Processos geogràfics i formes del relleu

Modelat Glacial

Produït per l'acció del gel i de les roques arrossegades. Les valls tenen forma de 'U'. Als circs es poden formar llacs o 'ibons' als Pirineus.

Modelat Litoral

Resultat dels processos litorals (erossió i/o acumulació) generats pels agents mecànics (moviment de la mar, vent i gravetat) químics (meteorització, dissolució, etc) i biològics sobre els materials que constitueixen la costa.

Dos grans tipus i exemples: L'alta i rocallosa (Penya-segat de Mola de Formentera) i La baixa i arenosa (Platja de Sa Coma, Mallorca).

Albufera

Estany proper a la costa i separat del mar. Per un cordó arenós. Mescla d'aigua salobrosa i salada. Comunica amb el mar per interrupcions del cordó o GRAUS. Exemples: València, Alcúdia.

La Cartografia

És una font bàsica de la Geografia.

La Projecció

És el sistema emprat per representar la superfície esfèrica en un pla i sempre resultarà distorsionada.

Paral·lels

Són circumferències de radi variable, perpendiculars a l'eix de la Terra i paralel·les a l'Equador.

Meridians

Són circumferències màximes, iguals, que passen pels extrems de l'eix o Pols.

Estalactites

El carbonat càlcic dissolt en l'aigua precipita al sòtil de la cova formant canonets de calissa.

Estalagmites

El carbonat càlcic dissolt en l'aigua precipita al terra de la cova formant concrecions de calissa.

Endorreisme

Fenomen pel qual l'aigua s'acumula a una zona, sense tenir sortida al mar.

Exorreisme

Fenomen pel qual les aigües d'una conca hidrogràfica arriben al mar. És el cas més freqüent.

Mareny o Maresma

Zona litoral, sovint pantanosa, originada per la invasió de l'aigua del mar que diposita a les terres baixes el llim aportat pels rius amb la qual cosa modifica la línia de costa.