Processos geològics externs i interns: modelatge del relleu

1. Denudació del relleu topogràfic

Els rius, muntanyes i valls que observem semblen immutables al llarg de la nostra vida. No obstant això, fa milions d'anys, el paisatge era molt diferent o, fins i tot, inexistent.

L'aigua (rius, llacs, glaceres, corrents marins, onatge, etc.) i el vent, activats per l'energia solar, són els principals agents modeladors del relleu. Un paisatge inicialment muntanyós, amb el pas del temps, esdevindrà pla.

Els processos geològics externs (meteorització, erosió, transport i sedimentació) són els responsables de la destrucció i modificació del relleu.

Els processos geològics interns, en canvi, creen nous relleus.

Erosió

Arrencada i desgast dels materials meteoritzats pels agents geològics externs.

Transport

Trasllat dels materials erosionats fins a les conques sedimentàries.

Sedimentació

Acumulació dels materials transportats a les conques sedimentàries.

2. La força de la gravetat: Moviments de massa

Quan parlem de riscos naturals, pensem en inundacions, incendis, terratrèmols o allaus. Avui, però, ens centrarem en un risc menys conegut: els moviments de massa. Aquests inclouen tots els moviments de material d'un vessant causats principalment per la gravetat.

Despreniments

Caigudes de blocs de roca que s'acumulen al peu dels vessants formant tarteres. Un exemple és el Solà d'Andorra la Vella. L'expansió de l'aigua en congelar-se afavoreix els despreniments.

Lliscaments

Moviments relativament lents (màxim alguns metres/dia) de material d'un vessant pendent avall. Hi ha tres tipus:

• Lliscament de translació: lliscament d'un bloc sobre una fractura plana o poc ondulada.
• Lliscament de rotació: lliscament d'un bloc sobre una superfície còncava amb moviment giratori.
• Lliscament complex: combina moviments de translació i rotació.

Corrents

Desplaçaments ràpids de materials fins (corrents de terra), argilosos (colades de fang) o amb blocs (corrents d'arrossegalls).

Moviments superficials

• Solifluxió: moviment lent i continu de materials superficials en forma de lòbuls o garlandes.
• Reptació: moviment lent i continu dels materials superficials pendent avall.

3. Roques sedimentàries

Formades per la unió de partícules soltes (sediments) que s'acumulen en fons de valls, mars i oceans. Segons l'origen dels sediments, es classifiquen en:

• Detrítiques: formades per la compactació de partícules procedents de l'erosió de les muntanyes. Els agents geològics (aire, pluja, rius, glaceres, etc.) desgasten el relleu, transporten les partícules i les dipositen en capes horitzontals o estrats. Mitjançant la diagènesi, les partícules s'uneixen formant la roca. Exemples: gresos, conglomerats i argiles.
• Químiques: formades per la unió de partícules aparegudes a l'aigua per reacció química. L'evaporació de l'aigua facilita la precipitació de les substàncies que formen aquestes roques. Exemples: calcària de precipitació química, guix, sal gemma i silvina.
• Bioquímiques: formades per la compactació i cimentació de restes inorgàniques (esquelets) d'éssers vius. Exemples: calcària coral·lina, calcària nummulítica i lumaquel·la.
• Orgàniques: [S'hauria d'ampliar informació sobre aquest tipus de roca]

Roques filonianes o porfíriques

Formades pel refredament del magma a l'interior d'esquerdes. El refredament és més ràpid que en les roques plutòniques. Exemples: pòrfir granític i pòrfir sienític.

Roques volcàniques

Formades pel refredament del magma a l'exterior. El refredament és molt ràpid i els components no solen cristal·litzar. Exemple: basalt i obsidiana.

La diagènesi es produeix per compactació (pressió dels sediments superiors) i cimentació (precipitació d'una substància que uneix les partícules).

Conca sedimentària

Tret morfològic que pateix subsidència i reompliment per acumulació de sediments i/o productes volcànics. Les seves dimensions són variables. S'hi donen les condicions ideals per a la maduració d'hidrocarburs. Segons la seva formació, es classifiquen en:

• Avantpaís: formades junt a orògens compressius. Exemple: Conca del Ganges.
• Marginals: formades als marges continentals. Exemple: Delta del Nil.
• Extensives: formades en zones on l'escorça s'ha estès i aprimat. Exemple: graben del Rin.
• 'Pull-apart': formades en zones de falles direccionals. Exemple: Mar Mort.
• Carbonatades: formades per acumulació de carbonat de calci biogènic. Exemple: Mar Carib.

Diagènesi: processos que transformen els sediments en roques sedimentàries.

Compactació: reducció de volum per la pressió dels sediments superiors.

Cimentació: precipitació de ciments naturals entre els grans del sediment.

Medis sedimentaris: zones superficials de la litosfera on es formen les roques sedimentàries.

• Continentals: deserts, llacs, casquets polars, valls glacials.
• Marins: des de la plataforma fins a zones profundes.
• Transició: platges, deltes i albuferes.

9.4.1. Plecs o plegaments

Deformació de les roques, generalment sedimentàries, en la qual els estrats queden corbats formant ondulacions. S'originen per esforços de compressió que no trenquen les roques. Es situen a les vores de les plaques tectòniques.

Elements d'un plec

• Xarnera: zona de major curvatura.
• Línia de xarnera o eix de plec: línia que uneix els punts de major curvatura.
• Direcció: angle entre l'eix del plec i la direcció nord-sud.
• Pla axial: pla que conté totes les línies de xarnera.
• Nucli: part més comprimida i interna.
• Flancs: meitats en què el pla axial divideix el plec.
• Capbussament: angle entre l'eix del plec i una línia horitzontal del pla axial.
• Cresta: zona més alta d'un plec convex cap amunt.
• Vall: zona més baixa d'un plec còncau cap amunt.

Tipus de plecs

• Anticlinals: estrats més antics al nucli.
• Sinclinals: estrats més joves al nucli.
• Antiformes: convexos cap amunt.
• Sinformes: còncaus cap amunt.
• Simètrics: respecte del pla axial.
• Asimètrics: respecte del pla axial.
• Rectes: pla axial vertical.
• Inclinats o tombats: pla axial inclinat.
• Recumbents: pla axial molt inclinat o horitzontal.
• Isòpacs: capes de gruix uniforme.
• Anisòpacs: capes de gruix no uniforme.
• Isoclinales: flancs paral·lels.
• Atapeïts: flancs amb angle agut.
• Suaus: flancs amb angle obtús.

"> "> ">

Associacions de plecs

• Isoclinori: eixos dels plecs paral·lels.
• Anticlinori: eixos convergeixen per sota.
• Sinclinori: eixos convergeixen per sobre.

Agent geològic

Responsables dels processos de meteorització. Hi ha dos principals: aigua i vent.

• Aigua: rius, torrents, aigües subterrànies, aigües d'escolament, glaceres, mars i oceans.
• Vent: acció erosiva en zones sense vegetació.
• Glaceres: gran capacitat d'erosió i transport.
• Aigües salvatges: gran capacitat erosiva en zones amb pluges escasses però torrencials.
• Rius:
  • Curs alt: predomina l'erosió.
  • Curs mitjà: predomina el transport.
  • Curs baix: predomina la sedimentació.
• Aigües subterrànies: dissolen roques solubles.
• Mar: erosió a les costes i penya-segats.