Processos Psicològics Superiors: Llenguatge, Intel·ligència i Creativitat

Els Processos Psicològics Superiors: Llenguatge, Intel·ligència i Creativitat

Llenguatge i Comunicació

La comunicació humana és la transmissió intencional i conscient d'informació entre dos subjectes (emissor i receptor) a través d'un mitjà.

• Emissor: És la persona que s'encarrega de transmetre el missatge.
• Receptor: La persona a la qual es dirigeix la comunicació.
• Codi: Sistema de signes i de regles per combinar-los.
• Canal: És el medi físic a través del qual "viatja" el missatge.
• Missatge: Allò que es vol comunicar.
• Retroalimentació o feedback: Per tal que es pugui parlar plenament de comunicació i no només d'informació.

Tipus de Comunicació

• Comunicació verbal o lingüística: És la que es produeix mitjançant el llenguatge.
• Comunicació no verbal: Es produeix sense intervenció del llenguatge, mitjançant signes no estructurats sistemàticament (ulls, cos, etc.).

La Finestra de Johari

Joseph Luft i Harry Ingman (Johari) van dissenyar un dels models d'anàlisi de la comunicació més fructífers a partir de quatre àrees que poden ampliar-se o disminuir en el procés de comunicació.

• Jo obert i públic: Allò que tant jo com els altres coneixem de mi mateix.
• Jo ocult i privat o àrea secreta: Allò que jo conec de mi, però els altres no coneixen.
• Jo cec o desconcertant: Allò que jo desconec de mi i els altres coneixen.
• Jo desconegut o àrea inconscient: Allò que ni jo ni els altres coneixem de mi mateix.

Llenguatge

• Funció representativa o referencial: Quan el parlant descriu objectes o representa el món i ens informa sobre fets.
• Funció expressiva o emotiva: Quan s'expressen les idees pròpies, desigs i emocions o les actituds de l'emissor respecte a allò que es parla.
• Funció apel·lativa o conativa: Es mostra a les ordres i les preguntes. S'enfoca a obtenir una resposta verbal o conductual del receptor.
• Funció fàtica: Quan utilitzem el llenguatge per mantenir o tallar la comunicació entre persones.
• Funció metalingüística: Quan utilitzem el llenguatge per parlar d'ell mateix.
• Funció poètica: Quan utilitzem el llenguatge incidint en el valor expressiu de les paraules i expressions utilitzades.

Bases Neurològiques del Llenguatge

Pierre Broca, fent un estudi dels diferents pacients amb trastorns lingüístics, va descobrir que el llenguatge i la parla són controlats per una àrea específica del lòbul frontal esquerre del cervell, anomenada àrea de Broca.

El Desenvolupament Evolutiu del Llenguatge

La Polèmica Skinner-Chomsky sobre el Llenguatge

• La posició conductista de Skinner manté que les capacitats lingüístiques s'aprenen igual que qualsevol altra conducta: mitjançant l'experiència i la interacció amb el medi, el reforç conductual i el càstig.
• La posició innatista de Noam Chomsky afirma que la teoria conductista de l'aprenentatge lingüístic no pot explicar de manera mínimament satisfactòria la capacitat prodigiosa de formar noves oracions, de forma clarament il·limitada.

Principals Trastorns del Llenguatge

• Afàsia: Trastorn en la incapacitat d'emprar el llenguatge a causa d'una lesió cerebral localitzada en un dels hemisferis cerebrals.
  • Afàsia motora: Incapacitat de parlar, tot i entendre el llenguatge.
  • Afàsia sensorial: Incapacitat de comprendre el significat de les paraules o l'ús dels objectes.
• Dislèxia: Trastorn consistent en la confusió (lectora, gràfica o fonatòria).
• Dislàlia: Trastorn consistent en l'articulació incorrecta de fonemes, síl·labes o paraules.
• Quequesa (tartamudesa): Trastorn consistent a parlar o llegir amb pronunciació entretallada i repetint les síl·labes.
• Alèxia: Trastorn pel qual algú llegeix correctament, però no comprèn, perquè, per a ell, les paraules no tenen significat.
• Autisme: Trastorn comunicatiu caracteritzat per una conducta totalment replegada i tancada sobre si mateix.

Intel·ligència

Encara no hi ha una definició exacta, però fa referència a les habilitats mentals (cognitives, emocionals i socials) que té una persona per enfrontar-se adequadament als problemes que la vida li planteja i que li permet interactuar amb eficiència amb l'entorn.

Diferenciació entre Intel·ligència i Pensament

"Existeix una intel·ligència anterior al llenguatge, però no hi ha pensament abans del llenguatge. Referent a això, distingim intel·ligència i pensament: la intel·ligència és la solució d'un problema nou pel subjecte, és la coordinació dels mitjans per arribar a una fi que no és accessible de manera immediata, mentre que el pensament és la intel·ligència interioritzada que no es recolza sobre l'acció directa sinó sobre un simbolisme, sobre l'evocació simbòlica pel llenguatge..."

Diferents Concepcions de la Intel·ligència

• Concepció genetista de Galton: Segons Galton, la intel·ligència és una qualitat cognitiva heretada genèticament que permet a un individu resoldre problemes de coneixement.
• Concepcions factorials: Segons els autors que defensen aquesta concepció, encara que es parli d'una sola intel·ligència, aquesta es pot descompondre en diferents factors.
  • Anàlisi bifactorial de Charles Spearman: Un dels primers partidaris de l'anàlisi factorial de la intel·ligència, va proposar la teoria dels dos factors o bifactorial.
    • Intel·ligència general (g) o facilitador mental general.
    • Capacitat específica mental (s) per a les tasques específiques.
  • Anàlisi multifactorial de Thurstone: Segons aquest autor, es poden diferenciar set aptituds mentals primàries.
  • Model tridimensional de J.P. Guilford: Considera la intel·ligència formada per la interacció de: continguts (el que la persona sap), operacions (el que la persona fa per processar el material) i productes (el resultat individual).
• Teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner: No tenim una única intel·ligència, sinó múltiples intel·ligències, cada una relativament independent de la resta. El que anomenem intel·ligència no seria sinó una amalgama d'habilitats per resoldre diferents problemes que se'ns puguin presentar en els diferents àmbits de la vida.
  • Intel·ligència lingüística: Mitjançant la qual utilitzem el llenguatge de forma efectiva.
  • Intel·ligència lògico-matemàtica: Capacitat per a la resolució de problemes abstractes.
  • Intel·ligència musical: Aptituds per a la música i el ritme.
  • Intel·ligència visual-espacial: Aptituds per a l'anàlisi espacial del món visual.
  • Intel·ligència corporal-cinètica: Domini de les habilitats del moviment, com ara en la dansa.
  • Intel·ligència intrapersonal: Capacitat per entendre'ns a nosaltres mateixos i els nostres sentiments, així com de generar autoconfiança i automotivació.
  • Intel·ligència interpersonal: Capacitat per comprendre els altres, les seves motivacions i la millor manera d'interactuar amb ells.
• Concepció cognitiva: Encara que Sternberg comparteix la idea de les intel·ligències múltiples de Gardner...
• Teoria de la intel·ligència emocional de Daniel Goleman: Daniel Goleman pensa que cal revisar allò que anomenem intel·ligència, perquè reduir-la a habilitats acadèmiques no permet entendre la seva riquesa. Cal una concepció de la intel·ligència que permeti explicar per què les persones obtenien bones puntuacions en tests tradicionals d'intel·ligència...