Processos Cognitius: Percepció, Consciència i Psicologia del Color

Què és la Percepció?

La percepció no és una mera suma d'estímuls que arriben als nostres receptors sensorials, sinó que cada individu organitza la informació rebuda segons els seus desitjos, necessitats i experiències. El cervell transforma de manera gairebé instantània els missatges sensorials en percepcions conscients.

La percepció és un procés constructiu a través del qual l'ésser humà organitza, elabora i interpreta la informació del medi que l'envolta. Percebre és assimilar les sensacions i donar-los un significat.

Psicologia dels Colors

La psicologia dels colors estudia com aquests influeixen en el comportament i les emocions humanes. Aquesta disciplina és essencial en àmbits com la publicitat, el màrqueting, el disseny i l'arquitectura, ja que els colors poden captar l’atenció, transmetre informació i generar estats d’ànim.

Els objectes no tenen color per si mateixos; el color és una experiència subjectiva que depèn de la llum que reflecteixen i de com el nostre sistema visual els percep. A causa del seu impacte en la ment humana, és important conèixer les seves funcions i significats.

Funcions Comunicatives del Color

• Atraure l’atenció. El color s’utilitza per captar la mirada. Per exemple, els indicadors d’un aeroport estan codificats cromàticament per ajudar a trobar el camí entre una multitud d’estímuls visuals.
• Informar. El color és una eina eficaç per descriure amb precisió com són els objectes i els espais. Per exemple, de quins colors pintaries la teva habitació i el menjador de casa teva?
• Crear una atmosfera. Conèixer les propietats dels colors i com es relacionen permet generar ambients determinats, com ara càlids, lluminosos o oberts.
• Equilibri versus contrast. Aquest principi es refereix a l’ús estètic del color. Consisteix a seleccionar gammes cromàtiques que harmonitzin o creïn contrast entre els elements d’una imatge.

Simbologia i Significat dels Colors

Blau

És el color del cel i del mar, i per les seves característiques transmet relaxació i reflexió. Representa la fidelitat, la sinceritat i la confiança. És un color de consens, fet pel qual organismes internacionals com l’ONU, la UNESCO o la Unió Europea han triat el blau per als seus emblemes.

Vermell

Considerat el color de les emocions, té un gran poder sobre nosaltres. Representa la passió, la vitalitat i l’atracció, però també la guerra i el perill. En la vida quotidiana, el vermell s’utilitza per alertar d’amenaces, com en els semàfors o els senyals de trànsit.

Blanc

Associat a la divinitat, apareix en moltes tradicions religioses, com Zeus en forma de toro blanc o l’Esperit Sant com a colom blanc. Simbolitza la bondat, la innocència i la puresa. En la vida diària, transmet harmonia, tranquil·litat i esperança.

Groc

És el color del sol, que irradia llum i energia. Simbolitza el poder, la força i la voluntat. També s’associa amb la creativitat i la comunicació.

Verd

Relacionat amb la natura i la primavera, simbolitza la vida, l’esperança i la regeneració. Representa el creixement, la fertilitat i la frescor.

Negre

Evoca poder, elegància i formalitat, però també la mort i el misteri. És el color més enigmàtic i sovint s’associa a la por i a allò desconegut.

L'Organització Perceptiva

L'estudi de l'organització perceptiva busca entendre els factors que permeten que les sensacions es configurin com a totalitats unitàries i coherents en la nostra experiència.

Teories Clau de la Percepció

En l'anàlisi de la percepció humana es poden destacar tres perspectives principals:

• La Teoria Associacionista
• L'Escola de la Gestalt
• La Teoria Cognitiva

La Teoria Associacionista

Wilhelm Wundt considerava que la percepció era un «mosaic de sensacions». Tanmateix, percebre no consisteix només en sumar estímuls sensorials, sinó en dotar-los de significat.

