Proclamació, Reformes i Conflictes de la Segona República

La Proclamació de la Segona República

L’agost del 1930, els republicans, els socialistes i els catalanistes d'esquerra van reunir-se a Sant Sebastià. Van crear el Pacte de Sant Sebastià, un acord oral per formar una plataforma d'acció conjunta contra la monarquia del Rei Alfons XIII, que havia permès la dictadura militar de Primo de Rivera. L'objectiu era acabar amb la monarquia, presentant-se a les eleccions com una república, amb un poble amb llibertat política i religiosa, i finalment, tenir una autonomia. El 12 d'abril de 1931 van haver-hi les eleccions municipals, que van convertir-se en un autèntic plebiscit per Alfons XIII, que estava compromès amb la dictadura. (Plebiscit → consulta que fa un govern d'un país als seus ciutadans mitjançant una votació, per aprovar o suspendre alguna cosa).

Es va votar a favor o en contra de la monarquia i van guanyar els partits d'esquerra del Pacte de Sant Sebastià. El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República, des de la plaça dels ajuntaments. Llavors el rei Alfons XIII va haver de renunciar al seu càrrec reial i va marxar cap a l'exili a França.

El Govern Provisional

A Madrid, els partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional, presidit per Niceto Alcalá-Zamora, que va tenir el poder entre l'abril i el juny de 1931. Finalment, en unes altres eleccions, el 28 de juny del 1931, va haver-hi un triomf de les esquerres. El govern va constar amb Alcalá-Zamora com a president de la República i Manuel Azaña com a president del govern. En aquest temps, aquest govern va iniciar les primeres reformes. Entre les seves accions, es poden destacar: una amnistia política per als presos polítics i llibertat de partits i sindicats, unes lleis socials per millorar la situació dels jornalers, l'establiment d’una Generalitat Provisional de Catalunya i la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents.

Es va crear la Constitució del 1931, que tenia un caràcter democràtic i progressista, on es va garantir el vot per a tots, homes i dones, i va dividir el poder entre les Corts, el Consell de Ministres i el President de la República. També va permetre la formació de governs autònoms en algunes regions i va declarar la separació entre l’Església i l’Estat. A més, va protegir els drets individuals i les llibertats públiques i privades. Després de la seva aprovació, Niceto Alcalá Zamora va ser triat com a president de la República.

El Bienni Reformista (1931-1933)

La política de reformes que va crear-se durant el bienni d’esquerres, impulsat pel govern d'Azaña, es basa en l’aliança entre la burgesia republicana d’esquerres i l’obrerisme socialista.

• Reforma religiosa: L’objectiu era disminuir la influència de l'Església. Per això es va separar l'Església de l’Estat, a més es va regular el matrimoni civil, es va crear la Llei del divorci i, per últim, es va eliminar el pressupost públic per mantenir el clero.
• Reforma militar: Es va dur a terme una reducció de l'exèrcit i es va establir un procés de despolitització i modernització de les forces armades, amb l'objectiu d'evitar la seva intervenció en assumptes polítics.
• Estatuts d’autonomia: Es va concedir autonomia a Catalunya, el País Basc i Galícia, permetent-los tenir els seus propis governs i legislar en determinades matèries.
• Reforma agrària: Es van promulgar lleis per a la redistribució de la terra, amb l'objectiu d'acabar amb el latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos. No obstant això, aquesta reforma no va arribar a ser completament efectiva a causa de l'oposició dels terratinents i de la manca de recursos per a la seva aplicació.
• Reforma laboral: Es van aprovar lleis que reconeixien el dret d'associació i de vaga, així com la jornada laboral de 8 hores i la protecció dels treballadors davant dels acomiadaments injustificats.
• Reforma educativa: Es va dur a terme una reforma integral del sistema educatiu, amb l'objectiu de laïcitzar l'ensenyament i promoure l'educació pública i gratuïta per a tots els ciutadans. Es va eliminar la influència de l'Església en l'educació i es va promoure la formació de mestres laics.

Oposició a les Reformes

Les reformes del govern republicà del 1931 al 1933 no van agradar a gairebé ningú. Els conservadors es van oposar, i els treballadors i pagesos es van empènyer cap a posicions més radicals, ja que els canvis eren massa lents. D'una banda, els republicans reformistes van trobar oposició dels grans terratinents, l'Església catòlica, alguns sectors de l'exèrcit i de les classes altes i mitjanes. El 1932, un intent de cop d'estat liderat pel general Sanjurjo va ser aturat pel govern. La dreta es va reunir en la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA). Aparegué un grup feixista, la Falange Espanyola. Els monàrquics i els carlins es van unir a l'oposició. Des de la classe obrera, la UGT es va tornar més radical i alguns anarquistes van optar per la insurrecció armada. Hi va haver alçaments, com el de Casas Viejas el 1933.

(Els següents paràgrafs semblen correspondre a la descripció d'una font, però sense la font en si. Si es proporciona la font, es podria completar la descripció.)

1. Es tracta d'una font...

2. Es troba situat al període de la Segona República Espanyola de l’any 1931 al 1936, més concretament a la fase del govern provisional (1931) / bienni reformador (1931-1933)...

3. Una de les idees a les quals fa referència l’autor és ...