Producció i consum de fruites a Catalunya

Resum part - Fruites

Introducció i gran grups de fruites, zones de producció fructícoles

• Pomes que mengem a Catalunya, quantes venen de fora? I peres?

Pomes un 50% fora i l’altre 50% la produïm aquí (Lleida/Girona). I peres un 15% les produïm aquí.

Ja que la poma té més resistència en càmera refrigeradora i les peres menys.

• Ha crescut o disminuït el consum de préssec a Catalunya?

S'ha reduït a la meitat el consum de préssec els últims anys.

• Quantes varietats de poma es cultiven al món?

Golden, Pink, Reineta, Fuji, Granny Smith, Gala, etc. 7500 varietats de poma al món.

• La taronja és l'aliment amb més vitamina C? I sucres?

USDA té una base de dades de molts aliments. Pebrot el que més, després kiwi, i després maduixes i per acabar taronja.

FRUCTICULTURA

Fruita dolça:

3 grans grups

• Pomàcies (pomes i peres)
• Drupàcies (fruit carnos amb pinyol al mig, com ara, presseguer, prunera, cirerer, albercoc..)
• Altres: caqui, kiwi..

Citricultura

Viticultura:

Clàssica segons destí, indústria (vi) o com a fruita.

Fruits secs:

Es classifica per espècies (ametller, avellaner, noguer, pistatxer..)

Olivicultura:

Depen del destí de la oliva es fa un subgrup - 1. consum i 2. oli.

La producció mundial creix al voltant d’un 2,5%. La superfície de producció disminueix, per tant, augmenta el rendiment dels cultius.

• Causes:

• Augment del rendiment
• Remuneració relativament alta dels cultius
• Creix el consum en general de fruites
• Hi ha una major oferta en qualitat, en quantitat i més varietat
• Cada vegada hi ha una millor conserva i elaboració
• Millora en la distribució

Un banquete en la basura (mirar vídeo)

On es produeixen els grans tipus de fruita:

• Producció cítrics: Àsia i Amèrica
• Olives: la producció majoritària és Europa 70% i una mica Àsia i Àfrica 15%
• Raïm: 41% EU, Àsia 25%, Amèrica 20%
• Fruita dolça: Àsia +, EU 22, Amèrica 13
• Fruita exòtica (pinya, mango.. etc): Àsia 86%, Amèrica 9,6%

Productor líders:

Xina: Poma, kiwi, peres, préssecs

Brasil: taronges, papayes, pinya

Estats Units: aràndanos

Argentina: Lima

Índia: Plàtans i limas, mango, papaya

Egipte: Figues

Mèxic: Aguacates

Espanya: olives

Rússia: maduixes

El principal país importador de fruites fresques és USA, seguit de Holanda, UK, Colòmbia, etc.

• Els països productors de fruita més importants són:

• Xina
• Índia
• Brasil
• Estats Units
• Itàlia
• Mèxic

Xina, Índia i Brasil representen gairebé el 30% de l'oferta mundial de fruita, majoritàriament consum intern i té poc impacte mundial.

Excepció: Brasil en el mercat internacional de suc de taronja concentrat i congelat.

El plàtan és la fruita més comercialitzada internacionalment després del cítric i la poma.

EU és el primer país importador i exportador. A la UE, els països importadors més importants són Alemanya, Holanda destaca com a distribuïdor i Espanya com a proveïdor (oliva).

Hemisferi Sud: Xile (47% de les exportacions del hemisferi sud), les altres també protagonistes són Sud-àfrica i Nova Zelanda.

Les produccions amb més rendiment són primerament les pomes a Àustria, el préssec a Israel, el cítric a Indonèsia i també a Israel, i el raïm a la zona d'Egipte.

• Quina és la producció d'Espanya?

• De més rendiment: plàtan, peres, taronges, préssecs
• De més àrea cultivada: olives i raïm
• De més producció en tones: Olives i raïm

• I què se'n fa d'aquesta producció?

Consum en fresc: es comercialitza per l'autoconsum i hi ha una comercialització internacional aproximadament del 10% (1997), també una petita part va pel consum animal.