Per exemple, si presenciem un accident entre dos cotxes per un avançament indegut, no ens limitem a veure colors, escoltar sorolls o percebre fum. Interpretem la situació i li donem un sentit: alguns ho veuran com una imprudència, d'altres com una infracció del codi de circulació.

L'Escola de la Gestalt

Fundada per Wertheimer, Köhler i Koffka als anys 1920, aquesta teoria defensa que percebem objectes complets i no simples estímuls aïllats. Rebutja la idea que «veiem el món tal com és» i afirma que la percepció és un procés actiu.

Segons la Gestalt, percebre és innat, en contra d'empiristes i estructuralistes, que sostenen que s’aprèn.

Com Organitzem les Sensacions?

Figura i fons: distingim un objecte del seu entorn (exemple: un núvol sobre el cel).

Lleis d'agrupació: organitzem els estímuls segons proximitat, semblança, continuïtat, contrast i tancament.

Hi ha figures ambigües que permeten interpretacions diferents segons com les mirem. Això demostra que la percepció de la realitat depèn del subjecte i de com organitzem la informació visual.

Lleis de l'Organització Perceptiva (Gestalt)

Max Wertheimer (1923) va formular els principis de l'organització perceptual, coneguts com les lleis de la Gestalt. Segons aquests principis, el cervell humà tendeix a organitzar els estímuls de manera ordenada, estable i significativa.

Aquesta tendència es resumeix en la llei de pregnància o de bona figura, que estableix que percebem els estímuls de la manera més simple i eficient possible.

Principals Lleis de la Percepció

• Llei de proximitat: Agrupem estímuls propers. Ex.: si tres persones estan juntes i una quarta està més lluny, veurem un grup de tres i un individu separat.
• Llei de semblança: Percepem junts els elements similars en mida, forma o color. Ex.: dues bandes de música amb uniformes diferents es perceben com grups separats.
• Llei de continuïtat: Tendim a unir estímuls que segueixen una direcció contínua. Ex.: en l’espiral de Fraser, veiem una espiral inexistent per l'organització de cercles concèntrics.
• Llei de contrast: La percepció d’un element depèn de la relació amb el seu entorn. Ex.: per què percebem un punt dins d’un quadrat com a figura i no com a part del fons?
• Llei de tancament: Completem figures incompletes per percebre-les com a unitats. Ex.: en una imatge fragmentada d’un dàlmata, el nostre cervell reconeix la forma global del gos.

Les Il·lusions Òptiques

Les il·lusions òptiques són un dels fenòmens més fascinants de la psicologia de la percepció. Es produeixen quan hi ha una discrepància entre el que percebem i la realitat objectiva: les figures i imatges pateixen distorsions, però sense que hi hagi una deformació real. Aquestes il·lusions demostren com els nostres sentits ens poden enganyar fàcilment.

Tipus d'Il·lusions Òptiques

La psicologia distingeix dos tipus d’il·lusions òptiques:

• Fisiològiques: Provoquen alteracions en propietats com el color o el moviment dels objectes.
• Cognitives: Generen distorsions que ens impedeixen interpretar correctament una imatge.

Una característica important de les il·lusions òptiques és que no desapareixen encara que sapiguem que són il·lusions. El coneixement del món no sempre corregeix les nostres percepcions.

Exemples d'Il·lusions Òptiques

• Il·lusió de Jastrow: Dues figures idèntiques es perceben com si una fos més gran que l'altra.
• Il·lusió de Ponzo: Dos segments horitzontals de la mateixa mida, situats entre línies convergents, es perceben desiguals; el segment més pròxim a la zona de convergència sembla més gran.

La Psicologia Cognitiva

La psicologia cognitiva va sorgir als anys 1960 com a reacció al conductisme, que dominava la primera meitat del segle XX. El 1967, Ulric Neisser va publicar Cognitive Psychology, on definia la cognició com el procés mitjançant el qual els humans reben, processen i interpreten la informació.

Segons aquesta perspectiva, el coneixement del món és el resultat de la interacció entre la ment, el cos i l’entorn.

