Processos pedogenètics, horitzons i propietats del sòl

Processos i factors formadors del sòl

p: horitzons agrícoles, h: acumulació de MO, w: alteració (weathering), t: argila il·luviada (B), k: acumulació de carbonats (B i C). Addició: acumulació de residus orgànics (littering) o aportació de constituents minerals (acumulació). Transformació:

• Melanització: enfosquiment de la capa superficial per una elevada MO.
• Enbruniment: alteració de minerals primitius i alliberament de Fe formant hidroxids de ferro de color marró del sòl.
• Rubefacció: alteració de minerals primaris (Fe2O3) amb color vermell.
• Humificació: transformació de la matèria orgànica en humus.
• Gleització: condicions d'hidromorfia, colors grisos (aiguamolls).
• Mineralització: descomposició de la matèria orgànica.

Transport:

• El·luviació: transport cap a una altra part del perfil.
• Il·luviació: transport des d'una altra part del perfil cap a la zona de dipòsit.
• Il·limerització: iluviació d'argiles.
• Salinització: acumulació de sals solubles.
• Carbonatació: solubilització i precipitat de carbonats.

Epipedons i endopedons

Epipedon: horitzó de diagnòstic format a la part superior del sòl i enfosquit per la presència de matèria orgànica (MO). Endopedon: horitzó de diagnòstic format a l'interior del sòl. Presenta estructura edàfica i/o un color diferent del material originari.

Propietats físiques del sòl

Granulometria / textura: distribució per mides de les partícules del sòl. Estructura: disposició en l'espai de les partícules sòlides; condiciona la mida dels porus i determina si l'aigua queda retinguda o flueix més fàcilment. Densitat real: relació massa/volum de les partícules. Densitat aparent: relació entre la massa de les partícules sòlides i el volum total del sòl. Porositat: relació entre el volum ocupat per porus i el volum total del sòl; fórmules com (dr - dap)/dr * 100 poden utilitzar-se per al càlcul.

Capacitat d'intercanvi i argiles

GSB: veure realment quants cations formadors de bases tinc respecte a la capacitat de canvi (GBS = grau de saturació en bases). Les argiles de tipus 2:1 en la seva formació pateixen substitució isomòrfica (es canvia l'element central per un altre que presenta menys càrrega i és present en el medi; per exemple, substitució del sílice per l'alumini). L'estructura es manté, però d'aquesta manera presenten càrrega negativa permanent encara que hi hagi pH alts. Als extrems poden aparèixer càrregues variables degudes a la dissociació o protonació del grup OH.

Si hi ha pH baixos (sota de 5) la concentració de protons és molt elevada i, d'aquesta manera, els extrems es poden protonar i donar una càrrega positiva. En canvi, en pH bàsics hi ha una alta concentració d'hidroxils i, per tant, els extrems no es poden protonar i queden amb càrrega negativa. Aquest fet passa amb ambdós tipus d'argiles. La càrrega superficial és responsable de la capacitat d'hidratació de les argiles i de la capacitat d'intercanvi catiónic.

Tipus de sòls segons salinitat i sodi: sol salí: conductivitat elèctrica elevada (ex.: >4 dS/m), sol sòdic: ESP/PSI elevat (ex.: >15%) i pH > 8,5, sol alcalí: pH alt (aprox. 9–12). ESP = PSI = (Na * 100) / CIC.

Epipedons: definicions i criteris

• Mollic: bona estructura, generalment granular; tou; colors YR qualsevol + denominador i numerador 3 o inferior; MO > 1%; GBS > 50%; profunditat > 10 cm.
• Umbric: semblant al mollic, típic de sòls àcids; GBS < 50%.
• Ochric: estructura moderada, massa i dura, formador de prismes > 30 cm de diàmetre; colors clars; MO < 1%; profunditat < 10 cm.

Endopedons i acumulacions

• Calcic: acumulació de carbonat de calci o magnesi; >15 cm de gruix i > 15% CaCO3 eq.
• Vertic: acumulació de materials expansibles com guix i presència de característiques vertiques (fissures, etc.).

Règim d'humitat edàfica

Regim / humitat edàfica: P > ETP, percolant = udic; P < ETP, no percolant = ustic, xeric, aridic. Excedent d'aigua o humitat estancada (RH estancat) = condicions aquàtiques.

Ordres de sòl: característiques generals

Vertisols (ERT): sòls amb aproximadament un 30% de minerals argilosos expansibles i fissures que poden superar els 50 cm de profunditat; presència de "slickensides". Alfisols (ALF): sòls caracteritzats per l'acumulació il·luvial d'argila, amb formació d'horitzons argíl·lics per sota d'un horitzó d'el·luviació; pel·lícules d'argila en porus o en la superfície dels agregats estructurals; GBS > 35%.

Mollisols (OLL): sòls amb un horitzó mòllic (tou, de color fosc i amb un grau de saturació en bases > 50%, estructura grumollosa, MO > 1%); generalment rics en carbonat de calci. Inceptisols (EPT): sòls poc evolucionats amb un o més horitzons de diagnòstic en formació, sense lixiviació o deposició marcada de materials. Entisols (ENT): sòls poc evolucionats sense diferenciació clara en horitzons.