Processos geològics externs: sòls, vessants i rius
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,91 KB
Processos geològics externs
El sòl
El sòl és la capa superficial terrestre cultivable, però no renovable. És el resultat de processos fisicoquímics i meteorològics.
Sistemes morfoclimàtics
Els sistemes morfoclimàtics són els agents i processos que actuen en cada zona climàtica de la Terra. L'agent geològic dominant determina el paisatge a través de trets litològics, estructurals i processos interns.
Fenòmens de vessant
- Caigudes: despreniment d'un bloc amb recorregut, com a mínim parcial, per l'aire. Es produeixen en pendents forts a causa de la gelifracció o l'erosió lateral d'un riu.
- Lliscaments: moviment de masses o blocs per una superfície de lliscament. Poden ser:
- Rotacionals: la superfície còncava fa un moviment giratori de la massa.
- Translacionals: la superfície és més o menys plana.
- Moviments de massa: depenen del tipus de material i del contingut d'aigua.
- Reptació: moviment gravitacional del sòl per hidratació-deshidratació a causa de pluges i períodes secs.
- Solifluxió: petits i lents fluxos viscosos per cicles de glaç-desglaç.
- Colades de fang: l'aigua satura materials argilosos.
El pas de barrera tixòtropa (pas d'un gel a fluid) es produeix per vibracions o augment d'aigua.
L'acció de l'aigua varia segons la vegetació i el tipus de terreny. Si hi ha vegetació, l'erosió és mínima. La pluja duradora o torrencial provoca erosió laminar.
Bad-lands: terreny argilós sense vegetació amb xaragalls.
La intensitat de l'erosió depèn de:
- Erosivitat: capacitat de l'agent per erosionar.
- Erosionabilitat: capacitat del terreny per ser erosionat.
Torrents
Un torrent només porta aigua quan plou. Té un fort pendent i molta força. Consta de tres trams:
- Conca de recepció: recull l'aigua precipitada.
- Canal de desguàs: llera principal.
- Con de dejecció: diposita els materials arrossegats.
La unió dels cons de dejecció forma el peu de mont. Els torrents originen valls en V i poden formar marmites de gegant, cascades i ràpids. Tenen més curs que el riu.
Rius
El perfil longitudinal d'un riu és la representació gràfica de l'alçada sobre el nivell del mar de cada punt del riu. El perfil d'equilibri és un perfil longitudinal teòric, sense erosió ni sedimentació. L'erosió remuntant es produeix quan el nivell de base disminueix i l'adaptació al nou nivell del perfil longitudinal s'inicia a la desembocadura. La sedimentació remuntant es produeix amb l'ascens del nivell de base.
Els rius tenen tres trams:
- Curs alt: comportament torrencial.
- Curs mitjà
- Curs baix: pendents suaus.
Les planes d'inundació es formen per l'acumulació de sediments. Els mecanismes autoreguladors són els cursos anastomòtics i els meandres. Poden presentar terrasses (graons topogràfics a banda i banda a causa dels darrers períodes glacials), encaixades o esgraonades.
Transport de materials
Els materials més grossos (que es van arrodonint) formen la càrrega de fons (transport per arrossegament, rodament i saltació). Els més fins formen la càrrega en suspensió. Les sals i minerals formen la càrrega en solució.
La forma de transport origina sediments amb elevada maduresa textural (elevat grau d'arrodoniment i mida uniforme). La maduresa mineralògica és el quocient entre minerals inalterables i alterables. L'efecte Hjulström indica que les sorres es mouen més fàcilment que les argiles, encara que siguin més petites, ja que necessiten una velocitat de flux més gran.
Evolució dels cursos fluvials
- Estadi de joventut: caràcter torrencial, erosió vertical, aprofundiment de la vall, formació de congostos i gorges.
- Estadi de maduresa: erosió lateral, eixamplament de la vall, meandres i planes d'inundació.
- Estadi de vellesa: prop del perfil d'equilibri, relleu atenuat per l'erosió, equilibri quasi estable.
La inestabilitat de l'escorça provoca davallades en el nivell de base dels rius, produeix un rejoveniment general a tota la xarxa i s'inicia un nou cicle d'erosió.
Desembocadura
Quan un riu desemboca en una massa d'aigua tranquil·la, origina un dipòsit de sediments detrítics anomenat delta.