Processos Geològics: Erosió, Sòls, Fòssils i Riscos

Erosió i Tipus de Costes

Algunes costes són erosionades per les ones i els materials que aquestes arrosseguen en un fenomen anomenat abrasió marina, que trenca fins i tot penya-segats de gran altura que van retrocedint i formen a la base successives plataformes d'abrasió amb els materials que cauen del penya-segat.

Tipus de costes

• Costes d'erosió: són costes on avança el mar i retrocedeix la costa, que va perdent materials successivament.
  • Costes rectilínies: en aquestes costes els materials són d'igual duresa i la costa retrocedeix uniformement, tenint un aspecte rectilini.
  • Costes retallades: els materials són de duresa desigual, sent més afectats els trams més tous, en què el mar s'endinsa formant cales i badies.
• Costes de sedimentació: en aquestes costes no avança el mar, sinó que avança la costa, on es dipositen sediments transportats pels rius, el vent i els corrents marins, formant platges, barres costaneres, albuferes i deltes.

L'Erosió als Deserts

Tenim dos tipus de deserts: els càlids (temperatures molt altes durant el dia i molt baixes per la nit) i els freds (sempre amb temperatures molt baixes). Els agents erosius més comuns als deserts són el vent i les pluges, poc habituals però molt fortes.

Als deserts, el vent arrossega partícules de sorra d'un lloc a un altre en un fenomen conegut com a deflacció. Si aquest vent carregat amb sorra xoca contra roques més grans, pot arribar a trencar-les per corrosió.

Zones del Desert

Podem distingir tres zones:

1. A les zones properes a les muntanyes trobarem el desert de pedra o reg, format per pedres i roques trencades pel xoc del vent amb les muntanyes.
2. Com que el vent no pot arrossegar les pedres, com més lluny estiguem de les muntanyes, més fines seran les partícules que formen el desert, originant deserts de sorra o erg (ones de sorra).
3. Més lluny encara es dipositen les partícules més fines (lims) que, a causa de la seva mida molt petita, són transportades llargues distàncies pel vent. Aquestes partícules formen el loess, sòls molt fèrtils utilitzats per a cultius.

Roques en forma de bolet

Són un fenomen curiós, aprimades a la seva part inferior pel vent, que, carregat de partícules, xoca amb la seva base. L'altura de l'aprimament ens indica l'altura fins a la qual el vent carrega i transporta les partícules.

Aigües Subterrànies i Paisatges Càrstics

Les aigües de la pluja no sempre acaben desplaçant-se per la superfície de la terra; de vegades s'infiltren i viatgen per l'interior de la terra a través de fissures, formant aqüífers, que són grans acumulacions d'aigua subterrània de gran importància en l'agricultura. L'aigua que viatja per l'interior pot erosionar les roques. Els paisatges formats per la dissolució de roques calcàries s'anomenen paisatges càrstics.

El Sòl: La Pell de la Terra

La pell de la Terra és el sòl, que arriba fins a l'escorça rocosa. El sòl són sediments sense consolidar, és a dir, no són estrats ni roca encara. El sòl no és igual a tot arreu, ja que depèn de les condicions climàtiques del medi, de les característiques de la roca mare i de la seva ubicació.

Evolució del sòl

Els sòls més ben desenvolupats els trobarem a les depressions, a les valls i a les planures, ja que és el lloc on s'acumulen més sediments, permetent que la seva evolució sigui més ràpida.

Factors que determinen el sòl

A part de ser el lloc sobre el qual vivim, el sòl conté els elements nutritius que els organismes necessitem per desenvolupar-nos. Alguns factors que influeixen en el tipus de sòl són:

• Textura i aireig: determinen la mida de les partícules que el componen, així com la seva permeabilitat i porositat.
• Permeabilitat: és la capacitat que té un sòl per deixar passar l'aigua entre les partícules que el componen o per fractures, cavitats, etc.
• Porositat: és la capacitat que té un sòl per emmagatzemar aigua al seu interior. Depèn de l'espai que les partícules deixen entre elles. Si hi ha molt d'espai, hi haurà lloc perquè s'acumuli l'aigua; si no hi ha espai, no es pot acumular.

Qualitat dels Sòls

• Sòls no permeables: són sòls que no deixen passar l'aigua. Són sòls poc evolucionats i pobres; pràcticament no hi ha vegetació ni cultius.
• Sòls permeables sense porositat: són sòls que deixen passar l'aigua però no tenen capacitat per retenir-la, i aquesta es perd a l'interior del sòl. Són sòls lleugerament evolucionats i difícils de cultivar.
• Sòls permeables i amb porositat: són sòls que deixen passar l'aigua i que, a més, tenen capacitat per retenir-la. El sòl sempre tindrà reserves i la vida s'hi podrà desenvolupar. Són els sòls més rics i òptims per als cultius.

Els Fòssils: Testimonis del Passat

No tots els organismes que han viscut abans són similars als actuals, i molts d'ells són molt diferents. Gràcies als fòssils conservats a les roques sedimentàries, sabem d'aquestes diferències. Els fòssils són restes, mineralitzades o no, d'éssers vius morts, així com també ho són les restes de la seva activitat en vida (empremtes, rastres, etc.).

Utilitat dels Fòssils

• Informació de condicions ambientals: ens proporcionen un coneixement de les espècies que s'han extingit i ens informen de les condicions ambientals on van viure.
• Rellotges geològics: els fòssils poden ser també utilitzats com a rellotges geològics. Si sabem que un determinat fòssil va viure en una determinada edat, i si trobem un estrat amb aquest fòssil, automàticament sabem l'edat d'aquest estrat. Els fòssils característics que serveixen per definir una determinada edat s'anomenen fòssil guia.

Origen i Formació

• Organismes complets: són organismes que no han patit cap transformació i s'han conservat tal com van viure. Han de ser necessàriament petits, ja que aquests organismes són atrapats per l'ambre (resina fòssil dels arbres).
• Ossos, dents, etc.: són fòssils de parts dures d'organismes que s'han conservat tal com eren. Podem trobar entre ells ossos, dents, etc.
• Petrificats: són fòssils d'organismes que només conserven la morfologia, ja que la matèria orgànica del fòssil ha estat substituïda o reemplaçada per matèria mineral, quedant els organismes petrificats en un procés conegut com a fossilització.

Riscos Geològics i Prevenció

Els diferents processos geològics poden comportar riscos per a la gent, les edificacions, les construccions, etc. Si apliquem el que sabem, alguns d'aquests riscos podrien evitar-se. Un risc geològic és la capacitat que té un fenomen geològic d'originar danys econòmics o personals.

Tipus de Riscos Geològics

• Naturals: causats per processos interns i externs de la Terra. Exemples: terratrèmols, volcans, inundacions, etc.
• Induïts: deguts a l'acció de l'home, que construeix carreteres, edificacions, preses, etc., en zones de risc on hi pot haver despreniments.
• Mixtos: estan influïts per l'acció de l'home i de la natura. Exemple: la contaminació dels rius, on l'home contamina i la natura agreuja l'efecte.

Factor de risc i prevenció

El factor de risc és la probabilitat que un fenomen geològic pugui afectar de qualsevol forma l'activitat humana. La prevenció té l'objectiu de reduir el factor de risc on és més alt o fins i tot tractar d'eliminar-lo. Per exemple, un mur metàl·lic al costat de les muntanyes d'un poble o les xarxes que es col·loquen al costat de les muntanyes on passen carreteres.