Processos Geològics: Meteorització i Fenòmens de Vessant

Meteorització: Processos Geològics

Meteorització Mecànica (M.M.)

• Descompressió

  Les roques arriben a la superfície de la Terra a causa de l'erosió que pateixen els materials que tenen al damunt. Així es produeix una disminució de la pressió litostàtica fins a assolir el valor de la pressió atmosfèrica. Aquesta descompressió fa que apareguin nombroses diàclasis i també produeix l'eixamplament de fissures preexistents.

• Gelifracció

  El gel és l'agent de meteorització mecànic més eficaç. Es produeix en zones de temperatures baixes, quan l'aigua omple les esquerdes de les roques. L'aigua comença a glaçar-se des de la part més externa cap a l'interior, obturant així les possibles sortides d'aigua i aire. En avançar la gelada, es pot generar una pressió de 2.000 atmosferes a l'interior de l'esquerda, que és suficient per obrir i allargar les escletxes fins a provocar la disgregació de la roca.

• Termoclàstia

  Es produeix en zones desèrtiques on l'amplitud tèrmica entre la nit i el dia és de 50°C. El procés d'escalfament-refredament es repeteix de manera contínua i provoca repetides dilatacions que no són uniformes en tota la massa rocosa.

• Arrels de les plantes

  En penetrar en les fissures rocoses buscant la humitat, les arrels tendeixen a eixamplar-les i contribueixen així trencant les roques.

Meteorització Química (M.Q.)

• Hidròlisi

  Els ions H⁺ i OH^- presents en petites quantitats en l'aigua són capaços d'hidrolitzar i destruir les xarxes cristal·lines de la majoria dels silicats. La hidròlisi dels feldespats es dona sobretot sobre les roques granítiques, que a causa d'això perden progressivament la cohesió i es transformen en un sòl (el sauló), fàcilment erosionable.

• Descarbonatació

  A la natura, l'aigua sempre té un determinat grau d'acidesa a causa de la dissolució del CO₂ atmosfèric.

• Hidratació

  Consisteix en l'absorció d'aigua per les xarxes cristal·lines sense que hi hagi una combinació o canvi d'ions que origini un nou mineral. Les argiles que pateixen aquest procés s'anomenen argiles expansives i plantegen importants problemes a l'hora de construir-hi edificis o carreteres, ja que el seu volum varia segons les condicions climàtiques.

• Oxidació

  És la reacció de l'oxigen dissolt en l'aigua amb els ions bivalents d'elements com el ferro o el magnesi que formen part dels minerals.

Fenòmens de Vessant: Moviments de Massa

Són conseqüència directa de l'acció de la gravetat sobre els materials dels vessants, especialment quan el relleu dibuixa forts pendents. El paper de l'aigua és fonamental a l'hora de facilitar o accelerar aquests fenòmens.

• Despreniments

  És el despreniment de blocs amb un recorregut com a mínim parcial per l'aire. Només es produeixen en llocs on el pendent és molt fort i les roques són compactes, com els penya-segats.

• Lliscaments

  Són moviments de masses o blocs a través d'una o diverses superfícies de lliscament. Aquestes superfícies poden ser estructurals o no. Podem parlar de lliscament rotacional quan la superfície és còncava i provoca un moviment giratori de la massa inestable, o translacionals quan el moviment té lloc a favor de superfícies més o menys planes.

• Fluxos

  Els materials es comporten plàsticament i no conserven la seva forma inicial.

  Tipus de Fluxos:

  • Reptació

    És un moviment gravitacional del sòl vessant avall com a conseqüència de l'alternança inflament-desinflament.

  • Solifluxió

    És un procés en el qual participen el flux i la reptació sobre sòls saturats d'aigua, freqüent a les zones periglacials. Es tracta de petits i lents fluxos viscosos produïts en cada cicle glaç-desglaç.

  • Colades de fang

    Demanden una gran quantitat d'aigua que saturi materials argilosos o de granulometria fina. No necessiten pendents pronunciats, ja que es comporten com a líquids i flueixen fàcilment.