Processos geològics externs i la seva influència en el paisatge terrestre

Processos geològics externs

Tenen lloc a la superfície terrestre i les causes són: energia solar i la gravetat

Consta de:

• Meteorització - Descomposició de les roques a causa del seu contacte en l’atmosfera

• Meteorització mecànica o física:

  - Descompressió diàclasis

  - Gelivació - acció de falca que obre les esquerdes

  - Canvis de Tº entre dia i nit

  - Arrels de les plantes

  Meteorització química

  - Hidròlisi: reacció amb l’aigua

  - Descarbonatació: (paisatge càrstic)

  CO2+H2O+CaCO3 → Ca(HCO3)2

  - Hidratació: Absorció d’aigua

  - Oxidació: reacció amb l’oxigen molt visible si les roques tenen ferro (color rogenc)

  - Gràcies a tots aquests processos es forma el sòl

• Erosió

• Transport

• Sedimentació

Els agents externs

• Rius
• Torrents
• Glaceres
• Aigües subterrànies
• Mar
• Moviments en massa
• Vent

Els AE venen condicionats pel clima per això es parla de sistemes morfoclimàtics: conjunt d’agents i processos que actuen en cada una de les zones climàtiques de la Terra.

Fenòmens de vessant

Són conseqüència de la gravetat, actuen en vessants de forts pendents, l’aigua incrementa aquesta acció pels següents motius:

- Incrementa la massa del sòl

- Actua com element lubricant

- Provoca meteorització

Caigudes o despreniments

Despreniment de blocs amb un recorregut parcial per l’aire.

Lliscament

Moviments en massa o blocs a través d’una o diverses superfícies.

- Poden ser rotacionals: superfície còncava

- Poden ser translacionals: sobre superfície plana

Moviments en massa

Es tracta de moviments fluïdals, això passa si el material presenta un comportament plàstic.

Margues, argiles, terrasses fluvials, sòls i cons de dejecció (part final d’un torrent)

- Reptació: lent cm/any

- Solifluxió: són lents i estacionals, sòl amarat d’aigua (època de pluges, desglaç)

- Colades de fang: moviments ràpids: m/s. Els materials molt humits

Acció geològica de les aigües continentals

Estan constituïdes per:

• Torrents
• Rius
• Glaceres
• Aigües subterrànies

Aigües salvatges o d’aixaragallament

Estan constituïdes per corrents d’aigua de pluja sense llera fixa.

Acció erosiva, sense vegetació i sobre materials poc consistents o tous: lutites.

Formacions: solcs, xaragalls, barrancs.

- La intensitat de l’erosió depèn de:

- Erosivitat: capacitat erosiva de l’agent

- Erosionabilitat: facilitat del terreny per a erosionar-se

- A la seva vegada depèn de: vegetació, Duresa dels materials, Pendent

Els torrents

Les aigües que circulen pels xaragalls es van canalitzan en cursos cada vegada més estables els torrents o barrancs. Cursos d’aigües amb llera fixa i estacionals, situats en llocs de forta pendent.

Parts d’un torrent: Conca de recepció (recull aigua de la pluja-predomin l'erosio), canal de desguàs (drena aïgues de la conca de recepció -predo transp) i con de dejecció (es dipositen els materials)

Formacions dels torrents: Marmites de gegant, Cascades i ràpids

Rius

Curs continu d’aigua i amb llera fixa

La velocitat de l’aigua varia al llarg del curs i la seva capacitat d’erosió, transport i sedimentació també

- Capacitat de transport (C T): és la quantitat màxima de sediments que porta depèn de la velocitat

- Càrrega (C): quantitat de materials que porta

- Si CTC? erosionarà i si CT=C transportarà

Perfil longitudinal: és una representació gràfica de l’alçada en cada punt respecte el nivell del mar.

Formes fluvials

Curs alt: predomina erosió (ràpids i cascades, valls)

Curs mitjà: Predomina transport, pendents més suaus (meandre de flix)

Curs baix: sedimentació

- Deltes - Mar tranquil, sense corrents importants

- Estuaris: El mar s’endinsa dins la desembocadura del riu, mar amb corrents importants, marees importants

Glaceres

Grans acumulacions de neu i glaç que es produeixen a les zones polars i alta muntanya.

