Processos Fonològics i Al·lòfons en Català: Guia Completa

Assimilació Consonàntica en Català

Labialització

El so [n] es converteix en [m] si va seguit d’un so bilabial:

• Sant Pol: [sámpϽl]
• Nen bell: [nεmbéλ]

Els sons [n] i [m] es converteixen en [ɱ] si van seguits de [f]:

• Enfilar: [əɱfilá]
• Àmfora: [áɱfurə]

Dentalització

Els sons [l] i [n] seguits d’una consonant dental [t] o [d] es transformen en un so dentalitzat (un al·lòfon):

• Falta: [fáḽtə]
• Canta: [káṋtə]

Palatalització

Els sons [l] i [n] es converteixen en els seus corresponents sons palatals davant de qualsevol so palatal:

• El xec / Un xec: [əλʃεk] / [uɲʃεk]
• El jardí / Un jardí: [əλʒəɾdí] / [uɲʒəɾdí]

Velarització

El so [n], seguit d’una consonant velar [k] o [g], es transforma en un so velar (un al·lòfon) [ŋ]:

• Tancat: [təŋkát]
• Sanguinós: [səŋginós]

Geminació Consonàntica

Consisteix a pronunciar de forma duplicada una consonant.

Geminació indicada per l’escriptura

La geminació s’indica en l’escriptura amb consonants dobles:

• mm: Immaculada [mm]
• nn: Connectar [nn]
• l·l: Col·legi [ll]
• dd: Addicte [dd]
• ll-ll: Bell-lloc [λλ]

Els grups -gg- i –cc- són geminacions gràfiques, però no fonètiques:

1. Acció: [əksió]
2. Suggerir: [suʒəɾí]

Geminació no indicada per l’escriptura

Es produeix en els següents casos:

• Els grups –bl-, –gl-, –pl- entre vocals:
  • Poble: [pɔbblə]
  • Regle: [rεgglə]
  • Triple: [tɾipplə]
• En els grups –tl-, –tll-, –tm-, –dm-, –tn-, el so [t] pren les característiques del so següent (assimilació i geminació):
  1. Ratlla: [ráʎʎə]
  2. Atlàntic: [əllántik]
  3. Setmana: [səmmánə]
  4. Admirar: [əmmirá]
  5. Ètnia: [εnniə]
• Altres exemples:
  • Futbol: [fubbɔl]
  • Submís: [summís]
  • Capmoix: [kəmmɔʃ]

Emmudiment (Elisió Consonàntica)

Es produeix quan un so consonàntic no es pronuncia.

Casos d'Emmudiment Freqüent

• La [r] inicial dels mots:
  • Arbre: [áβrə]
  • Prendre: [pɾεnðɾə]
• La [r] final dels infinitius:
  • Cantar: [kəntá]
• La [r] final en sufixos:
  • Colomar: [kulumà]
  • Sabater: [səβəté]
• La grafia h és muda.
• La s de la paraula aquest: [əké(t)]
• En l’aplec rts es tendeix a no pronunciar la t:
  • Sorts: [sɔrs]
• És muda la [s] precedida d’un so fricatiu o africat:
  • Raigs: [ráʃ]
• En els grups mpt i mpc, la p és muda:
  • Compte: [kómtə]
  • Exempció: [əgzəmsió]
• En els grups mp i mb a final de mot, la p i la b són mudes:
  • Camp: [kam]
  • Tomb: [tom]
• La t i la d a final de paraula precedides de n o l, tampoc es pronuncien:
  • Pont: [pon]
  • Malalt: [məlal]
• S’acostuma a emmudir la [s] a final de mot seguida d’un so fricatiu o vibrant:
  • Els jocs: [əλʒɔks]
  • Les roques: [lərókə]

Sensibilització

És el fenomen contrari a l’emmudiment, on un so que normalment seria mut es pronuncia.

Casos de Sensibilització

• La r dels infinitius i la t dels gerundis quan van seguits d'un pronom feble:
  • Anant-hi
  • Estimar-lo
• La b de amb seguida de vocal:
  • Amb avió: [əmbəβió]
• La s d’aquest seguida de vocal tònica:
  • Aquest any
  • Aquest home
• La t en els següents casos:
  • Quant: Quant és?
  • Cent: Cent anys
  • Vint: Vint anys
  • Sant (en topònims o diades): Sant Antoni, Sant Andreu

Al·lòfons dels Fonemes Oclusius [b], [d] i [g]

Els fonemes [b], [d] i [g] apareixen en els següents contextos:

• Principi absolut o després de pausa: barra.
• Darrere d’un so nasal: ambició, endins, engany.
• Darrere d’un altre so oclusiu: abdicar, capbussar.
• La d darrere de [l] o [ʎ]: aldarull.

En la resta de contextos hi apareixen els al·lòfons fricatius [β], [ð] i [ɣ]:

• Havia, agafa, queda.