Processos Geològics: Aigües, Rius i Sòls

Processos Geològics Externs

Gravetat

• Esllavissades: moviment molt ràpid de grans masses de roques amb un petit flux de material en les primeres etapes del lliscament.
• Solifluxió: desplaçament massiu i lent per gravetat de formacions argilenques o altres tipus de sòl sobre el permagel a causa de la plasticitat i fluïdesa que aquests adquireixen quan absorbeixen gran quantitat d'aigua. La solifluxió és pròpia dels sòls que han resultat debilitats per l'acció recurrent de glaçades i, per tant, les característiques originals del terreny sovint queden molt alterades.
• Reptació (o creep): tipus de corriment provocat per la inestabilitat d'un talús i la gravetat. Les masses van reptant o baixant per la vessant amb un moviment molt lent que no afecta els materials més profunds.
• Despreniments: els fragments alliberats per meteorització cauen per gravetat i formen tarteres.

Aigües d'Arrossegament

• Lapiaz: formació geològica de superfície, típica dels paisatges càrstics, que es pot produir en les roques calcàries i en les dolomítiques. Aquest fenomen es deu a l'erosió de les aigües de pluja o també a la crioclàstia o gelifracció, és a dir, l'esberlament a causa dels processos de congelació i desglaç en les fissures de les roques.
• Xaragalls: incisió erosiva que produeix l'aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat, deixant la zona desproveïda de vegetació, exposant el fons pedregós.
• Xemeneies de fada: estructures que es formen en superfícies heterogènies.

Torrents

• Conca de recepció: on es recullen les aigües durant les pluges. Té forma còncava.
• Canal de desguàs: on la llera es fa més estreta i profunda en accentuar l'erosió vertical. Forma una vall en "V" típica quan el seu origen està exclusivament en les aigües fluvials.
• Con de dejecció o ventall al·luvial: on s'acumulen els sediments (blocs, còdols, grava, sorra) arrossegats per les aigües del torrent durant les crescudes, que s'acumulen en forma de ventall en arribar a zones de menor pendent, generalment, en el fons de la vall principal.

Els Rius

Accions dels rius

• Acció hidràulica: realitzada pel corrent d'aigua, poc important, excepte en els llits tous.
• Abrasió: és la que realitzen els fragments de roques arrossegats pel corrent d'aigua al fons i costats del riu.
• Acció química: l'aigua i els seus components ataquen químicament algunes roques dels rius, actuant com a dissolvent.

Formes dels rius

• Vall en V: conseqüència de la suma de l'erosió lineal i de l'erosió areolar.
• Canyó fluvial: és una vall estreta de parets abruptes on es produeix erosió lineal.
• Cascades i ràpids: es formen per l'alternança de materials durs i tous que pateixen erosió diferent.
• Meandres encaixats: el riu es desplaça sobre materials durs i aprofita les línies de debilitat.
• Marmites de gegant: quan el riu circula per sobre de materials durs i consistents.

Sedimentació dels rius

• Vall en artesa: la vall en V s'eixampla i s'hi produeix un dipòsit sedimentari que origina un fons pla anomenat plana al·luvial.
• Terrasses fluvials: els rius erosionen intensament el seu llit, encaixant-se verticalment a la plana d'inundació.
• Deltes: es formen per acumulació de sediments a la desembocadura dels rius.

Tipus de Sòls

Els sòls que depenen del tipus de clima s'anomenen sòls zonals, mentre que els influïts per altres factors, com la litologia o la presència de certs components, s'anomenen sòls azonals.

• Sòls de zones polars: les baixes temperatures determinen una meteorització molt poc activa, de manera que el sòl resta glaçat tot l'any (permafrost) i només la part superficial pateix un desglaç a l'època càlida (mollisòl). La vegetació és escassa.
• Sòls de zones fredes: la vegetació característica és la taigà; això, juntament amb les precipitacions, provoca un rentat intens dels ions dels horitzons superiors. Es forma un horitzó B ric en materials orgànics i un horitzó A pobre en elements per al cultiu. Això es coneix com un sòl de podzol.
• Sòls de zones temperades: aquests desplaçaments alternats entre la part superior i inferior provoquen una uniformització, de manera que A i B no estan ben diferenciats. S'anomenen sòls bruns i sobre ells creixen arbres caducifolis.