• Pomes: 79% venda en fresc
• Drupàcies (préssecs, raïm..): 84% venda en fresc
• Fruits secs: 45% venda fresc, 29% es transforma i 19% consum propi humà

Per l'indústria: cooperatives, sucs, concentrats, melmelades… (aproximadament un 30% de la fruita es processa).

Fruites: (resum tema 1)

• Molta importació per importació
• 1/3 de la fruita mundial es produeix a Xina/Índia/Brasil
• Actualment les produccions estan intensificades i amb més rendiment
• Depen de l'època de l'any haurem d'exportar o importar, depèn si tenim a l'abast o no
• Espanya: productor de vi i oli
• Pla de Lleida gran productor a Catalunya
• Fruita: poma 1, pera 2, préssec 3

Els arbres fruiters: compostos per dues parts, la seva estructura fractal

• Part aèria
• Sistema radicular

És important saber l'estructura per entendre la poda.

A l'arbre tenim diferents elements:

• Actius: produeixen coses (ex, branques fan conducció)
• Pasius: no fan res activament (reserves)

En la part aèria trobem:

• Brot
• Ram
• Branca
• Pis
• Tronc
• Coll
• Guia (eix central o lateral)
• Gemes (formacions fructíferes i llenyoses que formaran nous elements)

Diríem que és la part que veiem nosaltres, des de la superfície cap a dalt, començant sempre des del coll.

La constitució de l'arbre es divideix per dues parts, aèria i el sistema radicular.

En la part aèria trobem els elements pasius de la conducció i reserva, on tenim les branques. Després pel que fa els elements actius de l'arbre tenim l'elaboració i la fructificació que ens ho donen els brots i els rams.

La part radicular, on trobem les arrels principals i secundàries fins la cabellera, la primària és la que s'ocupa de la fixació de l'arbre i les altres són els elements actius, s'ocupen de la nutrició.

Classificació de les gemes

Una gemma és el rudiment d'un eix genetial i es desenvolupa, és el que donarà lloc a un brot, segons la disposició de les gemmes a la planta tenim els tipus següents.

Clasificació segons la seva posició:

• Gemma terminal: a la punta de la tija (el terme apical és equivalent però es reserva per la part superior de la planta)
• Adventícia: quan es troben a qualsevol lloc, per exemple al tronc o les arrels
• Axilar: a l'axil·la de la fulla (lateral és equivalent però alguns brots adventicis també poden ser laterals)

Segons la seva funció:

Per la funció,

• Vegetativa, que només conté peces vegetatives, no produiran cap organ productiu a la planta
• Reproductiva o fructíferes, només conté flors
• Mixta, conté les dues coses, flors i fruites

Entomofília: conjunt de característiques de les flors pol·linitzades per insectes i caducs, flors boniques i si tenim flors atractives, els insectes vindran.

La gemma és un òrgan vegetal que origina una tija, una branca o una flor. En agricultura les gemmes sovint s'utilitzen per a realitzar empelts, sobretot en arbres fruiters.

El sistema radicular (arrels), té el mateix pes d'importància el aeri que el subterrani

Funció:

1. Absorció elements minerals i aigua (nutrir-se)

Aigua:

• Absorbeix pels pels radiculars i lentícels
• També absorbeix per osmosi (tendència d'igualar les concentracions de minerals a les dues parts), i pot ser també de manera activa

Elements minerals:

• Absorbeix durant tot l'any, a l'hivern també.. nitrogen, fòsfor i potassi.

La planta fa que tingui mecanismes per diferència de pressió, si transpiren per adalt absorbeixen més per abaix.

Perenne: té fulles tot l'any. Caduc: ha de reduir activitat d'energia ja que cauen fulles.

2. Emmagatzematge: procés que no és continu durant tot l'any, depèn de l'etapa en la qual es troba, si gasta molta energia no pot emmagatzemar.

El procés comença a finals de juny i continua. Es troba en mínim de reserves al desembre, amb inici de l'activitat floral.

3. Ancoratge

4. Síntesi d'hormones, 4 grups, depèn on l'activi l'hormona, la planta regula. IBA, GB, ABA, i Ck.

Quan creixen els brots les arrels no, i al revés. Creixement en diàmetres. Emmisió de noves arrels en zones suberificades d'arrels velles.