Procés Tecnològic de l'Habitatge i Elements Constructius Essencials

El Procés Tecnològic de l'Habitatge

L'habitatge ens proporciona protecció contra el medi natural: permet descansar, cuinar, estudiar, etc. Per satisfer la necessitat d'habitatge, cal posar en marxa un procés tecnològic que inclou tres fases principals:

1. Projecte
2. Construcció
3. Avaluació

Fase 1: El Projecte

En aquesta fase s'han de definir les característiques que haurà de tenir l'habitatge i realitzar el disseny corresponent. Es generen tres documents bàsics:

• La Memòria i el Plec de Condicions: On es justifiquen els càlculs necessaris, les superfícies de ventilació, la dimensió dels fonaments, l'estructura i els materials.
• Plànols: On, gràcies al llenguatge gràfic, queden determinades la forma, la dimensió, la distribució i les instal·lacions.
• Normes d'Habitabilitat i de Seguretat: Són les que l'equip redactor té en compte per garantir bones condicions sanitàries, de confort i de seguretat de l'habitatge.

Fase 2: La Construcció

Un cop el promotor accepta el projecte i s'aconsegueixen els permisos necessaris, s'inicia la construcció seguint el pla de treball marcat al projecte.

A la construcció intervenen tècnics especialitzats (electricitat, aigua, etc.). Totes les persones estan organitzades per un encarregat. El director d'obra, que sol ser l'arquitecte tècnic, coordina totes les activitats.

Fase 3: L'Avaluació i Garanties

Les empreses que intervenen en la construcció han de respondre dels possibles defectes que hi puguin aparèixer. Aquest període de garantia és:

• 10 anys per a defectes greus.
• 6 mesos per a defectes petits.

Aquestes accions de reparació proporcionen informació als tècnics, que es fa servir per introduir millores en el disseny amb l'objectiu d'evitar els mateixos defectes.

Distribució i Normes d'Habitabilitat

Un habitatge es considera complet quan té una sala, una o més habitacions, un lavabo i una cuina.

Superfícies Útils Mínimes (m²)

• Total de l'habitatge: 40 m²
• Sala: 15 m²
• Una habitació: 10,5 m²
• Resta d'habitacions: 6 m² cadascuna
• Bany/Lavabo: 3 m²
• Cuina: 6 m²

Alçades i Equipaments

• L'alçada del sostre és de 3 m, excepte a la cuina, lavabo i rebedor, on és de 2,5 m.
• El bany ha de tenir una banyera/dutxa, un rentamans i un vàter.

Accessos i Ascensors

• L'edifici ha de tenir un ascensor si té 2 o més pisos, i dos ascensors si té 6 o més pisos.
• Amplada mínima de la porta d'accés i de la sala: 0,85 m.
• Amplada mínima de la resta de portes: 0,80 m.
• Amplada dels passadissos: 0,90 a 1 m.

Elements Constructius i Materials

En un habitatge hi ha diferents elements, cadascun amb una funció específica. S'anomenen elements constructius aquells que formen part de la construcció dels habitatges, i es classifiquen en:

1. Fonaments
2. Estructura
3. Cobertes
4. Tancaments
5. Revestiments i acabats
6. Instal·lacions

En l'elaboració dels elements constructius intervenen molts materials, entre els quals destaquen els aglomerants i els conglomerats.

Materials Clau en la Construcció

Aglomerants

Són materials en forma de pols que, quan es barregen amb aigua, adquireixen plasticitat i, després d'un temps de presa, es tornen consistents. Els més usuals són: ciment, guix i calç.

Conglomerats

S'aconsegueixen barrejant un aglomerant amb sorra o grava. Després d'afegir aigua i pastar-ho, adquireixen plasticitat, la qual cosa permet donar-los formes diverses. Transcorregut el temps de presa de l'aglomerant, s'endureixen i es tornen molt resistents a la compressió.

Com a aglomerant es fa servir el ciment *Portland*. Si es barreja amb sorra, s'obté el morter, i si s'hi afegeix grava, s'obté el formigó.

Elements Constructius Específics

Els Fonaments

Són l'element constructiu encarregat de transmetre al terreny totes les forces de l'edificació perquè siguin contrarestades. Es construeixen soterrats i sobre ells es recolza l'estructura de l'edifici.

Els fonaments més utilitzats es fan mitjançant l'excavació de rases en el terreny que s'omplen de formigó. Altres sistemes utilitzats són:

• Sabates aïllades o sabates seguides (per a les parets mestres).
• Llosses o pilons (quan el terreny és poc resistent).

L'Estructura

Està destinada a suportar tots els esforços de l'edifici i transmetre'ls als fonaments perquè siguin compensats. Formen part de l'estructura:

• Elements de disposició vertical: pilars, columnes i parets mestres.
• Elements de disposició horitzontal: jàsseres, bigues i forjats (que formen els sostres).

Les Cobertes

Separen horitzontalment l'edifici de l'exterior. La seva funció és protegir els habitatges de la pluja i la neu, i evitar que penetri la humitat. Poden ser:

• Inclinades (com les taulades).
• Horitzontals (com les terrasses i els terrats).

Els Tancaments

Estan formats per les parets que serveixen per aïllar i separar les diferents estances entre elles o de l'exterior. Les parets es classifiquen en:

• Façanes: Aïllen l'edifici de l'exterior.
• Mitgeres: Separen habitatges contigus.
• Envans: Separen espais interiors.

Els Revestiments i Acabats

Els revestiments amaguen les irregularitats i imperfeccions de les parets, els forjats i els altres elements constructius, preparant-los per rebre l'acabat final.