Processos Cognitius i Etapes de Piaget: Memòria, Pensament, Atenció

El Procés d'Emmagatzematge

Es consideren tres nivells d’emmagatzematge per guardar la informació:

• Emmagatzematge d’informació sensorial - SIS: Es pot retenir una gran quantitat d’informació sensorial, però per poc temps, només una petita part dels estímuls visuals percebuts per una persona passa del SIS al STM i la resta d’informació és rebutjada.
• Memòria a curt termini: Posseeix una capacitat més limitada que el SIS, però reté la informació durant més temps. Una part d’aquesta informació passa a LTM i la resta és rebutjada.
• Memòria a llarg termini: Pot abastar una immensa quantitat d’informació: esdeveniments, coneixements i experiències viscudes. Els continguts es presenten de manera estructurada i organitzada; records infantils o una altra mena d’evocacions. Es recorden perquè s’han associat a situacions que han afectat emocionalment a l’individu.

Per conservar informació:

• Tàctiques no verbals: Es fan servir amb els nens més petits a causa de la seva limitació amb el llenguatge.
• Recepció de la informació que es vol memoritzar: És la reproducció de les dades que es volen conservar. Es pot fer a través dels sentits.
• L’organització de dades: Han de tenir un sentit o significació i es conserven agrupades, classificades i, moltes vegades, relacionades entre elles.

El Procés de Recuperació

És l’extracció intencionada o no, de continguts concrets d’informació emmagatzemada. Hi ha dues maneres de recuperar-la:

• El reconeixement: Retrobament d’algun element percebut anteriorment, no cal el llenguatge perquè pot ser un reconeixement sensoriomotor. Per exemple, un nadó reconeix les cares.
• L’evocació: Es recupera alguna cosa que físicament no està present, per exemple, anomenant una persona absent es recupera psíquicament la presència d’aquesta persona, però també se la pot recordar a través de la seva imitació.

El Pensament

És la quantitat d’informació que amb el temps s’acumula a la memòria i necessita un cert grau d’ordenació i coordinació perquè pugui ser utilitzada.

Facultat d’ordenar i coordinar els processos de la memòria a fi d’exercir les seves pròpies funcions: solucionar problemes, raonar i crear.

La Solució de Problemes

Insatisfacció que es produeix a causa d’una desviació entre un objectiu que es preveu i el resultat que s’obté en una determinada situació. Hi pot haver dos tipus:

• Concrets: Els problemes es resolen actuant directament sobre els objectes.
• Abstractes: Els problemes es resolen mentalment a través de representacions i sense necessitat d’actuar directament sobre els objectes.

El Raonament

És una funció del pensament que partint d’una informació prèvia infereix o dedueix una conclusió aplicant certes regles.

• Inductiu: A partir de l’observació de casos particulars s’infereix una llei universal.
• Deductiu: A partir d’un principi de caràcter general s’intenten inferir casos particulars.
• Transductiu: L’infant des dels 2 o 3 anys fins als 6 o 7 infereix conclusions anant d’un cas particular a un altre cas particular.

La Creativitat

És la capacitat d’observar coses amb un nou enfocament, de reconèixer problemes que altres no veuen o de proporcionar solucions noves i efectives a molts problemes. Hi podem proposar dos tipus:

• Convergent: Es dirigeix a trobar una solució convencional, convenient i apropiada a un problema.
• Divergent: És el pensament creatiu, la destresa per descobrir respostes o solucions originals per a un problema.

Les persones creatives acostumen a tenir les següents característiques:

• Sensibilitat per als problemes
• Fluïdesa d’idees
• Flexibilitat mental
• Originalitat
• Capacitat d’anàlisi i síntesi
• Capacitat de redefinició.

L'Atenció

Focalització de la consciència o la capacitat de dirigir la consciència cap a un estímul, concretant tota activitat conscient sobre ell. Hi podem trobar diferents tipus:

• Atenció sostinguda: És el temps màxim que som capaços de mantenir-nos concentrats en una tasca sense cometre errors.
• Atenció Selectiva: És aquell estat que ens permet verificar la nostra atenció, podem escoltar música, passar apunts i prendre un refresc alhora.
• Atenció Voluntària: És aquella que fixem de manera voluntària en funció dels nostres interessos, necessitats o motivacions.
• Atenció Involuntària: És aquella que posem sense que ens ho haguem proposat.

Etapa Sensorimotora (0-2 anys)

S’estableixen les bases del desenvolupament posterior. És una intel·ligència sense pensament, sense representació mental, essencialment pràctica.

Es formalitzen els esquemes d’acció a partir de moviments molt simples que es repeteixen, consoliden i generalitzen a altres situacions.

Adquireix la noció de permanència de l’objecte.

La intel·ligència durant aquests dos anys es caracteritza:

• Passa de la desorganització a l’organització de la seva acció i la realitat que l’envolta.
• De l’adualisme inicial a la percepció de si mateix com un objecte més, diferent dels altres, situat en el seu univers pràctic.
• Passa de les conductes reflexes a construir els conceptes pràctics de l’espai, temps, causalitat i un món dotat d'objectes estables i regit per una sèrie de lleis.

Subestadis de l'Etapa Sensorimotora

• Exercici dels reflexes (0-1 mes)
• Primeres adaptacions sensoriomotrius i RCP (1m a 4 mesos)
• RCS i procediments per fer durar els espectacles interessants (4-8 m.)
• Coordinació d’esquemes secundaris i aplicació dels mateixos a noves situacions (8-12 m.)
• RCT i descobriment de nous mitjans d’experimentació activa (12-18 m.)
• Invenció de nous mitjans (18-24 m.)

Subestadi 1: Exercici dels Reflexos (0-1 mes)

• Reflex de succió: Es produeixen sense cap estímul.
• Reflex pupil·lar: Es passa d’una assimilació purament funcional a una acomodació a l’entorn i a l’objecte vist.
• Sensacions: Visuals, acústiques, tàctils i gustatives, sense coordinació intersensorial.

Subestadi 2: Primeres Adaptacions i RCP (1-4 mesos)

• Els reflexes evolucionen a esquemes d’acció.
• Inicia les primeres coordinacions: gira el cap en sentir un soroll, repeteix els sons emesos per ell mateix, es posa a la boca el xumet que té a la mà,…
• Apareixen les Reaccions Circulars Primàries (RCP): són accions motores fortuïtes centrades en el seu propi cos i que repeteix constantment en un intent de reproduir uns efectes que inicialment es van produir a l’atzar.
• No hi ha imitació pròpiament dita, però sí contagi: quan una persona adulta imita una acció que fa l’infant, aquest sovint la torna a repetir.
• No hi ha conservació/permanència de l'objecte, però ja manté la mirada en el lloc per on ha desaparegut la mare quan surt de l’habitació.

Subestadi 3: Reacció Circular Secundària i Procediments (4-8 mesos)

• La prensió voluntària i l’exploració dels objectes permeten al bebè informar-se sobre aquests i avançar en la diferenciació subjecte/objecte.
• Les seves accions el porten a interessar-se per l’entorn, a relacionar-se amb ell; la seva atenció i interès es desplacen vers el resultat de les seves accions amb els objectes. Apareixen les Reaccions Circulars Secundàries: accions motores fortuïtes centrades en el medi ambient i que repeteix de manera constant.
• Pot realitzar algun tipus d’imitació sempre i quan formin part del seu repertori i siguin visibles.
• No hi ha permanència d’objecte, però sí es comença a trobar indicis clars de cercar-lo.
• En aquest moment les accions i moviments estan més formats per esquemes d’acció que per reflexes innats.
• S'amplien les coordinacions gràcies a les creixents possibilitats motrius del nen.

Subestadi 4: Coordinació d'Esquemes Secundaris (8-12 mesos)

• Coordinació de dos esquemes en un acte únic amb l’objectiu d’assolir una fita no directament accessible.
• Les conductes tenen una intencionalitat, van dirigides a una meta, apareixen les conductes intel·ligents.
• Cert nivell de conservació i permanència dels objectes.
• Pot realitzar imitació gestual, verbal i manipulativa d’accions senzilles de l’adult, sempre de forma immediata.
• Les possibilitats motrius (desplaçar-se) li permeten construir la noció d’espai continu i la captació de l’espai proper i llunyà.
• Comença a dominar la causalitat, a través de l’exercitació, i es descobreix a si mateix com a causant.
• El temps adquireix una noció pràctica a partir de les associacions d’accions que es donen juntes/seguides: bany-sopar/menjar-canvi.
• És capaç d’anticipar esdeveniments molt usuals: preveure quan la seva mare se n’ha d’anar, endevinar quin aliment li donarà.

Subestadi 5: Reacció Circular Terciària i Experimentació (12-18 mesos)

• Continua combinant les accions que domina per aconseguir els objectius que vol, però en aquest estadi provoca variacions en la seva acció, per tal de descobrir resultats nous. Són les Reaccions Circulars Terciàries (RCT): accions centrades en el medi i que el nen repeteix introduint modificacions per a experimentar els efectes i comprovar els resultats.
• Es caracteritza per l’exploració activa i intencionada de les propietats i possibilitats dels objectes, per l’assaig i error.
• També comença a servir-se d’un objecte per aconseguir el resultat desitjat, utilitzant-lo com a veritable “eina”.
• Avança en la noció de conservació i permanència: busca en l’últim lloc on se li ha amagat, sempre que hagi vist els desplaçaments d’un lloc a l’altre.
• S’acomoda a l’ús que tenen els objectes: la cullera per menjar...
• La imitació es fa sistemàtica i exacta (aprenentatge per observació).
• Progressa en la construcció de l’espai i de la causalitat, com són les conductes d’arrossegament.

