Processos Geològics Externs: Meteorització, Aigua i Relleu

Processos Geològics Externs

Els processos geològics externs són l'acció de les aigües (continentals, oceàniques i subterrànies) i la meteorització.

Què és la Meteorització?

Procés de descomposició de les roques i dels minerals en superfície, provocat per l'atmosfera.

Meteorització Mecànica

Donada per quatre factors:

• Descompressió

  Les roques arriben a la superfície de la Terra a causa de l'erosió que pateixen els materials que tenen al damunt.

• Gelifracció

  Esquarterament de les roques a causa de l'acció del gel. Com a resultat, es formen grans acumulacions de pedres anomenades tarteres.

• Canvis de Temperatura Dia i Nit

  En determinades zones càlides del planeta, els cicles d'escalfament-refredament es repeteixen molt sovint i això provoca repetides dilatacions.

• Arrels de les Plantes

  Les arrels tendeixen a eixamplar-se, trencant així les roques.

Meteorització Química

En aquest tipus de meteorització trobem diverses reaccions químiques. Aquesta meteorització afecta més els minerals formats en condicions de temperatura i pressió elevades, ja que són més inestables i tendeixen a transformar-se més fàcilment en uns d'estables.

L'Aigua i la Meteorització Química

L'aigua és la principal responsable de les diverses reaccions de la meteorització química.

• Hidròlisi

  Els ions H+ i OH- són capaços d'hidrolitzar i destruir les xarxes cristal·lines.

  • Sauló: Sòl sorrenc provinent de la hidròlisi dels feldspats sobre roques granítiques.

• Descarbonatació

  L'aigua de la pluja, en incidir sobre les roques, pot provocar reaccions de descarbonatació.

• Hidratació

  Absorció d'aigua per les xarxes cristal·lines sense que hi hagi un canvi d'ions que origini un nou mineral.

• Oxidació

  Reacció de l'oxigen dissolt en l'aigua amb elements com el ferro o el manganès.

Els Agents Geològics Externs

Els agents geodinàmics externs són l'aigua, el gel i el vent. La seva acció comprèn els processos de:

• Erosió

  Fragmentació, dissolució i desgast de les roques.

• Transport

  Trasllat dels materials des de la roca de la qual provenen fins al lloc on s'acumularan.

• Sedimentació

  Dipòsit i acumulació dels materials transportats.

Fenòmens de Vessant i Inestabilitats Gravitatòries

Les inestabilitats gravitatòries queden recollides en els fenòmens de vessant. Són la conseqüència de la gravetat sobre els materials dels vessants, especialment quan el relleu presenta forts pendents.

Classificació dels Fenòmens de Vessant

• Caigudes o Despreniments

  Caiguda de blocs amb un recorregut. Només es produeixen en llocs on el pendent és molt fort i les roques són compactes, com penya-segats.

• Lliscaments o Esllavissades

  Moviments de masses o blocs de materials a través d'una o diverses superfícies de lliscament. Les superfícies poden ser estructurals o no.

  • Lliscament Rotacional o Translacional

    El rotacional es produeix quan la superfície és còncava i provoca un moviment giratori. El translacional, quan el moviment té lloc a favor de superfícies més o menys planes.

• Moviments de Massa

  En els moviments fluïdals, els materials es comporten plàsticament (margues, argiles, terrasses fluvials o cons de dejecció). Segons el tipus de material i el contingut d'aigua, podem descriure tres situacions:

  • Reptació

    Moviment gravitacional del sòl, pendent avall, com a conseqüència de períodes d'hidratació-deshidratació.

  • Solifluxió

    Hi participa la reptació sobre sòls saturats d'aigua, freqüent a les zones periglacials.

  • Colades de Fang

    Demanden gran quantitat d'aigua que saturi materials de granulometria fina. No necessiten pendents pronunciats.

Acció Geològica dels Torrents

Què és un Torrent?

Un torrent és un curs d'aigua amb llera fixa, de poca longitud i fort pendent. La velocitat de l'aigua en els torrents és molt alta. Els torrents es desenvolupen en tres trams importants:

• Conca de Recepció

  Formada per vessants. Recull l'aigua precipitada.

• Canal de Desguàs

  Constitueix la llera principal del torrent.

• Con de Dejecció

  En aquest tram, el torrent diposita els materials arrossegats. El pendent desapareix bruscament i les aigües del canal s'escampen.

Acció Geològica dels Rius

(Part pràctica: perfil longitudinal del Tajo)

Per començar, diem que els rius tenen una energia potencial a causa de la diferència d'alçada entre el terreny pel qual circulen i la seva desembocadura (nivell de base), que aquest és el punt d'alçada mínima.

