Processos d'emmotllament i altres processos industrials

En els processos d’emmotllament, es pot dir que:

-Tant els acers com les foses presenten unes propietats molt similars pel que fa a la seva adequació als processos d’emmotllament

-Els acers presenten unes propietats que fan que s’adaptin millor que les foses

-Les foses presenten unes propietats que fan que s’adaptin millor que els acers

-No es poden obtenir peces d’acer amb aquest procés

Per tal d’evitar la formació de xuclets en els processos d’emmotllament, es preferible que:

-El material emmotllat sigui lo més pur possible i per tant que la temperatura de solidificació tingui un valor concret

-El material emmotllat contingui aliatges que facin que el procés de solidificació es produeixi en un rang de temperatures considerables

-El refredament sigui lo més ràpid possible, ja que així es redueix el nombre de xuclets

-Cap de les anteriors respostes és correcta

Si l’abeurador té una forma cilíndrica, on l’alçada “h” d’aquest cilindre és igual a dues vegades el diàmetre “d” d’aquest, llavors el mòdul de refredament d’aquest serà:

-d/6

-d/3

-d/4

-Cap de les anteriors respostes és correcta

Una de les propietats que han de tenir les terres d’emmotllament és la permeabilitat dels gasos. Per una mateixa granometria i compacticitat de la terra, quina de les següents terres d’emmotllament tindrà un millor permeabilitat:

-Terra magra

-Terra greixosa

-Arenosa

-Terra semigreixosa

Un dels tipus de peces on s’aplica el procés de microfusió (cerca perduda) és en la:

-Obtenció de peces petites i d’elevat punt de fusió.

-Obtenció de grans peces i de baixa precisió.

-Obtenció de grans peces però de materials econòmics degut al seu baix rendiment.

-Obtenció de peces grans fetes amb materials de fàcil mecanització.

Les peces obtingudes amb coquilla o motlle permanent presenten, en relació a les obtingudes amb motlle d’arena,

-Unes propietats mecàniques clarament inferiors si es tracta d’un motlle permanent.

-Que aquestes peces han de ser fetes amb materials amb punts de fusió inferiors als 500˚C pel cas d’ús de coquilla i de 1100˚C pel cas de motlle amb arena.

-Unes millors propietats mecàniques i millor acabat, sobretot si l’emmotllament és a pressió.

-Unes propietats mecàniques similars en tots dos processos, ja que aquestes depenen únicament del procés de refredament.

Sabent que la imatge que es mostra a continuació es correspon amb una fosa, a quin tipus de fosa la relaciones:

-Fosa nodular.

-Fosa blanca.

-Fosa grisa.

-Cap de les anteriors és correcta.

Des del punt de vista del comportament mecànic de les foses grises, es pot dir que:

-Tenen una elevada resistència a la tracció, superior als 500 MPa.

-Tenen una elevada tenacitat.

-Tenen un molt bon comportament a la fatiga.

-Cap de les anteriors respostes és correcta.

La fosa mal·leable s’obté a partir de la fosa blanca per mitjà d’un tractament tèrmic, que provoca que:

-La cementita es descompongui en forma de capes alternades tipus eutectoide.

-La cementita es descompongui en forma de nòduls.

-La cementita és descompongui en forma de lamines.

-Cap de les anteriors respostes és correcta.

En els aliatges d’alumini per emmotllament, l’addició de Si provoca:

-Un increment de la temperatura de fusió de l’aliatge.

-Un increment de la fluïdesa.

-Una reducció de la fluïdesa.

-Cap de les anteriors respostes és correcta.

En els polímers, el terme “blend” fa referència a què:

-En una mateixa cadena polimèrica conté dos monòmers diferents.

-A un tipus d’assaig per caracteritzar el comportament mecànic del polímer.

-El polímer està format per almenys dues cadenes polimèriques diferents.

-Cap de les anteriors resposta és correcta.

