El procés d'urbanització i els sistemes urbans mundials

El concepte d'urbanització

Històricament, la major part de la població mundial va viure al camp, fent activitats relacionades amb l’agricultura i la ramaderia. Amb la Primera Revolució Industrial, va ser a partir del segle XIX que la proliferació i el creixement de les ciutats començà a prendre força. Aquesta relació va produir, a Europa i l’Amèrica del Nord, el creixement de la població urbana i el desenvolupament de la indústria i la mineria. A Àsia i Àfrica el procés ha estat invers: l’augment de la població urbana ha precedit la industrialització. La injusta distribució de la terra i el creixement demogràfic rural ha provocat migracions de camperols a la ciutat. La urbanització inclou canvis demogràfics, econòmics i geogràfics, però també aspectes culturals.

Criteris per definir la ciutat

L’element característic de tota zona urbana és la ciutat; per tant, és difícil una definició única de ciutat. Les explicacions quantitatives es basen en la quantitat d’habitants. A Espanya es considera urbà qualsevol nucli amb més de 10.000 habitants, però aquest límit es rebaixa a 1.000 al Canadà o a 2.500 als Estats Units. Altres explicacions, basades en la forma de l’agrupament dels edificis i els carrers, les característiques sociològiques de la població o les institucions administratives, resulten imprecises i no permeten establir comparacions fàcilment.

Els diferents ritmes d’urbanització

La població rural sempre havia estat més nombrosa que la població urbana, però les estadístiques actuals mostren que més de la meitat de la població mundial viu en àrees urbanes. Els ritmes d’urbanització són diferents arreu del món. A Europa, el creixement de la població urbana va ser pràcticament del 0%, mentre que a Àfrica la població urbana augmentà un 4,3% anual.

Les funcions dels espais urbans

Les funcions urbanes es poden resumir principalment en les següents:

• Funció administrativa i de serveis: Inclou serveis financers, culturals, lúdics, transports, etc. A les ciutats, les administracions públiques i les companyies privades solen instal·lar les seves oficines principals. Tendeixen a situar-se a les parts més cèntriques del nucli urbà, en zones modernes de recent creació amb notables edificis singulars i també en barris antics.
• La funció comercial: És una característica pròpia de les zones urbanes. A les àrees amb funció comercial es concentra un ventall molt ampli d’activitats de compra i venda de tota mena de productes. Els centres de serveis de les ciutats acostumen a ser poc homogenis i a presentar una especialització interna.
• Funció residencial: Permet que la gent hi pugui viure. Es desenvolupa a zones amb característiques molt diverses: blocs de pisos, barris amb cases, barris antics, etc. Els barris antics de les ciutats del món desenvolupat han tendit a ser ocupats per persones amb rendes força baixes. La població no es distribueix uniformement i, per tant, tendeix a agrupar-se per zones a causa de la segregació espacial, determinada pel nivell econòmic de les persones.

Dins d'aquestes funcions trobem les zones suburbials, situades al costat dels centres d’ocupació i on viuen persones de rendes baixes. També destaquen les ciutats dormitori, la funció principal de les quals és allotjar la gent més que donar serveis. A les perifèries de les àrees metropolitanes, amb funció residencial, hi ha les àrees suburbanes.

Els sistemes urbans: un món de ciutats

La població urbana mundial no para de créixer i cada cop són més les ciutats que superen el milió d’habitants. Les ciutats es relacionen en xarxes urbanes. Són sistemes dinàmics que es desenvolupen gràcies als intercanvis entre els diferents nuclis, formant un sistema urbà. El grau d’integració i els intercanvis que es produeixen s’anomenen els fluxos del sistema, que és la suma conjunta d’aquests elements.

Un sistema urbà molt integrat es dóna quan entre els seus nuclis hi ha una circulació important i intercanvis d’elements; el poc integrat és quan aquest flux és escàs. El sistema mundial de ciutats apareix quan la globalització de l’economia i d’una determinada concepció social provoca una reorganització dels rols de les ciutats del món.

Les regions urbanes

Es caracteritzen per l’especialització dels nuclis urbans que les formen (residencials, industrials) i per la dependència entre uns nuclis i uns altres segons el seu grau de desenvolupament.