L'Analogia amb l'Ordinador

Un ordinador rep informació externa, però la processa seguint un conjunt d’instruccions. De manera similar, els humans utilitzem esquemes cognitius, estructures mentals que ens ajuden a interpretar la informació, regular el comportament i adaptar-nos a diferents situacions (per exemple, una ideologia política o una filosofia de vida).

Cognició, Emocions i Presa de Decisions

Avui dia sabem que les nostres decisions no són purament racionals, com es pensava abans. Les emocions i el cos tenen un paper clau en el processament cognitiu.

A El error de Descartes, Antonio Damasio explica que la raó i l’emoció estan profundament connectades, ja que els circuits neuronals que controlen la cognició i l’emoció són interdependents. Aquesta relació influeix en processos com la percepció, la presa de decisions, el raonament i la conducta social.

Funcions Executives

Les funcions executives són les capacitats cognitives que ens permeten controlar i regular la conducta. Inclouen:

• Fixar metes i actuar-hi en conseqüència.
• Adaptar-nos als canvis (flexibilitat cognitiva).
• Planificar el futur i anticipar-ne les conseqüències.

El Processament Inconscient

El més fascinant de la cognició és que gran part del processament de la informació és inconscient i extremadament ràpid. Llegim, escoltem i entenem informació sense adonar-nos-en, i molta d’aquesta informació es transforma en experiència i aprenentatge.

Trastorns Perceptius

Els nostres sentits no sempre transmeten una imatge fidel del món extern. Hi ha trastorns perceptius que poden afectar una sola modalitat sensorial, a causa de lesions cerebrals localitzades (agnòsies), i d'altres més complexos, com les il·lusions i les al·lucinacions.

Agnòsies: Incapacitat per Identificar Objectes

L’agnòsia és la incapacitat per identificar persones o objectes mitjançant un sentit determinat, malgrat que la capacitat intel·lectual es mantingui intacta. Hi ha diversos tipus:

• Agnòsia sensorial: Alteració de la sensibilitat corporal, que impedeix la síntesi de les sensacions tàctils rebudes.
• Agnòsia visual: Dificultat per reconèixer cares, colors o objectes. Per exemple, una persona pot no identificar un rellotge de polsera visualment, però reconèixer-lo pel tacte.
• Agnòsia tàctil: Incapacitat per reconèixer objectes a través del tacte.
• Agnòsia auditiva: Dificultat per identificar sons o paraules familiars.

Il·lusions Perceptives

Les il·lusions són percepcions errònies d’estímuls reals. Per exemple, en una carretera fosca, alguns arbres poden semblar figures amenaçadores.

Tipus d'Il·lusions (Clíniques)

• Per falta d’atenció: Errors quotidians, com saludar algú pensant que és un conegut.
• Il·lusions catatímiques: Deformació d’objectes o situacions influenciada per les emocions (recordar un esdeveniment com voldríem que hagués passat).
• Pareidolies: Interpretació errònia d'imatges difuses com si tinguessin significat (veure cares en muntanyes o figures en els núvols).

Al·lucinacions: Percepcions Sense Estímul Real

Les al·lucinacions són percepcions que es produeixen sense un estímul extern real, és a dir, la ment genera una experiència perceptiva fictícia.

Criteris de l'Al·lucinació

1. Es viu subjectivament com una percepció real, tot i que no hi ha cap estímul extern.
2. Té la mateixa força i impacte que una percepció autèntica.
3. Apareix de manera involuntària i fora del control del subjecte.

Tipus d'Al·lucinacions

• Auditives: Sensació de sentir veus o murmuris (freqüents en pacients amb esquizofrènia).
• Visuals: Present en trastorns cerebrals i intoxicacions greus (els alcohòlics poden veure objectes petits, animals o rostres grotescos).
• Gustatives i olfactòries: Associades a trastorns delirants (sentir olor o gust de verí en el menjar).
• Tàctils: Sensacions anòmales a la pell, com picors, punxades o corrents elèctrics.

