Processos geològics externs: agents, processos i formes

1. Processos geològics externs

Tenen lloc a la superfície terrestre i les causes són: energia solar i la gravetat.

Consta de:

• Meteorització – descomposició de les roques a causa del seu contacte amb l’atmosfera.

• Meteorització mecànica o física:

  • Descompressió (diàclasi).

  • Gelifracció – acció de la gel que obre les esquerdes.

  • Canvis de temperatura entre dia i nit.

  • Arrels de les plantes.

• Meteorització química:

  • Hidròlisi: reacció amb l’aigua.

  • Descarbonatació (paisatge càrstic):

    CO2 + H2O + CaCO3 → Ca(HCO3)2

  • Hidratació: absorció d’aigua.

  • Oxidació: reacció amb l’oxigen, molt visible si les roques tenen ferro (color rogenc).

  • Gràcies a tots aquests processos es forma el sòl.

• Erosió

• Transport

• Sedimentació

Els agents externs

Rius, torrents, glaceres, aigües subterrànies, mar, moviments en massa i vent.

Els agents externs (AE) venen condicionats pel clima; per això es parla de sistemes morfoclimàtics: conjunt d’agents i processos que actuen en cada una de les zones climàtiques de la Terra.

2. Fenòmens de vessant

Són conseqüència de la gravetat i actuen en vessants de forts pendents. L’aigua incrementa aquesta acció pels següents motius:

• Incrementa la massa del sòl.

• Actua com a element lubricant.

• Provoca meteorització.

2.1 Caigudes o despreniments

Despreniment de blocs amb un recorregut parcial per l’aire.

2.2 Lliscament

Moviments en massa de blocs a través d’una o diverses superfícies.

• Rotacionals: superfície còncava.

• Translacionals: sobre superfície plana.

2.3 Moviments en massa

Moviments fluïdals; això passa si el material presenta un comportament plàstic.

Materials típics: margues, argiles, terrasses fluvials, sòls i cons de dejecció (part final d’un torrent).

• Reptació: molt lenta, centímetres per any.

• Solifluxió: lenta i estacionària; sòl amarat d’aigua (època de pluges, desglaç).

• Colades de fang: moviments ràpids (m/s); materials molt humits.

3. Acció geològica de les aigües continentals

Estan constituïdes per torrents, rius, glaceres i aigües subterrànies.

3.1 Aigües salvatges o d’aixaragallament

Són corrents d’aigua de pluja sense llera fixa. Acció erosiva intensa quan falta vegetació i sobre materials poc consistents o tous (lutites).

Formacions: solcs, xaragalls i barrancs.

La intensitat de l’erosió depèn de:

• Erosivitat: capacitat erosiva de l’agent.

• Erosionabilitat: facilitat del terreny per a ser erosionat.

A això també influeix la vegetació, la duresa dels materials i la pendent.

3.2 Els torrents

Les aigües que circulen pels xaragalls es van canalitzant en cursos cada vegada més estables: els torrents o barrancs. Són cursos d’aigua amb llera fixa i estacionals, situats en llocs de forta pendent.

Parts d’un torrent: conca de recepció (recull aigua de la pluja — predomina l’erosió), canal de desguàs (drena aigües de la conca de recepció — predomina el transport) i con de dejecció (on es dipositen els materials).

Formacions dels torrents: marmites de gegant, cascades i ràpids.

3.3 Rius

Curs continu d’aigua amb llera fixa. La velocitat de l’aigua varia al llarg del curs i la seva capacitat d’erosió, transport i sedimentació també.

Capacitat de transport (CT): és la quantitat màxima de sediments que pot portar i depèn de la velocitat.

Càrrega (C): quantitat de materials que porta.

Si CT < C → sedimentarà (s’excedeix la capacitat i es diposita material). Si CT > C → erosionarà. Si CT = C → transportarà (equilibri).

Perfil longitudinal

És una representació gràfica de l’alçada en cada punt respecte del nivell del mar.

Formes fluvials

Curs alt: predomina l’erosió (ràpids i cascades, valls profundes).

Curs mitjà: predomina el transport; pendents més suaus (meandre de Flix).

Curs baix: predomina la sedimentació.

Deltes: mar tranquil, sense corrents importants.

Estuaris: el mar s’endinsa dins la desembocadura del riu; mar amb corrents i marees importants.

3.4 Glaceres

Grans acumulacions de neu i glaç que es produeixen a les zones polars i a l’alta muntanya.

Glaceres continentals: corresponen als casquets polars.

