevistes a literats i escrivia les seves primeres novel·les. La guerra representa l'inici del seu verdader jo narratiu.

La Plaça del Diamant i l'Exili

La Plaça del Diamant, la seva novel·la més famosa, no tracta directament l'exili, però és el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d'aprenentatge literari de Rodoreda. En els seus contes, apareixen exiliats, soldats i gent desprotegida que parlen en terra de ningú. Rodoreda utilitza la primera persona i el monòleg.

L'exili travessa tota l'obra rodorediana i li dóna sentit. Als anys cinquanta, La Plaça del Diamant li permet usar l'exili com a territori de reconstrucció de la memòria narrativa. Rodoreda s'atreveix a alterar el concepte de família i maternitat.

El Context Sociopolític i la Narrativa de Postguerra

La Postguerra i la Cultura Valenciana

La pèrdua de la Guerra Civil comportà l'extinció de les institucions republicanes i l'eliminació dels organismes culturals. La cultura valenciana va patir un procés de castellanització. Molts escriptors van ser depurats, deportats o empresonats, i molts altres van escollir l'exili.

La dictadura franquista va tallar l'activitat dels escriptors anteriors a la guerra, i els que van començar a escriure després de 1939 es van trobar amb un panorama desolador. La falta d'escriptors, editors i lectors va fer que la producció narrativa valenciana es mantingués fidel als gèneres tradicionals i desfasada respecte a les tècniques modernes.

Represa Cultural dels Anys Seixanta

Durant els primers vint anys de postguerra, en valencià només es van publicar nou novel·les, que seguien el model del realisme del segle XIX o transmetien inquietuds catòliques o socials. Als anys seixanta, amb la recuperació econòmica, es va accentuar la represa cultural, tot i els obstacles.

Fins a finals dels seixanta, els narradors van conrear la novel·la psicològica i la realista. També es van escriure novel·les realistes i de recreació d'un món mitificat.

La Narrativa Curta de Quim Monzó i la Societat Contemporània

Reflex de la Societat

La narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània a través de la seva temàtica, els seus personatges, el llenguatge i els recursos que utilitza.

Estructura i Temàtica

L'estructura de les seves narracions és enginyosa, sovint sense la tradicional divisió en plantejament, nus i desenllaç. Els seus contes sorprenen i pertorben, són actuals, originals, sarcàstics i fins i tot impertinents. Narren històries urbanes amb personatges anònims i despersonalitzats, retratant la vida en una societat contemporània.

Llenguatge i Recursos

Monzó critica els costums urbans barrejant elements reals amb elements absurds i surrealistes, presentant la vida quotidiana deformada de manera còmica i patètica. Utilitza una llengua viva, actual i moderna, amb una gran puresa i rigor. Juga, explora i crea amb les paraules, combinant registres informals i elaborats.

Barreja elements fantàstics o grotescos amb elements reals o lírics. Utilitza metàfores sensuals, amb barreja de sentits, i metàfores irreverents o surrealistes. També utilitza onomatopeies expressives i humorístiques per alleugerir les descripcions.

Conclusió

Per tot això, i per la connexió de la seva obra amb el cinema, la ràdio i la televisió, podem concloure que la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix els trets més remarcats de la societat contemporània.

Entradas relacionadas: