Procesos migratoris a Espanya: paper d'un país receptor d'immigrants

Al llarg d'aquest procés el país s'ha desenvolupat i ha crescut, vinculant aquest creixement a la mobilitat de la població, no tan sols com a conseqüència del saldo migratori positiu o negatiu, sinó també a l'entrada de divises (entrada de diners que els treballadors emigrats envien a les seves famílies) i al consum que els immigrants fan com a conseqüència de la seva estada al nostre país.

Procés migratori espanyol

1. Migracions transoceàniques històriques.

Des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial (1939-45), es van produir fortes emigracions cap a Amèrica Llatina:

• De signe colonial (XV – XVIII). Emigra poca població donades les grans dificultats dels desplaçaments.
• Emigracions massives al s. XIX. El factor clau és l'existència de moltes oportunitats a Amèrica (terra per treballar).
• 1911-15. Surten d'Espanya prop de 800.000 persones. 650.000 cap a Amèrica, especialment Argentina. La majoria dels emigrants eren pagesos de Galícia, Astúries i Canàries que buscaven millorar les seves condicions de vida.
• El procés es veu aturat per la crisi econòmica de 1929, la Guerra Civil Espanyola (1936-39), la Segona Guerra Mundial (1939-45) i les crisis econòmiques i polítiques a l'Amèrica Llatina.
• 1950: es reactiven de forma moderada els processos migratoris cap Amèrica Llatina, especialment cap Veneçuela. Les explotacions petrolieres d'aquesta república llatinoamericana atrauen molts espanyols. A finals de la dècada Amèrica Llatina perd pes com a destinació de l'emigració espanyola.

Migracions exteriors a Europa. Entre 1950 i 1973 van emigrar cap a diferents països europeus uns 2,6 milions d'espanyols.

Les causes d'aquest procés són:

1. El fort creixement econòmic d'alguns països europeus com a conseqüència del Pla Marshall (1948) i la creació de la Comunitat Econòmica Europea (1957).
2. La manca de llocs de treball a Espanya com a conseqüència de la mecanització de l'agricultura (genera excedent de mà d'obra) i una industrialització deficient que impedeix absorbir els excedents de mà d'obra.

Les principals regions emissores durant aquests anys van ser: Andalusia, Galícia, Castella i Lleó, València, Múrcia i Extremadura. El perfil d'emigrants va ser el d'un home jove, poc qualificat que va anar a treballar amb un contracte temporal a l'agricultura, la construcció, la indústria i la mineria. Tots ells treballs mal pagats i molt durs. Els avantatges d'aquesta mà d'obra barata pels països receptors eren els contractes temporals i la baixa conflictivitat de la població immigrant. Els principals països receptors van ser: França, Alemanya i Suïssa.