Els Nivells de Consciència

La relació entre cervell i ment és una de les qüestions més importants en la història de la humanitat. Com és possible que un conjunt de cèl·lules amb propietats electrofisiològiques i processos químics de comunicació doni lloc a experiències subjectives?

La consciència és una propietat emergent de l'activitat cerebral i es defineix com l'estat en què un individu és conscient de si mateix i del seu entorn. La identifiquem amb aquella veu interior que ens guia i ens ajuda a prendre decisions.

Components de la Consciència

La consciència té dos components principals:

• Nivell de consciència: Fa referència a l'estat d'alerta d'una persona, que pot variar des del son profund (sense consciència) fins a la vigília (totalment despert).
• Contingut de la consciència: Inclou totes les sensacions, pensaments, emocions i experiències que s'organitzen en la ment mentre estem conscients. És una experiència subjectiva i només cada individu pot descriure el que percep o experimenta.

Tipus de Processament de la Informació

La consciència es manifesta de dues maneres:

• Pensament vigilant (conscient): Ens permet percebre persones, llocs i esdeveniments com a reals i significatius. Ens ajuda a adaptar-nos a l'entorn i planificar la nostra vida mitjançant processos com la percepció, l'aprenentatge i la intel·ligència.
• Pensament oníric (inconscient): Es produeix durant el son i comporta una desconnexió del món extern, amb una activitat intensa de la imaginació visual i auditiva.

Graus i Estats de Consciència

Hi ha diferents graus de consciència que es poden classificar de més a menys activació:

1. Vigilància excessiva: Estat d'alerta extrema, sovint acompanyat d’emocions intenses. L'individu pot perdre el control de la conducta i tenir una percepció distorsionada de la realitat.
2. Vigilància atenta: Estat de concentració i atenció selectiva als estímuls externs. Per exemple, un àrbitre esportiu ha de mantenir aquest nivell per prendre decisions ràpides i precises.
3. Estat relaxat: L’atenció disminueix i la ment produeix associacions lliures de pensament. L’individu es desconnecta parcialment del món exterior.
4. Estat de somni: La persona es desconnecta del seu entorn i es deixa portar per la seva fantasia, amb una imaginació visual intensa.
5. Son lleuger: Hi ha una pèrdua de consciència del món extern, però encara es poden percebre alguns estímuls.
6. Son profund: La desconnexió amb l’entorn és total, i no hi ha cap contingut conscient que pugui ser recordat.
7. Estat de coma: Es caracteritza per la incapacitat de respondre a estímuls externs, sense activitat motora ni ús del llenguatge. Pot ser causat per traumatismes cerebrals, intoxicacions, atacs epilèptics o accidents.

Estats Alterats de Consciència (EAC)

La consciència és l'estat en què una persona és conscient de si mateixa i del seu entorn. Es pot modificar de manera natural (somni, febre, deliri) o artificial (hipnosi, drogues, meditació).

Efectes dels Estats Alterats de Consciència

1. Alteracions del pensament: Confusió entre fantasia i realitat. Dificultat per diferenciar causa i efecte.
2. Distorsió de la percepció del temps: Sensació que el temps passa més ràpid o més lent. En paranoics, un dia pot semblar un segle; en consumidors d'heroïna, el temps sembla aturar-se.
3. Pèrdua de control: Les persones rígides tenen por de perdre'l. Algunes busquen aquesta pèrdua amb substàncies psicodèliques (LSD, mescalina).
4. Canvi en l’expressió emocional: Alguns expressen emocions exageradament, mentre que altres tenen alexitímia (incapacitat per identificar o expressar emocions). Casos extrems: violència sota els efectes de l’alcohol.
5. Distorsions perceptives i canvis en la imatge corporal: Al·lucinacions visuals, auditives o tàctils en esquizofrènics o consumidors de drogues. Deliris: creences irracionals mantingudes amb fermesa.
6. Canvi en el sentit o significat de les experiències: Durant un somni, una persona pot creure que ha descobert el sentit de la vida, però en despertar aquesta sensació desapareix.
7. Sugestionabilitat: La hipnosi pot fer que una persona accepti suggeriments i modifiqui el seu comportament.