En relació a la temperatura de fusió d’un termoplàstic, es pot dir:

-Aquest no presenten temperatura de fusió, ja que al augmentar molt la temperatura es descomponen.

-Només presenten una temperatura de fusió clara els termoplàstics que són amorfs.

-Tots els termoplàstics presenten una temperatura de fusió clarament definida.

-Només presenten una temperatura de fusió clara els termoplàstics cristal·lins.

Uns dels materials d’aportació habitual en una soldadura heterogènia forta és:

-Aliatges de plata.

-Aliatges de estany-plom.

-Aliatges de tugstè.

-Cap de les anteriors respostes és correcta.

En una soldadura oxiacetilènica, una flama oxidant, és adequada per:

-Soldar alumini.

-Soldar coure.

-Soldar acer.

-Cap de les anteriors respostes és correcta.

La morma UNE 499 especifica la nomenclatura per identificar els elèctrodes revestits. Un parell de dígits d’aquesta nomenclatura fan referància a la:

-Tensió de ruptura del material de revestiment de l’elèctrode.

-Tensió elàstica del material d’aportació.

-Tensió de ruptura del material d’aportació.

-Cap de les anteriors respostes és correcta.

L’aportació tèrmica en una soldadura i que serveix per quantificar la ZAT, es mesura amb:

-J/cm.

-W/cm.

-W/cm².

-Cap de les anteriors respostes és correcta.

En els acers inoxidables, l’addició de Ni afavoreix la formació d’estructures:

-Ferrítiques.

-Martensítiques.

-Austenítiques.

-Bainítiques.

La quantificació del carboni equivalent en un material base a soldar serveix per:

-Determinar la quantitat de cementita que ho ha.

-Valorar la possibilitat de l’aparició d’estructures fràgils.

-Determinar la quantitat d’estructures ferrítica que hi ha.

-Cap de les anteriors respostes és correcta.

En el processos de soldadura, un factor important és l’Hidrogen dissolt en el metall dipositat. En el cas de soldadures de responsabilitat, aquest valor d’Hidrogen dissolt cal que:

-Sigui lo més baix possible.

-Només es té en compte en les soldadures d’aluminis.

-Sigui lo més eleva possible.

-No té cap afecte amb la quantitat de la soldadura, però si amb l’aspecte visual del cordó, amb la qual cosa és indiferent.

En terme de termofluència o Creep que es dona en els polímers, fa referència a què donada una càrrega exterior constant, la deformació de la cadena polimèrica:

-Depèn únicament de la temperatura.

-Depèn del temps i de la temperatura.

-Depèn únicament del temps.

-Cap de les anteriors respostes és correcta.

En relació a l’angle d’incidència en una eina de tall, es pot dir:

-Que a mesura que la duresa del material a mecanitzar incrementa, aquest angle decreix

A nivell pràctic, es recomana que al longitud d’un cordó de soldadura sigui:

-Entre 15 i 60 vegades el coll del cordó de soldadura

En el cas de haver de realitzar un cordó de soldadura de certa responsabilitat amb peces lleugerament gruixudes, però inferiors a 15mm es preferible:

-No fer cap tipus de preparació de l’aresta que formaran part del cordó de soldadura

-Realitzar una preparació de les arestes en forma de Y

-Realitzar una preparació de les arestes en forma de U

-No es recomanable cap de les anterior respostes

En relació al coeficient de frec entre el material i els rodets d’un procés de laminació es pot dir que:

-Determina la deformació màxima que hi pot haver en cada etapa del tren la laminació

L’objectiu d’un procés d’estirat es:

-Fer una reducció de la secció per tal d’assolir una tolerància petita

En un procés d’embotició on la variació del gruix sigui negligible, el radi... l’obtenció d’un semi casquet esfèric de radi R seria:

-2^1/”*R

Els processos de forja, es caracteritzen per:

-Afinament de gra

El principi de funcionament d’un comparador hidràulic, es basa

-Incompressibilitat del líquid i amb una relació de diàmetres