Processos geològics externs i agents externs: meteorització, esllavissades i fenòmens de vessants

Processos geològics externs

Els processos geològics externs són transformacions d'objectes geològics en altres de diferents, aquests processos tenen lloc a la superfície.

Meteorització

Meteorització: procés de descomposició de les roques a causa del seu contacte amb l'atmosfera. Les roques de la superfície terrestre, exposades a la meteorització, s'han format en zones profundes de l'escorça, amb pressió i temperatura més elevades que les de la superfície. Minerals sota les noves condicions es tornen inestables. Es donen reaccions que tendeixen a restaurar l'equilibri.

Meteorització mecànica

Descompressió: les roques que pugen a la superfície estaven a molta pressió (per l'erosió d'altres), quan surten, baixa la pressió (litostàtica fins assolir el valor de la pressió atmosfèrica) i apareixen diàclasis (es fracturen) i eixamplament de fissures. Gelivació/gelifracció: l'aigua es fica dins els forats de les pedres i quan es converteix en gel augmenta el seu volum i la gran pressió obra i allarga les escletxes fins provocar la disgregació de les roques. Resultat gelifracció: formen grans acumulacions de pedres (tarteres). Canvis de temperatura dia-nit: (deserts) canvien de temperatura molt sovint (cicles escalfament-refredament), això fa que els diferents materials d'una roca experimentin repetides dilatacions de diferent forma, uns es dilaten més que d'altres (diferent coeficient de dilatació), roques es fan més dèbils i es disgreguen. Arrels plantes: les arrels busquen humitat a través de les esquerdes i tendeixen a eixamplar-les, fins a trencar la roca.

Meteorització química

Les reaccions químiques de meteorització generen nous minerals estables en les condicions de la superfície. Aigua: principals responsables de les reaccions de la meteorització química. Aquest procés és característic de les zones humides.

Reaccions pròpies de la meteorització

Descarbonització: l'aigua de la pluja s'ajunta amb el carboni de la roca i es dissolen. Hidratació: absorbeixen l'aigua i s'incorporen a les xarxes cristal·lines. Oxidació: l'oxigen que porta l'aigua reacciona amb el ferro (present a moltes roques) i fa que es torni d'un color vermellós.

Esllavissades

Són moviments de massa o blocs a través d'una o diverses superfícies de lliscament. Lliscaments rotacionals: superfície còncava i provoca un moviment giratori de la massa inestable. Lliscaments translacionals: moviment té lloc a favor de superfícies més o menys planes.

Agents externs

Els agents geodinàmics externs (aigua, gel, vent) tenen una acció modeladora sobre la superfície terrestre. La seva acció compren els processos de: - Erosió: fragmentació, dissolució i desgast de la roca. - Transport: trasllat dels materials fins que arriben a la conca sedimentària (on s'acumulen). - Sedimentació: dipòsit i acumulació dels materials. La majoria dels agents externs venen condicionats pel clima. Analitzant el paisatge sota aquesta perspectiva, podem establir el concepte de sistema morfoclimàtic, com a conjunt d'agents i processos que actuen en cada zona climàtica de la superfície terrestre.

Fenòmens de vessants o inestabilitats gravitatòries

Fenòmens de vessant: caiguda de materials causada per la gravetat (sobretot forts pendents. Aigua fenomen fonamental). Caigudes/Despreniment: la roca passa per l'aire (salts). Esllavissada/lliscament: el material sarrosega. Moviments de massa.

Despreniments

Caiguda de blocs amb un recorregut, com a mínim parcial, per l'aire. Zones com penya-segats: pendent molt fort i roques compactes. Mecanismes que els causen: 1) Soscavament lateral originat per un torrent o riu, o l'erosió provocada per una surgència d'aigües, causa despreniments per desplaçament (erosiona la base del penya-segat). 2) Gelifracció amb el trencament de les roques poden provocar caigudes (alta muntanya).