Diferència entre Ment i Consciència

• Ment: Conjunt de processos conscients i inconscients.
• Consciència: Construcció contínua basada en el cos, la memòria personal i la percepció del futur.

Les Drogues Psicoactives

Història i Ús de les Drogues

Les drogues han estat presents a totes les cultures des de l'antiguitat (opi a Grècia i Roma, cànnabis a l'islam, coca a Amèrica). Són utilitzades per plaer, evasió, alleujament del dolor, millora de la socialització o experiències noves. Actualment, el seu consum comporta riscos com problemes de salut, accidents de trànsit i adulteració de substàncies.

Què són les Drogues Psicoactives?

Les drogues psicoactives són substàncies que afecten el sistema nerviós central (SNC) i modifiquen la percepció, els sentiments i la conducta. Vies d’administració: Oral, fumada, inhalada, esnifada o injectada.

Característiques de les Drogues

• Modifiquen funcions psíquiques.
• Generen reforç positiu (plaer) i reforç negatiu (alleugeriment de símptomes d’abstinència).
• Poden provocar dependència (física i/o psicològica).
• Algunes tenen usos mèdics, però poden ser consumides amb finalitats no terapèutiques.

Factors d'Influència en el Consum

Factors Individuals

• Genètica, fisiologia, personalitat.
• Conductes i actituds envers les drogues.
• Curiositat i expectatives.

Factors Socials

• Pressió social (família, amics).
• Accessibilitat i normes culturals.
• Entorn en què es consumeix.

Propietats de la Droga

• Puresa i composició.
• Freqüència i quantitat de consum.
• Potencial addictiu i efectes a curt i llarg termini.
• Dependència física i psíquica.

Classificació i Efectes de les Drogues

Les drogues psicoactives es poden classificar segons la dependència que generen o els seus efectes sobre el sistema nerviós central (SNC).

Classificació Segons la Dependència

1. Fàrmacs de “pau” (tranquil·litzants): Redueixen l’ansietat, el dolor i provoquen relaxació o sedació. Exemples: opiacis (morfina, codeïna), alcohol, barbitúrics, ansiolítics (Valium®). Poden causar dependència física i psíquica.
2. Fàrmacs “d’energia” (estimulants): Augmenten l’energia, la vigilància i l’activitat mental i física. Exemples: cocaïna, crack, amfetamines, cafeïna, nicotina. Poden ser addictius i tenir efectes perjudicials per a la salut.
3. Fàrmacs “visionaris” (al·lucinògens): Alteren la percepció, la consciència i poden provocar al·lucinacions. Exemples: LSD, MDMA (èxtasi), mescalina, marihuana, inhalants. Els seus efectes poden ser imprevisibles i generar canvis en l’estat de consciència.

Conceptes Clau: Drogues i Addicció

• Drogues: Substàncies químiques que alteren el funcionament dels sistemes biològics i provoquen canvis en la conducta individual i social.
• Addicció: Ús compulsiu d'una droga, necessitat obsessiva de consumir-la i dificultat per deixar-la, amb tendència elevada a les recaigudes.
• Dependència: Necessitat de la droga per funcionar amb normalitat en la vida quotidiana.
• Dependència física: L'organisme s'acostuma a la droga, i si es deixa de consumir, apareix la síndrome d'abstinència.
• Dependència psicològica: Necessitat emocional o mental de consumir la droga per sentir benestar.
• Síndrome d'abstinència: Conjunt de símptomes físics i psicològics que es presenten quan una persona dependent deixa de consumir una substància.
• Tolerància: Fenomen en què el cos s'acostuma a una droga i necessita dosis més altes per aconseguir el mateix efecte.