Formes d’erosió glacial:

• Circs: depressions excavades, forma circular amb parets verticalitzades. Quan dos circs conflueixen formen una agulla o horn.

• Valls: forma en U, fons pla i parets verticals. Valls penjades: conflueixen a la glacera principal, com si fossin afluents.

• Roques model·lades de formes arrodonides.

Transport i sedimentació: els materials que transporta la glacera s’anomenen morenes; poden ser centrals, laterals i de fons. A la zona d’ablació es formen morenes de fons. No hi ha granoselecció significativa.

4. Acció geològica del vent

El vent té poca força erosiva en general, però actua en zones de poca vegetació i si hi ha materials disgregats.

4.1 Erosió i transport eòlic

El vent desplaça les partícules de diferents maneres: arrossegament, saltació i suspensió.

Erosió:

• Deflació: eliminació de partícules fines de la superfície, formant deserts de pedres anomenats reg.

• Corrosió / abrasió: les partícules transportades en xocar desgasten els objectes; s’observa especialment en materials tous i a les parts inferiors de les roques.

4.2 Sedimentació eòlica

El vent origina dunes i associacions de dunes anomenades ripples. Es formen en llocs sense vegetació; si el vent és constant es generen barcanes (en forma de mitja lluna). Moltes dunes formen ergs. El dipòsit de partícules molt fines és el loess.

5. Aigües subterrànies

Les aigües subterrànies modelen el paisatge especialment sobre calcàries o roques evaporítiques, ja que són roques solubles.

Roques evaporítiques: guix, halita i silvina.

Factors que afecten la solubilitat: l’increment de la pressió (P) generalment augmenta la solubilitat; l’increment de la temperatura (T) pot disminuir la solubilitat de certs compostos; la presència d’altres sals pot disminuir o modificar la reacció de dissolució.

5.1 Formes exocàrstiques

Erosió en superfície: gorges, rasclers, dolines (depressió del terreny), poljés (conca plana tancada de fons pla), toves (pedra tosca), avencs (orifici en forma d’embut).

5.2 Formes endocàrstiques

Són les cavitats i formacions que es produeixen dins del carst.

• Galeries: conductes subterranis.

• Estalactites i estalagmites: precipitats de carbonat càlcic.

• Travertins: també precipitats de CaCO3.

Què és la carstificació? Les roques solubles s’erosionen per la dissolució; d’aquesta manera es formen cavitats per l’aigua que s’infiltra. El resultat és el carst.

6. Els sistemes morfoclimàtics

6.1 Glacial i periglacial

Zona climàtica: polar i alta muntanya. Agent morfològic: glaceres. Formes d’erosió: circs, llacs de circ, valls en U, roques model·lades. Formes de sedimentació: morenes, tills, drumlins.

6.2 Temperada

Climes: oceànic, continental i mediterrani. Agents morfològics: rius i fenòmens de vessant. Formes d’erosió i sedimentació: les estudiades per rius, torrents, aigües salvatges i subterrànies.

6.3 Àrid

Agent principal: vent i cursos torrencials. Formes d’erosió i sedimentació: les estudiades per acció eòlica, aigües salvatges i torrents.

6.4 Intertropical i equatorial

Meteorització química molt intensa degut a l’alta humitat. Agents: rius, fenòmens de vessant. Formes característiques: erosió intensa, models en forma de pans de sucre — exemple reconegut: Rio de Janeiro.

7. Acció geològica del mar

Factors que actuen en aquestes zones: onades, marees i corrents marins; també influeix el tipus de roca i la disposició dels estrats.

7.1 Formes d’erosió

Fiords: inundació d’antigues valls glacials (països nòrdics).

Rías: inundació de valls fluvials.

Penya-segats: les onades excaven la base i erosionen el peu del penya-segat. La formació de penya-segats depèn de l’estructura de les capes, la inclinació, la litologia (tipus de roques) i el grau de fracturació.

7.2 Transport i sedimentació

Les onades, marees i corrents marins transporten els materials arrencats dels penya-segats o aportats pels rius i pel vent. Així es formen platges, albuferes o llacunes, fletxes, tómbols i illes barrera.

7.3 Evolució de les costes

L’evolució d’una costa està modificada per emersions, enfonsaments, erosió i sedimentació; tots aquests fenòmens poden actuar simultàniament.

Períodes erosius: si s’observen penya-segats. Períodes de sedimentació: impliquen un augment de la superfície emergida.

Emersions (regressions del mar) i immersions o transgressions del mar són moviments relatius de la superfície terrestre respecte del nivell del mar.