Processos geològics externs: meteorització, erosió i sediments

Processos geològics externs

P. geo. ext. són els responsables del modelat del relleu terrestre. El seu motor és l'energia del Sol i la força de gravetat. Són processos lents i els causants principals són l'aigua, el vent i l'acció dels éssers vius.

Denudació

Denudació: procés pel qual queden al descobert masses rocoses a causa de l'acció dels diversos agents erosius.

Meteorització

Meteorització: conjunt de processos que actuen a la superfície terrestre i que produeixen l'alteració in situ de les roques de la superfície.

Física: desintegració d'una roca en fragments de mida variable per unes forces que n'alteren la composició física de la roca original; depèn de les propietats fisico-mecàniques i de les condicions climàtiques. Els principals elements són: aigua, sals i éssers vius.

• Processos físics:
  • Dilatació per descompressió: ruptura de la roca en arribar a la superfície.
  • Fragmentació per gelifracció: l'aigua infiltrada a les esquerdes es congela i es fon alternativament, amb canvis de volum.
  • Efecte falca: s'evapora l'aigua infiltrada i les sals s'acumulen.
  • Acció biològica: similar a l'efecte falca però realitzada per plantes i animals.
  • Expansió tèrmica: grans canvis de temperatura provoquen dilatacions i contraccions brusques en les roques, originant esquerdes.

Química: té lloc amb la reacció de diferents components químics de l'atmosfera i la descomposició o transformació d'alguns minerals de les roques en uns de nous.

• Processos químics:
  • Dissolució: l'aigua dissol i transporta les sals solubles.
  • Hidratació: els cations d'alguns minerals atrauen al seu voltant molècules d'aigua, cosa que augmenta el volum.
  • Oxidació: acció de l'oxigen sobre minerals com el ferro, que s'oxida.
  • Hidròlisi: descomposició dels minerals per acció d'aigua lleugerament àcida.
  • Carbonatació: les roques calcàries són poc solubles en aigua, però quan aquesta porta CO2 pot reaccionar amb la roca i donar lloc a bicarbonat de calci.
  • Acció d'éssers vius: alguns organismes produeixen substàncies químiques que reaccionen amb la roca.

Erosió

Erosió: els productes de l'acció de la meteorització es poden arrossegar a zones amb menor energia potencial.

• Tipus d'erosió:
  • Deflació: eliminació de partícules soltes de materials poc coherents per l'acció del vent.
  • Acció hidràulica: xoc de les aigües amb les roques.
  • Abrasió: desgast per fricció amb partícules transportades.

Transport i sedimentació

Transport (TRANSP.): tipus:

• En dissolució: en el cas de partícules solubles en aigua.
• Quan no són solubles, segons la mida:
  • En suspensió: partícules lleugeres mantingudes a la columna d'aigua.
  • Per saltació: moviment a salts de partícules de mida intermèdia.
  • Per rodolament: partícules més grans que la sorra que es desplacen rodolant pel fons.
  • Per reptació: quan l'aigua no té prou força per suspendre-les, arrossega els materials pel fons.

Sedimentació (SEDIM.): es produeix en àrees enfonsades; el lloc on queden dipositats els materials es coneix com a conques sedimentàries.

Edafogènesi i moviments de massa

Edafogènesi: procés de formació del sòl, on intervenen el clima, el relleu, l'activitat biològica, etc.

Moviments de massa o de gravetat

Diferents tipus de moviments descendents que tenen lloc a causa de la gravetat; es distingeixen per la seva velocitat i agrupament.

Factors dels moviments de massa:

• Litològic
• Morfològic
• Climàtic
• Hidrològic
• Topogràfic
• Biogeogràfic

Tipus de moviments de massa:

• Caigudes: moviment de caiguda lliure; els materials despr ésos s'acumulen a la base (tarteres).
• Lliscaments: moviments de masses sobre una superfície de lliscament.
• Fluxos: moviments en què els materials no conserven la forma inicial; són materials amb un grau d'humitat alt.

Tipologies concretes:

• Reptacions del sòl: es donen quan no hi ha saturació d'aigua; el desplaçament és de petites dimensions i de velocitat lenta.
• Colades de fang: descens de material de gra molt fi i ric en aigua; es comporten com un líquid i flueixen amb gran facilitat. Quan la colada té forma de gota es coneix com a lòbul de solifluxió.

Aigües superficials

Aigües superficials: cursos fluvials que poden ser continus o intermitents.

Infiltració: capacitat dels sòls d'absorbir l'aigua procedent de les precipitacions. Quan l'aigua no infiltra es produeix escorrentia superficial i l'aigua sobrant es desplaça per la superfície amb el pendent del terreny.

Parts d'un riu:

• Llit
• Ribes
• Curs superior
• Curs mitjà
• Desembocadura

Capacitat de càrrega: quantitat de material que un corrent pot transportar.

Cabal: quantitat d'aigua que passa per una secció en un temps determinat.

Nivell de base: nivell per sota del qual el riu no té capacitat d'erosió.

Modelat fluvial

Modelat fluvial: acció que la dinàmica del riu exerceix sobre la superfície. Està determinat per:

• Tipus de materials presents al riu
• Energia de l'aigua

Aigües subterrànies

Aigües subterrànies: provenen de la pluja que s'infiltra al terreny i circula per les profunditats. Si queda retinguda a l'àrea superficial (aigua capil·lar) a la part més alta (zona d'aireig), per sota d'aquesta zona està la zona saturada.

Nivell freàtic: nivell que separa la zona saturada de la zona d'aireig.