El Procés Visual Complet: Des de la Llum fins a la Percepció del Color

El Procés Visual: De la Llum al Cervell

El procés visual s'inicia amb l'arribada de la llum als globus oculars quan dirigim la mirada cap a un objecte. A continuació, es detallen les fases clau:

1) Entrada de la Llum i Enfocament

La llum entra des de l'exterior a través de la còrnia, que la dirigeix cap a la pupil·la. L'iris regula la quantitat de llum (energia electromagnètica) que entra al cristal·lí, que exerceix la funció de lent, projectant les imatges rebudes a la retina o túnica nerviosa (membrana còncava al fons de l'ull). La imatge es projecta invertida i en dues dimensions a la fòvea, una regió al centre de la retina.

2) Transducció i Activació dels Fotoreceptors

En aquesta regió es concentren els fotoreceptors del sistema visual (cons i bastons). Ambdós fotoreceptors són els encarregats de transformar les imatges lluminoses en estímuls nerviosos, amb els quals opera el cervell. A més, altres cèl·lules col·laboren amb els fotoreceptors en la codificació i organització de la informació lumínica. Aquesta fase es coneix com a transducció.

3) Processament Neuronal i Vies Òptiques

S'inicia llavors el processament neuronal. Els estímuls nerviosos es dirigeixen cap a l'encèfal a través de les fibres dels nervis òptics, formades pels axons de les cèl·lules ganglionars. Part de les fibres procedents de cada un dels ulls es creuen amb les de l'altre al quiasma òptic. Per això, part de les fibres de l'ull esquerre es dirigeixen a l'hemisferi cerebral dret i altres acabaran a l'hemisferi cerebral esquerre. De la mateixa manera, passarà amb les fibres de l'ull dret.

4) Tracte Òptic i Rutes Específiques

Després de passar pel quiasma òptic, les fibres òptiques, un cop han sortit del quiasma òptic, s'anomenen tracte òptic. Aquí, l'impuls nerviós segueix dos camins: la via tectopulvinar i la geniculoestriada.

Fotoreceptors de la Visió: Cons, Bastons i el Punt Cec

A continuació, s'explica el funcionament dels fotoreceptors i altres elements clau de la retina, il·lustrat amb un exemple pràctic:

Explicació Pràctica: Visió Monocular i Estereoscòpica

En tancar un dels ulls i situar el que tenim obert en el signe "+", no podem dur a terme la visió estereoscòpica (integració de les imatges de cada un dels dos ulls). En utilitzar un sol ull per mirar el signe "+" sobre els 0°, estem projectant aquesta imatge a la retina de l'ull obert, concentrant-la en la fòvea (la petita regió al centre de la retina amb gran densitat de fotoreceptors). Per tant, la lletra que està a sobre es veu amb més nitidesa.

Cons i Bastons: Especialització en la Llum

Conforme ens allunyem cap als 50°, la concentració de cons (cèl·lules fotoreceptores encarregades de la visió fotòpica, que permeten distingir els petits detalls d'una escena en condicions d'alta lluminositat) disminueix, ja que estan concentrats majoritàriament en la fòvea descrita anteriorment. D'altra banda, trobem els bastons (cèl·lules fotoreceptores encarregades de la visió escotòpica en condicions de baixa lluminositat). Al contrari que els cons, els bastons es concentren a la perifèria de la retina i, per tant, són els encarregats de la visió perifèrica. No són capaços de captar els petits detalls d'una escena.

En utilitzar un sol ull, la lletra on fixem la vista (0°) incideix en la part de la retina on hi ha més cons. Conforme ens anem allunyant cap a la perifèria, trobem menys cons i més bastons, i per tant, les lletres es veuen cada vegada amb menys nitidesa.

El Punt Cec de la Retina

També és interessant ressaltar que a la retina hi ha un punt cec, que és una petita zona per on el nervi òptic surt del globus ocular. En aquest espai no existeixen cèl·lules fotoreceptores i, per tant, no posseïm visió. Segons Spillman, Otte, Hamburger i Magnussen (2006), fins i tot amb visió monocular (com en el cas del nostre exercici), el punt cec generalment no es percep perquè s'utilitza informació contextual per omplir aquest buit perceptiu.

La Teoria Tricromàtica de la Visió (Young i Helmholtz)

La Teoria Tricromàtica de la Visió (de Young i Helmholtz) defensa que la percepció del color és fruit de l'activitat de tres mecanismes receptors bàsics que responen a diferents longituds d'ona de l'espectre visual: receptors de longituds d'ona curta per al blau, receptors de longituds d'ona mitjana per al verd i receptors de longituds d'ona llarga per al vermell. Els experiments psicofísics d'igualació de colors realitzats per Helmholtz van demostrar que, mitjançant la barreja de tres longituds d'ona en diferents proporcions, podem aconseguir qualsevol color de l'espectre visual.