L'energia cinètica (de moviment) i la velocitat varien al llarg del curs del riu.

Aspectes Clau de l'Acció Fluvial

• Capacitat de Transport

  Quantitat màxima de massa de sediment que pot transportar per a un cabal i una velocitat determinats. Per això diem que, com més cabal i més pendent, més gran serà la capacitat de transport, ja que el cabal i el pendent fan variar la capacitat de transport. Aquestes variacions es veuen reflectides en crescudes i davallades dels rius.

• Càrrega

  Quantitat real de materials que el corrent transporta en un moment determinat.

Perfil d'Equilibri i Nivell de Base Fluvial

Què és un Perfil Longitudinal?

Diem que un perfil longitudinal és la representació gràfica de l'alçada sobre el nivell del mar de cada punt del riu. Sempre que observem el perfil longitudinal, veurem que el pendent del curs disminueix a mesura que ens anem allunyant de la capçalera (naixement del riu) i ens acostem al nivell de base (desembocadura).

També, observarem aprofundiments de la llera a mesura que el curs del riu avança, ja que sempre voldran aproximar-se al nivell de base, però mai assoleixen aquest objectiu. Els aprofundiments de llera fan que el perfil longitudinal vagi variant al llarg del temps, fent que els pendents es vagin suavitzant.

Les Formes Fluvials

Principalment, el curs d'un riu se subdivideix en tres trams:

• Curs Alt

  Aquests tipus de cursos es creen a les zones de capçalera, és a dir, als de més alçada. En aquest tram, el riu es comporta de manera torrencial, és a dir, amb molta capacitat d'erosió (l'aigua ho arrasa tot, bàsicament).

• Curs Mitjà i Curs Baix

  En aquests cursos, els rius circulen per pendents suaus, a una alçada similar a la de la desembocadura.

Aquí entren en joc els tipus de traçats que un riu pot tenir sobre la plana d'inundació, segons el tipus de càrrega que transporta (veure a la següent pàgina).

Cursos Anastomòtics i Meandres

La diferència resideix segons el tipus de càrrega que transporta el riu. Aquest pot crear cursos anastomòtics, els quals transporten materials gruixuts, bifurcant-se i unint-se moltes vegades. Entre els canals formats queden acumulades les anomenades barres longitudinals (acumulacions de graves). En canvi, el riu també pot portar sediments transportats els quals acostumen a ser més fins, i llavors, el riu circula per un sol canal: els meandres.

Què són les Terrasses Fluvials?

Són graons topogràfics que queden a banda i banda de la llera, presents en rius localitzats a les zones temperades i humides.

Diferència entre Delta i Estuari

El delta es produeix quan el riu desemboca en una massa d'aigua tranquil·la i origina un dipòsit de sediments detrítics. En el cas d'un estuari, els sediments no es poden acumular a la boca del riu a causa que les marees i els corrents ho impedeixen, i per conseqüència, s'acumulen als laterals i al fons de la vall.

Aquí acaba l'ACCIÓ GEOLÒGICA DEL RIU.

Acció Geològica de les Aigües Subterrànies: El Carst

Les aigües subterrànies erosionen les roques solubles. El paisatge i les formes erosives resultants s'anomenen carsts. En aquests casos, les roques calcàries són compactes, però presenten esquerdes i fissures per les quals pot penetrar l'aigua. Arriba un punt que l'escolament superficial és nul, ja que tota l'aigua s'ha infiltrat cap a l'interior de les roques. A conseqüència d'aquest fenomen, es diu que les regions càrstiques són àrides i presenten valls seques.

Formes Exocàrstiques i Endocàrstiques

Formes Exocàrstiques

Aquestes són formes causades per l'erosió a la superfície. En són exemples els següents:

• Rasclers

  Conjunts d'estries de dissolució formats per aigua sobre superfícies de roques solubles.

• Dolines

  Depressions circulars formades per dissolució o per enfonsament del sostre de cavernes subterrànies.

• Pòlies

  Grans planes tancades, de fons pla i parets més o menys escarpades.

• Toves

  Concrecions calcàries formades per la precipitació de carbonat càlcic sobre vegetació aquàtica.

Formes Endocàrstiques

Conductes de l'interior del carst. Trobem els avencs, que es creen sobre el nivell freàtic, quan l'aigua circula verticalment fins a aconseguir-lo. En canvi, quan l'aigua per sota d'aquest nivell circula lateralment es creen les anomenades galeries. Altres exemples serien les estalactites (des del sostre cap avall) i les estalagmites (al revés).

FI.

Recomanacions

Veure figura 34, pàg. 157 (tall geogràfic), ja que es va comentar que potser entraria.