Processos de la Percepció: Llindars, Teories i Trastorns

Fases del processament de la informació

Detecció, transducció, transmissió i processament de la informació.

Els llindars perceptius

La sensació requereix que els estímuls siguin captats pels receptors. El nivell d’intensitat d’un estímul s’anomena llindar.

Llindar absolut

És la quantitat mínima d’estímul que necessitem per adonar-nos d’alguna cosa (llindar inferior) o també la quantitat màxima d’estímul que podem rebre (límit de sensacions). Per als investigadors no existeixen llindars fixos, ja que no només depenen de l’intensitat de l’estímul, sinó que també de l’estat psicològic de l’individu.

Llindar diferencial

És la diferència d’intensitat de l’estímul necessària per notar un increment o una disminució davant un estímul. Com més petit sigui el canvi que podem notar, més alta és la nostra sensibilitat.

Teories de la percepció

Teoria associacionista

Wilhelm Wundt considerava que la percepció era un mosaic de sensacions. Deia que la percepció era un tot més complex que la suma de components. Deia que percebre era dotar de sentit les coses. Va posar l’exemple en què, en un accident de cotxe, ningú valoraria les olors, el soroll...

L’escola de la Forma (Gestalt)

Max Wertheimer i Wolfgang Köhler rebutgen la idea que veiem el món tal com és i defensen que el tot és més que la suma de les parts.

Segons els psicòlegs de la Gestalt, les persones organitzen els estímuls sensorials que arriben a la ment a través dels sentits en experiències significatives.

Figura i fons

Figura: definida amb estructura. Fons: sense contorn precís. Amb això van demostrar que la percepció la guia el subjecte.

Lleis d’organització perceptiva

Max Wertheimer (1923) va formular les lleis de l’organització perceptual:

• Llei de proximitat: Estímuls propers tendeixen a agrupar-se.
• Llei de semblança: Estímuls semblants en mida o colors s’agrupen.
• Llei de la continuïtat: Tendència a percebre units estímuls amb continuïtat.
• Llei de contrast: La percepció depèn del voltant.
• Llei de tancament: Tendència a percebre els objectes com a totals.

Patologies i fenòmens perceptius

Agnòsia

És la incapacitat d’identificar o reconèixer estímuls per un sentit particular. Si una persona amb agnòsia visual veu un rellotge no sap què és, però si el toca, sí.

Il·lusions

És una deformació de l’objecte percebut, per una percepció falsa o error de reconeixement.

• Per falta d’atenció: Saludem un desconegut com si fos un amic.
• Il·lusions catatímiques: Modifiquem objectes o històries a causa dels sentiments.
• Pareidòlies: Il·lusions fantàstiques i imaginàries.

Al·lucinacions

Es produeixen quan percebem objectes sense que hi siguin, quan no hi ha estímuls exteriors, sinó que els produeix la ment. Els criteris.