Subestadi 6: Invenció de Nous Mitjans (18-24 mesos)

• L’acció directa que fa el nen sobre els objectes és substituïda per la invenció.
• L’objecte és conserva i es fa permanent.
• Grans progressos en relació a la causalitat i l’espai.
• Comprèn relacions causa-efecte senzilles i és capaç de representar-se mentalment els recorreguts.
• Aparició del joc simbòlic “com si” i la imitació diferida.
• Accedeix a la representació, que és l’evocació d’un objecte, situació o esdeveniment que pot no estar present per alguna cosa que ocupa el seu lloc. Això suposa un gran canvi d’actuació sobre l’entorn, ja que no cal una actuació directa, sinó que es pot actuar simbòlicament.

Etapa Preoperatòria (2-7 anys)

Intel·ligència verbal o intuïtiva. Suposa una reestructuració de la capacitat del nen per a conèixer-se i relacionar-se amb el món de manera distinta, perquè pot representar-se mentalment la realitat.

Mitjançant la representació mental pot retenir la seva experiència i passar-la del nivell pràctic al mental. Pot fer servir símbols, gestos, sons, gargots per a representar la realitat no present.

Es caracteritza per la funció simbòlica, que és la capacitat d’evocar situacions o objectes no presents i que s’enquadra en el marc de les representacions.

Característiques del Pensament Preoperatori

• Egocentrisme: Dificultat per diferenciar el món exterior del món intern, diferenciar el que és objectiu de allò subjectiu. Tot ho veu des del seu propi i personal punt de vista, mostrant-se incapaç de posar-se en el lloc de l’altre.
• Centració: Tendència a seleccionar i atendre a un sol aspecte de la realitat.
• Sincretisme: Tendència a percebre la realitat amb visions globals i a trobar semblances o relacions entre objectes i successos sense fer cap anàlisi prèvia; tot això comporta un raonament il·lògic.
• Juxtaposició: Incapacitat de relacionar o ordenar de manera lògica els elements que formen un tot (per ex: en les narracions) i també es manifesta en la desorganització espacial en els dibuixos.
• Irreversibilitat: Incapacitat d’executar una acció en els dos sentits del recorregut, ja que no pot comprendre que es tracta de la mateixa acció a l’inrevés.
• La funció simbòlica: capacitat d’evocar situacions o objectes no presents i que s’enquadra en el marc de les representacions. Manifestacions: joc simbòlic, la imitació diferida, imatge mental, dibuix i llenguatge.

Subestadis del Pensament Preoperatori

Subestadi 1: Pensament Simbòlic i Preconceptual (2-4 anys)

Es caracteritza per l’augment de les possibilitats de la pròpia acció gràcies a la representació simbòlica.

1. Pre-conceptes/Conceptes primitius: són nocions primitives que el nen lliga a la utilització de les primeres paraules amb valor representatiu. Són esquemes representatius concrets i es fonamenten en imatges que fan evocar al nen els objectes característics per a ell (totes les figures masculines són “papas”).
2. Raonament Transductiu: és aquell que vincula entre si pre-conceptes. Comença a agrupar segons criteris perceptius o d’ús. Aquest raonament està determinat per la centració, irreversibilitat i l’egocentrisme característics d’aquest període.

Subestadi 2: Pensament Intuïtiu (4-7 anys)

Es caracteritza pel pensament intuïtiu, que implica una coordinació creixent en el pensament representatiu.

• Invariants qualitatives: qualitats essencials d’un objecte que fa que es pugui reconèixer com a tal, encara que canviïn altres qualitats no essencials.
• Construir les primeres nocions de quantitat (pocs/molts) lligat a factors perceptius i comptar primeres quantitats.
• Comprensió de l'ús de la llengua escrita: descobreix que les coses a més de poder expressar-les verbalment, ho pot fer per escrit.

La Representació del Món en el Pensament Intuïtiu

Les idees que expressen sobre el món a partir de 5 anys estan influenciades pel caràcter egocèntric i centrista del seu pensament.

Tanmateix, es caracteritzen per 3 perspectives:

• Realisme infantil: Implica la tendència a confondre les experiències subjectives (somnis, imaginacions, pensaments...) amb la realitat objectiva.
• Animisme: Atribuir funcions humanes als animals o objectes.
• Artificialisme: Creure que tot ho ha fet i ho pot fer l’home.