Glaceres continentals - Corresponen als casquets polars

Formes d’erosió glaciar

Circ: Depressions excavades, forma circular, amb parets verticaltzades, Quan dos circs estan junts formen una agulla o horn

- Vall: forma U, fons pla, parets verticals, --- Valls penjades: conflueixen a la glacera principal, com si es tractés d’afluents--- Roques moltonades de formes arrodonides

Transport i sedimentació

Els materials que transporta s’anomenen morenes, poden ser centrals, laterals i de fons, aquest materials quan arriben a la zona d’ablació són les morenes de fons.-- No hi ha granoselecció

Acció geològica del vent

Poca força erosiva, actua en zones de poca vegetació i si hi ha materials disgregats.

Erosió i transport eòlic

El vent desplaça les partícules de maneres diferents:

- Arrossegament, Saltació, Suspensió

Erosió---Deflacció: erosió del terreny del qual agafa la càrrega, així es forma el desert de pedres anomenat REG, Corrasió: les partícules transportades en xocar contra els objectes els van desgastant, es nota més en materials tous i a les parts inferiors de les roques.

Sedimentació eòlica

originen dunes i associacions de dunes anomenades ripples, es formen en llocs on no hi ha vegetació, si el vent és constant es generen barcanes (en forma de mitja lluna), moltes dunes = ergs i loess (gra molt fi)

Aigües subterrànies

Només sobre calcàries o evaporítiques les aigües subterrànies modelen el paisatge, úniques que es poden dissoldre.

Roques evaporítiques→, guix, halita i silvina. Factors que incrementen la solubilitat: La P incrementa, Lla T disminueix la reacció, la presència d’altres sals disminueix la reacció

Formes exocàrstiques

Erosió en la superfície - Gorges, rasclers, dolines=depressio del terreny, poliè=plana tanca de fons pal, toves=pedra tosca, avenc=orifici en forma d'embut.

Formes endocàrstiques

Són totes les cavitats i formacions que es produeixen dins del carst

- Galeries: conductes subterranis

- Estalactites i estalagmites: precipitacions de carbonat càlcic

- Travertins: també precipitacions de CaCO3

Què es la carstificació? Les roques solubles s’erosionen per la dissolució de les roques, d’aquesta manera es formen cavitats per l’aigua que s’infiltra el resultat és el CARST.

Els sistemes morfoclimàtics

Glacial i periglacial

Zona climàtica polar i alta muntanya / agent morfològic: glaceres / formes erosió: llacs de circ, valls en U, roques moltonades / Formes de sedimentació: morenes, tills, drumlins.

Temperada

Clima oceànic, continental i mediterrani / Agent morfològic: rius i fenòmens de vessant / Formes d’erosió i sedimentació: les que hem estudiat dels rius, torrents, aigües salvatges i subterrànies

Àrid

Agent: vent cursos torrencials / Formes d’erosió i sedimentació les estudiades per al vent, aigües salvatges i torrents

Intertropical i equatorial

Meteorització química molt intensa degut a l’alta humitat, rius, fenomens de vessant, erosio-pans de sucre, reconegut el de Rio de Janerio.

Acció geològica del mar

Factors que actuen en aquestes zones són les onades, les marees i els corrents marins, influeixen els tipus de roques i la disposició dels estrats.

Formes d’erosió

Fiords: inundació antigues valls glacials, Països Nòrdics, Ries: inundació valls fluvials Penya-segats: Les onades excaven la base i van erosionant la base. La formació de penya-segats depèn de: - Estructura de les capes, – La inclinació, – La litologia (tipus de roques), – Grau de fracturació de les roques

Transport i sedimentació

Les onades, marees i corrents marins són les encarregades de transportar els materials arrencats dels penya-segats o transportats pels rius o vent. Així es formen les platges, albuferes o llacunes, fletxes, tómbols, illes barrera.

Evolució de les costes

L’evolució d’una costa està modificada per emersió, enfonsament, erosió i sedimentació. Tots aquests fenòmens poden actuar alhora. Períodes erosius: si s’observen penya segats / Períodes de sedimentació: impliquen un augment de la superfície emergida / Emersions (regressions del mar) i les immersions o (transgressions del mar) són moviments relatius dels continents respecte del nivell del mar.